Punta de brau

PUNTA DE BRAU

Dues reflexions d’estiu

Som a ple estiu i fa calor, molta calor. Dues columnes, però, de Martí Gironell m’ofereixen el suport lector: “Girona” i “La burilla”, de 10 de juny i 1 de juliol de 2015, respectivament (diari El Punt Avui +).

“D’entrada no és ni la de Temps de Flors ni la dels germans Roca, no, la que gravarà Joc de Trons. En principi no és la de Sopa de Cabra, Girona... Som la nostra infantesa”.

Girona

Embadocat amb el raonament, deixeu-me fer una mica de trampa i en comptes de Girona dir Balsareny. Evidentment que el nostre Balsareny no és aquell dels meus pares. Avui, també nosaltres som la nostra infantesa i, fent esment de la frase d’en Gironell, "avui val la pena tenir present el que diu William Wordsworth: el nen és el pare de l’home”.

Amb clarors i grisors, Balsareny viu avui un nou esdevenir que convida a passejar amb optimisme pels nostres carrers amb tot de records. Encara diu Gironell: “Quan els nostres fills ens convidin a tornar a trepitjar aquest territori il·limitat, insondable, suggeridor, que és la infantesa, tinguem molt present que potser quan siguin grans seran homes i dones que faran realitat allò que somniaven pels carrerons de la seva ciutat”.

La burilla

“Una burilla triga 10 anys a desaparèixer, a desintegrar-se. El potencial destructiu d’aquest residu és enorme i latent. No acaba només amb el que ha desfermat quan algú sense seny decideix treure-se-la dels llavis i de manera impune impulsar-la per la finestreta del cotxe perquè s’estavelli contra qualsevol element de natura que creix en vorals. Aquest filtre de dos centímetres porta, parlant clar, tanta merda dins que resisteix tots els embats de la natura haguts i per haver. No hi ha cap bacteri que se la cruspeixi”.

Avui farà una quarantena d’anys, ara n’he complert setanta-vuit, que vaig dir adéu al tabac; i, a part dels meus pulmons, he de dir-vos que d’aquest filtre en vaig gaudir ben poc. Tota cigarreta era sense boquilla; per tant, em sento molt poc responsable d’haver contribuït a empitjorar aquest desgavell ecològic que avui és realitat. Reflexionant sobre el neguit que em produeix veure embornals plens de cigarretes, apel·lo a la responsabilitat. I que gaudiu d’unes bones i ecològiques vacances.

Josep Gudayol i Puig