Sandra Andreu: l'art dels 'Fofuches'

ENTREVISTA

La Sandra Andreu Ramos treballa a la Cristalleria de Balsareny, i avui volem parlar amb ella sobre un dels seus hobbies, sobre el qual se sent molt motivada: els “Fofuches”.

La Sandra, balsarenyenca nascuda el 4 de juliol del 1975, va cursar els estudis inicials a l’Escola Guillem de Balsareny i posteriorment els secundaris en l’especialitat administrativa a l’Escola Tècnica Professional Diocesana de Navàs. A la Sandra li agrada llegir, malgrat que no disposa de gaire temps. El darrer llibre que ha llegit és Al país del núvol blanc, de Sarah Lark. Li encanta el cinema i últimament està una mica enganxada a les sèries de televisió. Caminar, córrer i fer excursions amb bici amb els seus fills és una de les altres activitats d’esport que li agraden. També ha viatjat arreu d’Europa, i amb caravana han recorregut part de França i Alemanya.

La Sandra és apassionada i inquieta per tot allò que respira cultura. Actualment estudia la llengua anglesa, canta amb la Coral d’Adults de l’Escola Municipal de Música i en el curs dels anys ha seguit les modalitats de patchwork, nines de roba, porcellana freda i fa un parell d’anys que es va interessar per les “Fofuches”: unes nines d’origen brasiler fetes de goma eva. Darrerament ha començat a practicar scrapbooking, un art que està molt de moda.

—Explica’ns, en primer lloc, com vas començar en l’art universal?

—Fa uns tres anys a l’exposició de la Fira d’Artesans de Balsareny vaig veure un parell de “Fofuches” fetes per un artista local. Va ser aquest llampec creador que em va incitar a seguir aquella tècnica.

—És un art ninotaire? Com ho fas?

—És un art de fer ninots, no faig cap dibuix ni esbós per crear el ninot. Les fotografies són la base per a la creació. El rostre sempre és el mateix, per personalitzar-los es juga amb el tipus de pentinat, fent una còpia al més semblant possible de la roba, sabates, etc., o afegint-hi alguna cosa que caracteritzi a la persona, ja sigui referent a la seva feina, hobbies...

—Has tingut algun mestre que t’ajudés a aprendre’n?

—No he tingut cap mestre, ho he fet de manera autodidacta, però he vist alguns tutorials a internet i he comprat revistes especialitzades, i sobre tot, he practicat molt.

—Amb quina matèria prima construeixes el personatges?

—Les “Fofuches” estan fetes de goma eva, boles de pòrex de diferents mides, robes, pintures acríliques i adhesius com la silicona calenta i el cianocrilat.

—On obtens aquests materials?

—Tots aquests materials es poden trobar a diferents botigues de belles arts; també a ferreteries.

—Quant de temps t’ocupa aquesta tasca manual?

—M’ocupa tot el temps lliure que em permeten les meves dedicacions domèstiques, familiars i laborals.

—Quins tipus de “Fofuches” has fet?

—N’he fet de molts tipus. Alguns amics m’han demanat que representés les seves parelles, fills, companys de feina, parelles de casament, comunions, persones que han volgut la representació d’alguna de les seves mascotes, algun tipus de traginer o mula, o fins hi tot m’han demanat que fes la representació de famosos, com Bruce Springsteen. En resum, és un atractiu servei per a felicitacions.

Josep Gudayol i Puig