Caminada Popular 2015

El diumenge dia 8 de març, el dia de la dona treballadora, vàrem celebrar a Balsareny la vint-i-novena Caminada Popular. Estem a una per arribar al 30 aniversari! El temps va ser molt bo per a caminar, amb molt sol i una mica de núvols prims; amb una fresqueta al matí, típica del mes de març, a sortida d’hivern.

La participació d’enguany va ser una mica més baixa que els dos anteriors anys, però déu n’hi do! Si els anys 13 i 14 va ser de 425 persones, aquest 2015 s’ha quedat en 380. Està molt bé!

Com ja és sabut, aquesta activitat, des de fa anys, està organitzada per una secció dintre del Centre Excursionista de Balsareny. Volem també recordar que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament del poble i la Diputació de Barcelona i el suport d’algunes empreses i comerços locals, als quals cal agrair que ens tinguin en compte.

Les inscripcions van començar a les 7:30 del matí al preu de 8 euros, i 6 per als socis del CEB.

La sortida va ser a les 8 en punt i es va començar pel conegut Repeu fins arribar i travessar el pont del Riu. Després la gent es va enfilar pel camí de l’Alou, però fins arribar a la masia de les Planes, des d’on, travessant uns camps, arribaven a Puigdorca, on hi havia el primer control, amb coca i moscatell. Fins aquí, els 3 primers quilòmetres. Just per agafar forces per pujar el primer gran cim del recorregut, el serrat del Repetidor, des d’on es veia una bonica panoràmica: tot el Prepirineu, part del Pirineu i també Montserrat i el Montcau.

Al cap d’un quilòmetre de caminar per l’altiplà del repetidor, a uns 470 metres d’altitud (485, la cota més alta), s’agafava un corriol que transcorria dins del bosc durant una bona estona, passant per un tros molt espès de pins, de quan es va cremar fa uns 40 anys, deixant a la dreta, i a sota, la casa dels Plans de Cornet; i així fins arribar a la cruïlla amb la carretera d’Avinyó, que calia travessar a l’alçada del trencant de les Collades. Allà, de seguida, els caminants prenien un seguit de corriolets que, de mica en mica, els portava a la Masoveria de la Rabeia, després de passar per una singular balma. En aquest paratge, des d’on es veu la colònia de la Rabeia a sota, hi havia el segon control i l’esperat esmorzar, a base de pa amb tomàquet i la botifarra, amb vi inclòs. Ens situem així al quilòmetre 8 del recorregut.

Continuem... Es travessava de nou el riu, tornant a la riba dreta del Llobregat. De seguida s’agafava un nou corriol molt maco, que passa ran de riu entre la Rabeia i Sant Esteve. Passant pel costat de l’església de la colònia Soldevila, i deixant la fàbrica a la dreta, els caminants es disposaven ara a pujar la segona costa més pronunciada d’enguany. És l’anomenat serrat del Lledó, que queda al davant de la colònia mirant al nord-oest. Pujant fins aquest cim, a uns 400 metres d’altitud, i baixant per l’altra banda, fins anar a parar a un torrent ple d’aigua, salvem el Llobregat per poder accedir al pla del Lledó de Sobre-roca, la casa que dóna nom al serrat corresponent.

A continuació, la caminada transcorria per un caminet dins del bosc que s’agafa sobre la casa del Lledó. És el turó de la senyera, però no s’arribava a dalt del cim, sinó que es vorejava per l’esquerra i, passant pel darrere de la fàbrica d’embotits, i per nous corriols, es voltava fins a treure cap a la cruïlla de cal Cansalada. Des d’aqui s’arribava, entremig del bosc, a una antiga granja propera a Sant Esteve, on hi havia el tercer control i avituallament de les taronges i aigua. Era el punt quilomètric 12,5 aproximadament.

La darrera part de la caminada transcorria per un camí que travessa la carretera vella de les colònies i l’antiga via del tren i, passant per dintre el bosc, anava a parar a la pista de la falda del Castell, des d’on calia desviar-se per un camí que deixa a l’esquerra aquell antic castellot que tots coneixem, i que ara està molt camuflat entre els pins crescuts al seu voltant; i així baixar fins a l’entrada del poble pel carrer de la Costa del Castell. Només quedava travessar la riera del Mujal i passar pel túnel de l’Ajuntament per tornar a arribar a la plaça de l’Església. Era el punt del quilòmetre 15 i final de trajecte.

Com sempre, els participants van poder prendre un refresc i menudalles a l’arribada, després de 3 o 4 hores de fer salut i esport. I com de costum també van rebre un obsequi, consistent en una ampolla de vi blanc. Però els menors van rebre una ampolleta d’oli!

Com de costum, a la tarda, a les 6, la jornada es va arrodonir amb la projecció, a la sala petita del Sindicat, de les fotografies de la caminada del matí, tirades per diverses persones; i també de l’audiovisual del C.E.B. sobre l’ascensió al Pic Forqueta, de 3.007 metres, que va tenir lloc el mes de juliol passat.

Isidre Prat

Fotos: I. Prat - A. Selgas