Sarment: Adéu a Ramon Cabana

Unes ràpides línies a tots els amics que coneixíeu el Ramon Cabana, sobre la seva mort sobtada.

Va morir el dilluns al peu del Canigó, a les dues de la tarda, a 2.500 metres d'altura, d'un atac de cor. Quan va arribar l’helicòpter ja no hi havia res a fer. Anàvem a fer una travessa d'una setmana. Érem 4 adults i 3 nens de 12 anys. Estava en plenitud. Feia anys que no el veia tan content i satisfet i amb tanta il·lusió: per la transformació de l'església, pel país (un vot independentista menys) i pels plaers de la vida. Adjunto una foto d'una hora abans de morir, en què se'l veu content com mai.

El trobarem molt a faltar. Era molt noble amb els amics i una persona lluminosa, «larger than life», que diuen els anglesos. L'únic consol és que va morir com ell hauria volgut morir, a la muntanya, al peu del Canigó, sense patir, de cop, el dia de seu sant, després d'haver fet una gran festa tot el diumenge i haver ben esmorzat. En un lloc d'una gran bellesa. El metge de l’helicòpter és el que em va dir per consolar-me: «Els que ens agrada la muntanya no podem desitjar una mort millor». Però als amics que vivim ens quedarà una absència molt sentida.

Acabo d'arribar de Perpinyà, on es va dipositar el seu cos i on la seva família ha pres les últimes disposicions. Serà incinerat, com ell volia, a Perpinyà. L'enterrament serà divendres vinent, 4 de setembre, a les 6 de la tarda, just a l'hora que havíem d'acabar la travessa, a l'església de Cardona.

Una forta abraçada a tots.

Jordi Corominas

Fotos: J.Corominas