La meva carta al meu metge

OPINIÓ

Benvolgut Pep,

Fa estona que hi penso, en el que està passant.
Saps ? Jo no entenc de lleis ni entenc moltes vegades com funciona el sistema on vivim.
Amb prou feines entenc una mica de persones, i és d'això, del que puc parlar.
I només puc parlar de mi, jo no represento ningú més que els meus.
Però puc parlar de tots els moments de la meva vida, on has estat present.
Sempre prudent, però clar i directe, de vegades punyent, incisiu. Sempre correcte.
D'altres dies, cansat, però escoltant-me sempre, sense mirar el rellotge.
La majoria de cops, sobrepassant el teu horari, però buscant solucions als problemes.
Molts dies anant corrents a esmorzar a cal Pijoan, per tornar, corrents també, a la consulta.
De forma professional, has ajudat la meva família en els mals moments, dues morts, una demència, les crisis del Marc...
De forma personal, m'has ajudat a seguir endavant en els moments en què jo no podia més.
El dia que vas haver de sortir corrents perquè la teva companya es moria, jo era a la consulta, perquè tu seguies allà, treballant. No oblido la trucada i la teva cara de desesperació.
Avui veia tota la gent a la plaça i, ostres, és que... Hi ha tanta gent que se sent agraïda per la teva feina! Estic segura que a tots ells els has ajudat com a mi, amb els seus problemes.
Jo no entenc de lleis ni de burocràcia (prou feina tinc a intentar portar les meves coses el millor que puc).
Però entenc de vocació, entenc d'esforç, entenc de feina ben feta.
Per això no vull que marxis de Balsareny.
Per això he buscat informació i l'he copiada al grup de Balsareny del facebook.
Per això he anat a la plaça aquest vespre.
Perquè hi ha poques, poquíssimes persones, per les que ho faria.
Perquè hi ha pocs, poquíssims motius, pels que ho faria.
I tu, benvolgut metge meu de capçalera (ostres.... és que em visites des dels 13 anys en què vaig venir a Balsareny! De cop em sento vella!), deia... tu ets una d'aquestes poques persones que crec que s'ho mereix.
Tu estàs rebent el resultat del que has sembrat durant tota la teva trajectòria professional a Balsareny.
Aquesta ha estat només, una petita mostra del que la gent de poble, la gent de carrer normal i corrent com jo, agraïm.
Com et deia, no entenc massa el sistema, vull creure que es mira més les persones que els números, però em temo que tot sovint no és així.
Em dolen les injustícies contra els més indefensos, la gent gran, les criatures; i, malauradament, batallo per aconseguir que com a mínim, els meus, el meu poble, tinguin el millor que aquest sistema els pugui oferir.
Vull seguir creient que, amb gent com tu treballant al poble, les coses poden anar millor.
Per això m'he concentrat avui a la plaça.
Per tornar-te, com a mínim, una mica del que tu sempre m'has donat: suport i ajuda.
Per això espero i desitjo que tot plegat quedi en una falta a l'expedient (o com es digui), però que puguis seguir treballant al poble, pel poble, amb tota la gent que t'estima i et valora i t'aprecia.
Una abraçada i ànims, molts ànims, de la teva pacient més pesada (consti que va ser idea teva que no deixés d'escriure!).

Montse Soler