Loslassen (deixar anar)

PUNTA DE BRAU

Som a novembre i ja haurem votat. Amb aquest deure cívic complert, sigui el resultat que sigui, tots ens haurem pogut sentir una mica més lliures, ja que la veu d’un poble s’haurà manifestat.

En aquesta reflexió penso que en el procés de buidar les urnes, en les paperetes de la consulta se n'haurien pogut trobar, fantasiosament parlant, algunes amb un caràcter verbal de la paraula “loslassen”, un verb alemany que traduït al català vol dir “deixar anar”. Contràriament, es pot pensar que hi pot haver gent d’altres pobles que pensin democràticament que tenim tot el dret de poder marxar d’Espanya. Dic això perquè recentment vaig rebre l’edició d’octubre del diari “El canuto de Rute” al qual estic subscrit, ja que la meva dona és nascuda a Córdoba, d’on és la revista. Una de les seccions del diari, de la qual sóc lletraferit lector, és la de la Sra. Justa Gómez Navajas “Vivir para ver” i en aquesta edició “Otoño caliente” parla una mica per alt de deixar anar: “Dejar ir se usa con frecuencia en Alemania para muchas situaciones en las que, guste o no, hay que desprenderse de algo o de alguien. En el caso de la consulta sobiranista catalana, podría pensarse que hay que dejar irse a quienes no quieran continuar… Sentimentalmente, costaría, quizás, aceptar que Cataluña pasara a ser el extranjero y que se levantaran más fronteras en un mundo cada vez más globalizado”.

Sí, estimada Justa. Però és que fins avui i a través de molts anys ho hem intentat i fins ara sembla que no hi ha solució. Espanya amb els seus governants sempre ha fet el sord i també ha demostrat sempre que no ens estima, malgrat que nosaltres som solidaris contribuents amb tothom.

Continua Justa: “Separarse tendría un coste sentimental, y también político y económico. Pero a día de hoy, no parece viable que Cataluña se separe de España, al menos mientras no se modifique la Constitución aprobada en 1978”.

Sempre he pensat que com més llengües es puguin saber, millor. Sigui el que sigui o passi el que passi, continuaré conreant, dins la meva ignorància, tots els pensaments de cultures per tal que em reportin la pau que vull per a tothom.

Josep Gudayol i Puig