Ja
comença a ser hora de parlar de les coses tal com són. Fa trenta-vuit anys
(1975), el runam de La Botjosa donava les últimes possibilitats de espai. Un
any després es dipositaven els primers residus al Cogulló.
Llavors
el director de la Mina manava més que un alcalde i fins i tot que el sergent de
la guàrdia civil. Els permisos d’abocament no sé si han existit. La
contaminació a rieres i rius eren normals. Les mesures eren minses, però queda
constància que es detectaven en grams per litre de sals a la riera de Soldevila
i en ocasions al riu Llobregat.
Però
per sort la legislació mediambiental ha posat una mica d’ordre al que comença
de nou. Li demanen que compleixi amb totes les normes i, sinó, no pot obrir. El
que ja tenia una activitat ha d’adequar les seves formes de treball, per complir.
El runam del Cogulló no està impermeabilitzat: s’hi han fet unes rases
perimetrals. En una es recullen les aigües dels residus, que van a parar a unes
arquetes, d’on es traslladen a una presa i d’aquí al col·lector de salmorres
que les porta al mar.
S’han
fet anàlisis d’humitat dels residus per saber el seu contingut en aigua
salinitzada. I es calculen els metres cúbics recollits a la presa. Ens dona
unes dades molt aproximades a la recuperació de la totalitat de l’aigua dipositada.
La
riera de Soldevila és un bon exemple: s’hi havia comès un delicte ecològic temps
enrere, ja que fa uns quants anys es va salinitzar. Està pendent de sentència
ferma i hi ha directius de l’empresa imputats en el cas. Les anàlisis
demostraven quantitats molt per sobre dels límits permesos. A hores d’ara,
aquestes anàlisis donen paràmetres que ja no es mesuren en grams per litre de
sals, ni tan sols en mil·ligrams per litre. Ara ho fan en parts per milió, pel
fet que la salinització ja és molt dèbil.
Per
tant, dir que no s’ha fet res, no és cert ni de bon tros; que s’hi han de fer
més coses i millor, sí. Totalment d’acord, si hi ha una nova ampliació del
runam. S’ha d’impermeabilitzar el terreny i complir escrupolosament amb la
legislació vigent. Apostem pel futur de la mineria a Balsareny i Sallent.
 |
| Planta de sal Vacuum |
Els
treballadors d’Iberpotash Sallent-Balsareny volem la construcció d’una planta
de sal Vacuum a Sallent, que faciliti la desaparició del runam de la Botjosa i
que no aporti quantitats excessives al Cogulló amb la nova ampliació. Que, quan
s’acabin les reserves de mineral al pou de Balsareny, amb el pas del temps
puguin passar tota la muntanya del runam salí per la nova planta de sal Vacuum.
Es tracta d’una fàbrica de cristal·lització de clorur sòdic, mitjançant
compressió mecànica, que pot produir unes 750.000 tones l’any, amb una puresa
del 99,97%. La planta de sal generaria 32 llocs de treball directes i en la
seva construcció treballarien unes 150 persones. La nova planta comportaria
millores mediambientals.
La
mina no s’acaba el 2014, ni el 2015 ni el 2016 ni el 2017... Senyors accionistes
d’Iberpotash, hi ha molt mineral per extreure, si fem les coses bé, és a dir, d’una
manera sostenible; els llocs de treball no corren perill. Al contrari, se’n
poden crear de nous i donar feina a aturats dels municipis de Balsareny i
Sallent.
Andreu
Fernández Aguado
Analista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.