Via Lliure, Balsareny

Un any més, Catalunya va sortir al carrer el dia Onze de Setembre per reivindicar, de forma festiva, pacífica i familiar, els anhels de llibertat de molts dels ciutadans. Aquest any va ser la Meridiana, que va acollir 1,4 milions de persones, segons càlculs de la guàrdia urbana. Al llarg de 5 quilòmetres i mig, una marea de samarretes blanques va alçar uns punters de colors que simbolitzaven els eixos en què s'havia estructurat la campanya: equilibri territorial, diversitat, obertura al món, sostenibilitat, igualtat, innovació, regeneració democràtica, educació i cultura, benestar i justícia social. Els punters van confegir una onada multicolor que va arribar fins al Parc de la Ciutadella, a les portes del Parlament de Catalunya.

Allà, Quim Torra, president d’Òmnium Cultural, va dir que al llarg de les manifestacions dels cinc últims anys «hem vist un poble que se sent lliure i vol ser un poble normal amb un estat propi. El que és estrany és que hàgim de malviure en un estat impropi, que usa tots els seus poders per al discurs de la por. Contra l'amenaça, més democràcia, aquesta és la nostra resposta». Gabriel Rufián, de l’associació Súmate, va dir, en castellà: «aquest és un poble que fa una revolució amb somriures i mans entrellaçades». Va vindicar els seus orígens andalusos i va reiterar que el procés no es fixa en els cognoms de les persones: «No es tracta de trencar res ni d'amenaçar, sinó de conviure de manera diferent. Com deia Allende, la història és nostra i l'escriuen els pobles. Els puc assegurar que l'estem escrivint». Liz Castro, del secretariat de l’Assemblea, va fer un parlament en anglès recordant la independència dels Estats Units d’Amèrica del Nord, i va dir: «Nosaltres també volem la nostra independència; volem fer lleis que tinguin sentit, per millorar la nostra qualitat de vida, el nostre futur i el dels nostres fills, i ser generosos i solidaris amb la resta del món». El president de l’ANC, Jordi Sánchez, va concloure: «Aquest país el construirem amb tota la gent que hi viu. Mai no hem preguntat on hem nascut ni com ens diem ni quina llengua parlem. Volem un nou estat per fer institucions noves i netes de corrupcions i corrupteles. Que ningú ens enganyi, la gent de la Meridiana no som corruptes ni corruptors». La gentada que els escoltava va cantar Venim del nord, venim del sud, de Lluís Llach; va ballar la rumba Catalunya té un gran poder, de Peret; i va cloure l’acte cantant Els Segadors i corejant cants independentistes.

Balsareny hi va participar amb tres autocars plens, més les persones que s’hi van traslladar pel seu compte. Ens va tocar el tram 31, prop de l'Hipercor. El viatge en autocar va ser còmode, l’organització molt bona; el temps hi va ajudar, i la concentració va ser distesa i amena, animada al nostre tram per dues colles castelleres, gegants i grups de grallers. Al final, la gent va arribar a casa cansada però contenta d’haver participat en un acte històric, una baula més en aquesta cadena reivindicativa que té com a referent immediat les eleccions del 27 de setembre.

Sarment

Fotos: Sarment / ANC