Joan Abayà i Rosell: 98 anys

BALSARENY AVUI

Joan Abayà, una vida dedicada al tèxtil, la cooperació i el futbol

El passat 5 d’octubre de 2013, en l’edició de la Festa en honor de la gent gran de Balsareny, en Joan Abayà i Rosell va ésser homenatjat pels seus 98 anys d’edat. 

Aquell dia Abayà va rebre de les mans de l’alcalde Rabeya el ram de flors tradicional. Al respecte, en Joan comenta que «Em va fer molta il·lusió rebre aquest reconeixement, i puc dir-vos que fins avui em trobo molt bé».

«Sóc nascut aquí al poble en una casa que tenia per mot Cal Tinyol, situada a la plaça de les Monges, avui plaça Ricard Viñas». Abayà, nascut l’any 1915, als 7 anys va seguir els estudis del temps a l’escola dels capellans: «Recordo que, pels temps que érem, ensenyaven prou bé». Quan va complir els 14 anys va anar a treballar a Cal Viñas, la fàbrica tèxtil del Molí. «Allí hi vaig ser fins que van tancar, quan van arribar uns temps en què el tèxtil no va tenir sortida. Però us haig de dir que a la colònia de l’Ametlla de Merola encara van resistir, i és allà on em vaig poder acomiadar del món laboral; i bé, sempre que vaig poder no em vair avorrir mai». Actualment en Joan s’està a la Residència Casal Verge de Montserrat, on ens comenta que hi està molt bé i molt content amb tot el servei, que és de gran competència.

—Joan, sempre vas viure a Cal Tinyol?

—Doncs no: després d’uns anys, no ho recordo bé, vam poder fer-nos la casa a dalt la Carretera de Berga, on vaig viure fins que vaig venir aquí a la Residència.

—Aquells van ésser uns anys durs amb la guerra, parèntesis d’aturades en el treball, etc. Com ho vas viure, tot plegat?

—Jo sempre vaig treballar i puc dir-te que ens en vam sortir bastant bé.

—Parlem una mica de política. Has militat mai en algun partit polític?

—No vaig ser mai militant de cap partit, però puc dir-te que he estat simpatitzant del Partit dels Socialistes.

—Sabem de la teva etapa de jugador de futbol, que has estat un gran esportista. Què en recordes, d’aquells anys?

—Hi ha una mica de tot, bo i dolent. El camp de futbol no era pas l’actual, era a prop del cementiri. Pel que fa als companys, em recordo del Prat, l’Obradors, el Vicentet, tots molt bons jugadors. També en tinc un record dolorós: quan em vaig trencar la cama. En aquells anys tot era molt més pelut que ara, però ens ho passàvem molt bé.

—Moltes gràcies Joan, ens anirem veient.

Josep Gudayol i Puig