2014, potser amb il·lusió

EDITORIAL

 

Hem encetat l’any nou immersos en el cicle —tradicional, és a dir, rutinari— de les festes nadalenques: hem fet Pastorets, hem fet cagar el tió, hem celebrat el concert de Sant Esteve, hem menjat el raïm… Amb l’arribada dels Reis de l’Orient, rebuts com de costum amb il·lusió pels més menuts, s’han acabat les festes i ens toca fer front a un any ple de reptes: com tots, o qui sap si més que els altres.

A Balsareny seguim en stand-by en relació als dos temes que darrerament han preocupat o ocupat més la gent: els dipòsits subterranis de gas i la situació de la mineria. En tots dos casos, res de nou, que se sàpiga: el silenci sobre el gas ja no és notícia, atès que la tramitació documental a Madrid sembla que va per llarg; i la inquietud pel futur de la mina arran d’una sentència del TSJC s’ha vist pal·liada tan sols per declaracions tranquil·litzadores de la Generalitat. En tots dos casos, si hi ha hagut més novetats, no han transcendit, ni l’Ajuntament n’ha informat. Certament, en aquests afers, el municipi no hi té gaire vot ni veu; però s’agrairia que la poca veu que té la fes sentir, si més no per animar la gent.

Ara, seguint el cicle de les rutines, toquen Traginers, i hi ha molta gent enfeinada preparant la festa. Ja va bé. Les entitats van fent, cadascuna al seu ritme, i tot ajuda a anar fent poble, que és una bona manera de fer país.

Qui sí que es belluga és Balsareny per la Independència, l’assemblea local de l’ANC, que continua amb la campanya Signa un vot per la independència. El cap de setmana de l’11 i el 12 de gener van tornar a recollir signatures, exercint el dret constitucional de petició, a favor de celebrar la Consulta el 2014 —o, en cas que no la deixin fer, demanant al Parlament que proclami la independència. Els organitzadors estan molt satisfets de la resposta ciutadana, que supera unes expectatives que no eren baixes, i anuncien que la campanya continuarà els propers mesos, també amb recollida de signatures a domicili de qui ho demani, i preparant diversos actes públics de divulgació i debat.

La crisi econòmica, l’atur, les retallades en serveis socials, la corrupció emergent i la regressió política en qüestions com la llengua, la cultura, l’ensenyament, la medicina, la seguretat ciutadana, la planificació familiar, la recentralització..., tot plegat aboca la ciutadania a un estat que oscil·la entre la indignació i el desencís resignat. Fa falta il·lusió, idees clares i fermesa. Tant de bo que els Reis (els de l’Orient) ens hagin portat a tothom, com en la lletra del Cant de la Senyera, unes espurnes de «llum als ulls i força al braç» per resistir contra el desànim i poder mirar el futur amb una mica d’esperança.

CCB