Quan el Casal es converteix en la nova llar

OPINIÓ

He pensat en moltes  maneres per començar aquest escrit: una breu història del Casal, la seva fundació o construcció... Però m'he adonat que hi ha força  treball de recerca en molts llibres d'història comarcal i del poble; sense anar més enllà, a la Biblioteca hi ha un munt d'informació sobre el tema. És per aquest motiu que he decidit centrar aquesta presentació en les persones: les que hi viuen  i les que hi treballen, perquè son, en definitiva, les que donen vida i sentit a aquesta institució de Balsareny.

Com passa en molts àmbits de la vida, no sabem què ens depararà el futur, però sovint, quan els nostres avis es fan grans, se’ns planteja el dilema: els podrem cuidar a casa o hauran d'anar al Casal?

I quan arriba aquest moment, en molts casos t'adones que realment t'ho estàs plantejant perquè no pots fer-te càrrec de la persona, i intentes pensar quin pot ser el lloc més adequat on el teu ésser estimat pugui passar el temps que li resti de vida ben cuidat i atès.

No és fàcil prendre aquesta decisió.  

Deixant de banda la qüestió econòmica, i centrant-me en les persones, portar un ésser estimat al Casal sovint representa un tràngol per a les famílies,  que afronten una barreja de sentiments contradictoris.

És llavors, des del precís instant que prenem  aquesta decisió, sigui pels motius que sigui de cada família, que el Casal comença la seva feina amb la persona estimada i amb els familiars que hem d'assumir també la nova situació. 

Des del minut zero ens acullen, al resident i al familiar, perquè a partir d'aquell moment comencem a formar part d'una altra gran família.

Vulguem o no, el Casal passa a ser la nova llar d'aquella persona; i, de retruc, la nostra.

És llavors , també, quan les famílies comencem a trobar-nos en aquella casa, que no era casa nostra però que s'hi converteix des del moment que els nostres familiars hi viuen.

I comencem a compartir experiències i moments, que tot sovint comentem amb les persones que hi treballen, perquè de cop ells es converteixen en el nostre suport, en l'ajuda que necessitem a cada moment determinat, en guies que ens orienten i informen, en els vetlladors del benestar de la nostra persona resident.

I vet aquí que, de tant conviure a la mateixa casa, ens adonem que tenim les mateixes inquietuds, que volem ser part activa d'aquesta gran família en que es converteix el Casal.

Per això hem creat l'ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS I AMICS DEL CASAL VERGE DE MONTSERRAT.

Perquè, per a nosaltres, aquest centre passa a formar part de les nostres vides, hi patim les malalties i les angoixes, però també compartim les alegries i el benestar i, en definitiva, el dia a dia dels nostres éssers estimats.

No és que vulguem ser part de la família del Casal. És que ja en formem part des del moment que un membre de la nostra família hi dorm, hi menja, hi respira, hi plora, hi parla, hi descansa.

I és pensant en el benestar de tots plegats, amb ganes de col·laborar i ajudar en tot el possible en el seu bon funcionament, amb els sentits oberts per escoltar, aprendre i compartir tots plegats, que neix  aquesta Associació.

Perquè més que una residència geriàtrica, per a nosaltres els familiars, és la nostra segona casa, és on hi ha la persona estimada, és on t'ajuden a tirar endavant, on t'acullen i aconsellen.

Però, per sobre de tot, és on es desperta cada dia aquella mare que no et recorda, o aquell pare que ja no camina, o la iaia que sempre somriu quan arriba la família.

Allà, al Casal, és on s'adormen i es desperten els nostres familiars i amics. I allà ens tenen, i ens tindran, fins al darrer sospir, als membres d'aquesta nova Associació a Balsareny, oberta  a tothom, tal com diu el nom, familiars i amics, perquè som molts els que, ens agradi o no, formem part d'aquesta gran família a Balsareny.

Properament farem un acte de presentació al qual podrà assistir tothom de Balsareny que hi estigui interessat. Esperem poder dir-vos la data al més aviat possible.

Fins llavors, gràcies al Sarment per deixar-nos fer ressò de les nostres inquietuds, gràcies al Patronat per l'acollida, gràcies a l'Ajuntament pel seu suport i, sobretot, gràcies a tots els treballadors del Casal per la seva tasca.

Montse Soler

En nom de l'Associació de Familiars i Amics del Casal Verge de Montserrat.