Jordi Vilanova: un 'Eugenio' desinteressat

ENTREVISTA

Jordi Vilanova Fernández va néixer a Manresa el dia 4 de juliol de 1977. Va estudiar E.G.B. al col·legi Guillem de Balsareny i és tècnic auxiliar electricista gràcies al curs de F.P de primer grau fet a l'IES Llobregat de Sallent. És tècnic especialista en prevenció de riscos laborals, curs que va dur a terme a la Universitat Les Heures de Barcelona. Actualment, treballa a l'empresa Audens Food, SA.

A Vilanova no li agrada massa llegir. Tot i això, aquests dies està llegint Descalç sobre la terra vermella, de Francesc Escribano. Li agrada molt viatjar i acostuma a estiuejar a l'Escala. Sempre que pot, visita Astúries, terra on va néixer la seva mare, i també la família que té a Galícia. Aquest estiu va visitar Menorca. A més a més, amb la Maria Àngels, la seva dona, han visitat Mèxic, Itàlia, Bèlgica i Holanda, entre altres països. En el temps de lleure dedica moltes hores a contemplar el paisatge, escoltar música, cuinar i anar a buscar bolets, món en què el va introduir la seva tieta Pepeta.

Jordi Vilanova és admirador del Reugenio, a qui ha pogut seguir en actuacions als escenaris barcelonins.

—Balsareny et va poder veure fa poc a la sala Sindicat amb un monòleg d'acudits. Com va començar la teva dedicació a l'espectacle?

—En primer lloc, he de dir que no és cap dedicació. Sempre que m'he caracteritzat d'Eugenio, ha estat entre amics i d'una forma desinteressada, tret d'una ocasió en què em van voler contractar per a un aniversari. Actuar a la sala Sindicat dins dels actes de la Setmana de la Joventut va ser possible gràcies als amics del Consell, els quals ja m'ho havien proposat en més d'una ocasió. Des de sempre m'ha agradat l'humor i, dins d'aquest món, els acudits del mestre Eugenio i de Jofre Bafalluny, de qui, de tant en tant, també explico algun acudit.

Vaig conèixer en Guillem Lluch de Taradell, un altre admirador d'Eugenio, que em va deixar un DVD. Amb aquest DVD i Internet, he pogut ampliar el meu repertori. Us he de confessar que se m'estaven acabant els acudits i amb ells la possibilitat de passar-m'ho bé amb els amics. Per sort, en Gerard i la Montse em van regalar un altre DVD i amb aquest, juntament amb un llibre que em va regalar la Maria Àngels, la meva dona, me n'he pogut sortir. De fet, van ser els germans Conesa que em van donar l’oportunitat d'actuar al bar musical La PaRockia, i els ho agraeixo molt: ens ho vam passar molt bé.

—Per a tu, l'artista neix o creix?

—Primer de tot, no em considero un artista. Tothom neix amb unes habilitats, però ha de saber créixer en tot allò que fa. Tot i que l’avarícia, les esgotadores polítiques d'austeritat o les injustícies socials que rebem alguns, sembla que no ens ho permetin.

—M'atreveixo a qualificar d'excel·lent la teva imitació de l'Eugenio. Per què ell?

—Faig d'Eugenio entre amics, tal com t'he dit, perquè l'admiro i m'hi trobo molt bé recordant-lo. Estic molt content de com va anar l'acte al Sindicat, va ser la primera vegada que vaig poder actuar davant de tanta gent. Al davant hi tenia el meu poble, la nostra gent! A més a més, va ser molt gratificant tenir entre el públic la meva mare, ja que ella no m'havia vist actuar mai. El meu amic Joan, mànager personal, també pren una part importantíssima en la posada en escena del meu personatge, l'Eugeni Vilanova. També vull agrair a la família Cortès-Bessa el tamboret de Cal Bessa, l’establiment de la carretera de Manresa on tants i tants moments havia compartit amb el meu pare. Hi ha molts imitadors de l'Eugenio: només cal mirar el YouTube. De fet, el seu fill ha creat l'empresa "Saben aquell que diu", Produccions amb Reugenio, a qui he anat a veure al teatre convidat pel meu cunyat, Antoni Rovira.

—A part de l'Eugenio, et sents atret per algun altre personatge de la faràndula?

—Sí. Em sento atret per molts personatges del món de l'humor, alguns del passat i alguns del present: Joan Capri, Gila, l'equip de Minoria Absoluta, el Terrat i Toni Moog, entre d'altres. En tots ells crec que hi ha un missatge intel·ligent a través del seu humor. Però els que més admiro són l'Eugenio i en Rubianes. D'aquest últim no crec que en surtin gaires imitadors, ja que penso que és inimitable. Vam sentir molt la seva pèrdua. Tant de bo encara estigués entre nosaltres i ens expliqués com veu la situació actual del país. M'agradaria tant sentir la seva opinió sobre els polítics, banquers, l'obsoleta i corrupta monarquia! Sí, el Pepe Rubianes va ser el millor de tots.

—Hi ha hagut alguna influència familiar en tot això?

—Sí, és clar. Segurament si a casa no hi hagués hagut una cassette on es podien escoltar els acudits més clàssics, o si no haguéssim vist en família l'Eugenio quan  sortia per la televisió, o si no hagués tingut el meu germà, que sempre té algun acudit per dir, la cosa segurament no hauria anat així.

—Per últim, has actuat en altres escenaris del país?

—Sí, i de tots ells en tinc un bon record. Va ser després de la meva actuació a La PaRòckia que en Francesc Haro em va proposar anar a la Coromina de Cardona, on es celebra el "Sopar de los Camioneros", l'últim divendres de setembre. En aquesta trobada es reuneixen tots els homes que viuen o han viscut en aquesta població. Per cert, aquest any ja han celebrat el seu 25è aniversari. Vaig acceptar de bon grat la proposta, però com que no em dedico plenament a fer espectacles, de moment dubtava d'anar-hi sense la meva colla. Però, d'altra banda, també em feia molta il·lusió actuar-hi perquè a la Coromina era on van créixer els meus pares abans de venir a Balsareny. També em plau recordar la meva actuació a l'esplanada del Castell de Balsareny davant d'un centenar de persones. Fou la celebració d'aniversari de la Fina i el Jacint, on tots els assistents anàvem guarnits amb vestits dels anys seixanta.

Josep Gudayol i Puig
Fotos: M. A. Rovira