Callar patint

CERCLE LITERARI

La reflexió d’uns versos arribats des de l’entitat del Casal Verge de Montserrat a cura de Manola Asensio omplen avui aquesta secció.

Llum apagada

Plorar amb pena quan la llum

amagada d’un amor brilla joiosa.

Contempleu les negrors de la vida,

sent propietàries d’un somni de color de rosa.

Fingir indiferència i fingir calma

quan uns llavis amb amor sospiren,

tanquen els ulls i amb passió ens miren.

Digueu no, quan amb tendresa grata

el sí es bolqui escampat pels llavis;

tingueu en les vostres mans la ventura

i gaudiu i patiu, turmenteu-vos.

Oh dolor amagat i silenciós,

pena igual a la teva no l’he trobada;

el més terrible i angoixant plor

és aquell que plorem dins nostre.

Manola Asensio

Josep Gudayol i Puig