BALSARENY AVUI
Llibertat! Amics de Pere Casaldàliga
A continuació es fa un resum de l’escrit de Jordi
Corominas, doctor en filosofia, a la Carta número 76 dels amics del nostre
Bisbe emèrit Pere Casaldàliga i Pla.
Amb molta, però molta, modèstia, jo també vull
encapçalar aquestes línies amb un crit per la llibertat, i deixar constància
d’una persecució verbal que a voltes, encara avui, ha esdevingut en malentesos
portats per una única raó: la de pensar i veure una naturalitat democràtica
diferent.
Por mi
amigo, que está preso
porque
ha dicho lo que piensa.
Por las
flores arrancadas.
Por la
hierba pisoteada.
Por los
árboles podados.
Por los
cuerpos torturados
yo te
nombro, Libertad.
Por las
bocas que no cantan.
Por el
beso clandestino.
Por el
beso censurado.
Por el
joven exiliado.
Por los
nombres prohibidos
yo te
nombro, Libertad.
Por
aquellos que se esconden.
Por el
miedo que te tienen.
Por la
forma en que te atacan.
Por los
hijos que te matan
yo te
nombro, Libertad.
El text en francès d’aquest poema de Paul Éluard va
ser llançat pels avions anglesos sobre la França ocupada per despertar les
consciències. En castellà el va cantar el grup xilè Quilapayún, des de l’exili,
després del cop d’estat de Pinochet. Sens dubte, la poesia ens toca fibres
profundes i em pregunto si mai podrem llegir els versos d’aquest poema sense
commoure’ns i sense sentir que continuem sent més o menys esclaus.
El passat 25 de novembre va tenir lloc la
presentació de l’Agenda Llatinoamericana, a Barcelona, a càrrec de Jordi
Corominas. L’acte va tenir lloc a la llibreria Claret, amb l’assistència d’un
bon nombre de persones.
El tema de l’Agenda Llatinoamericana i Mundial del
2014 és la llibertat, però la llibertat com un crit, com un anhel. Amb
exclamacions. Això ja ens situa d’entrada. Es tracta d’una llibertat des de
baix, des dels pobres, des de les víctimes, la llibertat dels que se senten
abassegats. No de la llibertat del fort, del capital per moure’s i fer el que
vulgui, de la llibertat de la guineu dins del galliner.
Pere Casaldàliga ja ens prevé: en nom de la
llibertat s’han produït els més bells ideals i les iniquitats més terribles.
Grans causes i lluites que semblaven fantàstiques s’han pervertit fins acabar
convertint-se en el contrari, en formes d’opressió. Madame Roland, una
revolucionària que a la Revolució Francesa va criticar els excessos dels
revoltats, va acabar a la guillotina. És famosa la frase que va exclamar abans
que li tallessin el cap: «Oh llibertat, quants crims es fan sota el teu nom!»
El criteri que ens dóna l’agenda per no
equivocar-nos de llibertat és la perspectiva de les víctimes, els marginats,
els discriminats, els pobres... El poema que encapçala aquest article, de Paul
Éluard, un poeta que lluità al costa de la resistència francesa, crec que ens
dóna la justa mesura de la llibertat de què ens parla l’agenda.
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.