Jesús Mazo i Ramona Macià

ENTREVISTA

Jesús Mazo i Ramona Macià, amor i passió pel món ocellaire

La família Mazo Macià disposen d'un hàbitat d'ornitologia a casa: hi tenen una renglera de gàbies on viuen diferents espècies de cacatues i lloros. Entre ells el iaco, un lloro molt estimat per ells. Seguidament es pot apreciar un dels signes característics d'aquest balsarenyenc: en obrir una gàbia, l'exemplar se li posa suaument al damunt del palmell. En un altre moment obre una altra gàbia i un grup de petits exemplars mengen complaents l'aliment que els dóna. Dos moments autèntics de l'hàbitat ocellaire que en Mazo té en els baixos de casa seva.

Jesús Mazo va néixer a Balsareny el 10 d'abril de 1936. D'aquells temps encara recorda dos mestres: el Sr. Ortega i el Sr. Civit, de les Escoles Nacionals. A en Mazo li agrada llegir, i ha escrit en diferents revistes d'ornitologia. Coneix diversos països d'Europa, on ha viatjat amb la seva dona, la Ramona. I com a lleure, a part de la seva gran dedicació als lloros, és un incondicional del Barça i de la pesca, encara que fa molt de temps que no la practica, però té un magnífic aparell de pesca molt ben conservat.

— Explica'ns en primer lloc, com va anar tota aquesta passió pels ocells?

— Fa goig quan unes lletres són el mitjà de transport al record d'uns amics i una il·lusió infantil pels éssers cantaires i de plomatge lluent. Recordo quan tenia uns 7 o 8 anys amb els amics Joan Fité (de cal Jan) i Antonio Arnaus sortíem matiners cap al Callerís o cap a les Alzines del Manso, només per poder escoltar el cant de pinsans i caderneres. Quins anys! Uns començaments amb il·lusió i respecte per l'entorn natural que avui encara perduren.

— Recordes si has tingut antecedents familiars que com tu haguessin tingut aquesta afició ocellaire?

— Sí, ara que ho dius potser haurien pogut ser uns tiets que tenia a Sabadell.

— Has participat en concursos ocellaires?

— Sí, hi he participat i veig molt bé que es facin aquests concursos. T'explico, crec que tots els homes portem a dins aquells moments que de petits ens han marcat i sovint ens marquen un camí a seguir.

— I has guanyat algun premi o bé reconeixement?

Ara és la Ramona qui contesta, tot ensenyant-nos un album de fotos on s'hi poden veure tot un munt d'entrevistes i reconeixements al Jesús. I el Jesús continua:

— A tothom que vulgui més informació sobre aquest món en què ens hem dedicat amb la Ramoneta, tenim una pàgina web (www.jesusmazo.cat). També he de dir-vos que sense la meva dona no hauria pogut fer mai realitat aquesta gran afició per la criança ocellaire.

— Ens podries enumerar les espècies que has tingut?

— Doncs m'omple poder-te dir que es podrien separar amb les següents faunes: europea, africana, australiana i americana del sud. Dins els exòtics australians existeixen els Psitàcids; la família dels lloros: iaco, agapornis, periquitos; i sense oblidar els nostres pinsans i caderneres.

— Quina dedicació ens podries dir que us ocupa la criança activa i quina alimentació tenen?

— Pel que fa al temps de dedicació pot ésser variable, però normalment és d'unes dues o tres hores diàries. D'altra banda, l'alimentació és segons l'edat i l'espècie. Tal com podeu veure a les fotografies, els petits s'alimenten amb líquids i els adults amb llavors (el conegut pinso).

Ens complau significar que actualment la família Mazo Macià continua amb quatre espècies de cotorres i diversos agapornis (ocells de l'amor). També volem deixar constància de què en Mazo és jutge de l'ACC (Associació Catalana de Criadors) i que ha fet diverses xerrades. Finalment, per a tots els lectors de Sarment interessats en aquest tema, poden connectar pel Facebook i podran admirar un complex exemplar del Loro Parque, de l'illa de Tenerife.

Josep Gudayol i Puig