Una sentència pot fer aturar Iberpotash

Una sentència del TSJC pot fer aturar l'activitat d'Iberpotash

Una sentència del TSJC de 15 d’octubre de 2013 ha declarat nul·la la resolució del 29 d'abril del 2008 del conseller de Medi Ambient i Habitatge, per la qual s'atorgava autorització ambiental a l'empresa Iberpotash per a l'activitat d'extracció i tractament de recursos minerals a la mina de Sallent i Balsareny, amb la qual la companyia, filial del grup israelià CLH, podia continuar acumulant els residus salins al runam del Cogulló. El veredicte aprofundeix en un altre d’anterior, arran d'un contenciós presentat per l'advocat i veí de Sallent, Sebastià Estradé. Aquella sentència obligava el Departament de Territori a exigir a l’empresa un nou pla de restauració del runam salí del Cogulló i que ampliés la fiança —de poc més de mig milió d’euros— per assegurar els possibles incompliments de l’empresa, en considerar-la massa baixa. Arran d’això, el Govern català ja va augmentar aquesta garantia fins a sis milions d’euros.

Ara, en canvi, la sentència va més enllà i anul·la totalment la resolució que permetia l’activitat en base a l’incompliment del planejament urbanístic i la inexistència d’una declaració d’impacte ambiental. La sentència constata que allò que causa més impacte sobre el medi és el dipòsit de residus salins del Cogulló, “única opció viable, econòmicament i tècnicament” per a la companyia; i remarca que tan sols s’han contemplat mesures per recollir les aigües contaminades pels residus salins i l’acabament de la deposició de sal a partir del 2035. 

La sentència del TSJC implicaria, doncs, el cessament de les activitats extractives de la mina, que hgauria d'aturar la seva producció de forma immediata, sense esperar al trasllat planificat i ordenat de l'activitat productiva a la mina de Súria, que ja tenia previst per a finals de 2014 o començaments de 2015. 

La sentència respon a un recurs presentat per l'Associació de Veïns del Barri de la Rampinya de Sallent, que assenyalaven que l’autorització no incloïa un pla de restauració i que el runam ocupava un espai més gran que l’àrea autoritzada per l’Ajuntament. Els representants dels veïns s'han mostrat “molt satisfets” amb la sentència, però també han volgut deixar clar que ells no anaven en contra dels llocs de treball: "No volem que tanqui l'empresa, mai ho hem pretès, el que volem és que es compleixi la llei i es treballi amb les condicions adequades [...] No tenen res a veure els llocs de treball amb el respecte al medi ambient". Dies després, l’associació anunciava que “no demanaran l’execució de la sentència”.

La reacció de la Generalitat

El govern de la Generalitat ha encarregat als seus serveis jurídics l'anàlisi de la sentència dictada pel TSJC, en el sentit d'anul·lar l'autorització ambiental a Iberpotash per treballar al runam salí del Cogulló, per determinar si correspon presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Dies després, ja ha anunciat que ho farà.

El govern ha dit també que farà que s'estableixin les actuacions necessàries per dotar les activitats mineres d'Iberpotash a Balsareny i Sallent de les autoritzacions ambientals que corresponguin conforme a la normativa vigent.

Així mateix ha anunciat que continuarà treballant amb l'empresa i els ajuntaments implicats en la definició, l'aprovació i l'aplicació del pla que ha de permetre el previst cessament ordenat de les extraccions de potassa a Sallent, l'eliminació en primera instància del runam de la Botjosa amb la reconversió de la zona en sòl industrial i la restauració del runam del Cogulló mitjançant la valorització material d'aquests subproductes miners.

En qualsevol cas, el Govern de la Generalitat es compromet a vetllar perquè les activitats mineres es desenvolupin d'acord amb la legislació aplicable i es puguin realitzar les inversions anunciades per l'empresa per a la revitalització econòmica de la comarca, que ha de comportar també la progressiva restauració ambiental del territori.

La reacció d'Iberpotash i de l'empresariat

Els serveis jurídics de l'empresa van dir que estudiarien la possibilitat de presentar un recurs de cassació davant del Tribunal, tal com van fer en l'anterior sentència de Sebastià Estradé. L’empresa ha dit que estan treballant "de forma intensa" amb totes les administracions: Generalitat, ajuntaments i Consell Comarcal, en una comissió que es va crear a principis del 2013, que ha de fixar un full de ruta que "permeti la gestió consensuada i dins del marc legislatiu vigent" del dipòsit de residus del Cogulló.

El fet és que Iberpotash té previst deixar d'explotar les mines de Sallent a finals de 2014 i concentrar la seva activitat a Súria, dins del pla Phoenix. Tanmateix, les obres del pou de les Cabanasses sembla que van més lentes del que es preveia i també han tingut entrebancs jurídics. En tot cas, si ara s’hagués d’aturar la producció de Sallent, l’empresa no podria recol·locar automàticament els treballadors a Súria i es generaria un enorme problema laboral, econòmic i humà.

Per altra banda, el 30 d’octubre es va constituir una plataforma de suport a la mineria del Bages, una "activitat econòmica cabdal per al progrés i el futur econòmic de la comarca". La plataforma, que integra representants de l’empresariat bagenc, de l’àmbit universitari, dels sindicats i de treballadors de les mines, va destacar el cansament "de tants anys de campanya de desprestigi contra la mineria", demanant el compromís dels partits polítics perquè "no sigui utilitzada com a moneda de canvi per a l'obtenció de vots". Els reunits van aprovar un document que defensa i reivindica els projectes empresarials que generen riquesa al territori; el paper clau de la comarca en la mineria; el subsòl del Bages com una de les reserves de potassa més importants d'Europa; l'activitat minera com un element social i cultural, i la seva capacitat per "desencallar i fer possibles velles aspiracions del territori", amb referència, per exemple, a la signatura del conveni amb Ferrocarrils de la Generalitat per la connexió del Bages amb el futur corredor Mediterrani a través de la tercera via ferroviària entre Manresa i Martorell. Però no feien cap esment concret a qüestions mediambientals.

La reacció dels sindicats i dels partits

El posicionament del comitè d'empresa d'Iberpotash es va traduir el dia 2 de novembre en una manifestació convocada per quatre sindicats (CCOO, UGT, USOC i CGT) amb el lema "Llocs de treball, sí, medi ambient, també". El comitè reclama un acord extrajudicial que eviti el tancament de la mina; es mostra d’acord que l’activitat minera s’ha de dur a terme de forma sostenible i respectant el medi ambient, i lamenta els problemes que troba l’empresa per poder desenvolupar els seus projectes, que generen llocs de treball.

El Secretari General de CCOO a la Catalunya Central, Lluís-Vidal Sixto va remarcar que el problema no afectava tan sols els treballadors de les mines, sinó tota la xarxa de petites empreses proveïdores d'Iberpotash, i els seus treballadors. És per això que Sixto va insistir en la necessitat de "buscar solucions per a la no paralització de l'activitat a Sallent", sense però descuidar "la part ambiental" ja que, en cas contrari, seria "també nefast per als llocs de treball en el futur".

A Balsareny, Sallent i Súria s’han distribuït unes octavetes anònimes que implícitament semblem acusar ERC i les CUP, dos partits preocupats pel medi ambient, insinuant que “volen tancar la mina”, i cridant a impedir-ho “entre tots”. ERC s’ha posicionat clarament en favor de mantenir l’activitat minera, que considera molt important per a la comarca, i per tant demana que es trobi una solució equilibrada al problema, respectant sempre la legalitat.

  

L'estat dels runams salins

Precisament ERC Bages havia organitzat el dia 26 d’octubre una matinal de treball per tal de conèixer a fons la problemàtica dels runams salins. Hi van assistir el diputat Marc Sanglas, portaveu d'ERC a la Comissió de Territori i Sostenibilitat, el diputat comarcal Dionís Guiteras i Mirella Cortès, portaveu del grup municipal d’ERC a Sallent, entre altres.

La sessió va començar amb la pujada al cim del Cogulló on, davant de l’escombrera es va comentar l’impacte mediambiental dels runams salins al territori. Seguidament es va visitar el torrent de Soldevila per contemplar els estralls que ocasiona la sal en els aqüífers.

En aquest moment, dels tres runams, el de Vilafruns s’ha impermeabilitzat (tenim per tant uns residus embolcallats); el de la Botjosa es vol treure, i una primera intenció era traslladar-lo tocant al runam del Cogulló, cosa que comportaria carregar-se una important massa forestal de la zona; i el del Cogulló, el més alt, s’ha anat ampliant sense massa control, amb una construcció del “perímetre diametral “ que no fa la funció que ha de fer i per tant deixa que l’aigua salada s’escampi per tot el terreny.

Per altra banda, el col·lector de Sallent a Abrera és ple de fuites que ocasionen problemes ambientals importants (a la Corbatera molts anys; índex molt elevat de sal a l’aigua del riu al seu pas per Sant Vicenç de Castellet...), a més d’un elevat cost econòmic.

La jornada va continuar a la sala polivalent El Centru de Cabrianes, amb una taula rodona on es va exposar el cost econòmic que ha suposat i suposa per a l’Administració el manteniment de l’activitat minera, les fuites del col·lector de salmorres i els costos mediambientals que suporta el territori. També es va explicar l’historial de les últimes sentències que ha efectuat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya relacionades amb la fiança que ha de dipositar l'empresa Iberpotash per a la restauració dels runams salins, l’anul·lació del POUM de Sallent i l’anul·lació de l’autorització ambiental en favor de la societat Iberpotash SA, les quals han sortit a la premsa aquestes últimes setmanes.

A la jornada també hi van participar les plataformes Montsalat i Prou Sal que van explicar la seva trajectòria en la defensa del medi ambient i contra la salinització de les aigües.

En les conclusions, es va deixar clar que és important que Iberpotash tingui continuïtat a la nostra comarca, alhora que cal continuar treballant per tal que l'empresa compleixi les normatives mediambientals, de la mateixa manera que s'exigeix a qualsevol altra empresa.

Sarment

[Informació basada en articles de la premsa: Naciodigital.cat, Manresainfo.cat, Regió7, Ara, El Punt Avui i El País; la dels runams és sobre fonts d’ERC]