Ricard Manuel Sabaté, professor de Belles Arts

ENTREVISTA

En Ricard Manuel Sabaté va néixer a Sant Joan de Vilatorrada l’1 de setembre de 1946, i posteriorment cursà el batxillerat a l’escola dels germans La Salle de Manresa. Més tard emprengué estudis de dibuix i pintura i es va graduar en Belles Arts, Disseny Gràfic i Arts Aplicades a l’Escola Massana de Barcelona. Actualment és soci de l’Agrupació Artística de Balsareny i hi dóna classes.

Tal com ens diu, li agrada «llegir llibres tècnics d’art, la música clàssica i tornar a París, d’on tinc un bell record».

Part de la seva bibliografia és la següent: Diccionari Ràfols, Art a Manresa segles XIX i XX, il·lustrador del Cançoner Català, El romànic al Bages, Ipostel Coliseum (Caracas). Té obra gràfica en col·leccions particulars i ha estat premiat en certàmens nacionals i en exposicions individuals i col·lectives.

—Expliqueu-nos, com va començar el vostre interès per la pintura artística?

—Cada dijous a la Muralla de Sant Domènec de Manresa venia un llengoter a vendre fulles d’afaitar, i com a esquer, feia paisatges amb pastel per a sortejar-los entre els badocs. A mi m’encantava veure’n el procés fins acabar l’obra.

—Recordeu algun tret significatiu en aquell començament?

—La meva primera experiència va ésser dibuixar imatges amb un clau a la paret de la meva habitació. I això vol dir les moltes vegades que els meus pares treien la pols a les meves orelles.

—Quin recorregut heu fet des d’aquells anys?

­—Crear, transformar i dominar la imatge gràfica.

­—Hi ha alguna persona que vagi poder influir en aquesta dedicació per l’art de pintar?

—He hagut d’aprendre tècniques al costat de grans mestres com Joan Vilanova, Evarist Basiana i Ramon Salisi.

—Des de quan esteu a l’Associació Artística de Balsareny?

—Doncs des del seu inici, sota la presidència d’Antonio Montoya el segle passat, n’he format part com a soci. L’ambient artístic sempre m’ha interessat. L’entusiasme d’aquells moments era molt creixent i amb ganes d’aprendre i fer moltes coses, fins avui.

­—Esteu situats a la plaça Ricard Viñas de Balsareny: disposeu de tot el necessari dins l’estudi on treballeu?

—Doncs cal agrair a l’Ajuntament de Balsareny el recolzament que sempre ens ha donat, en cedir-nos un espai de trobada per aquesta entitat artística.

—Amb quina assistència d’alumnes treballeu actualment?

—Estem esperant el dissabte per poder gaudir, comentar i passar una estona lluitant amb els colors. Mica en mica ha anat baixant l’assistència de participants, cosa que és comprensible; ens hem anat fent grans i el temps ha anat canviant amb més obligacions familiars. Conjuntament hi ha també tallers manuals que amplien la motivació artística. A la fotografia podem veure una representació dels assistents, tot i que hi manquen persones. En formen part del grup: Manoli, Antònia, Goretti, Maria Àngels, Maria Jesús, Jaume, Clari, Francesca, Mercè F., Mercè B., Emiliana, Sílvia, Clara; i ressaltar les cinc nenes de la nova generació que hi donen impuls: Laia R., Aina R., Aina G., Iria i Sara. També cal recordar totes les persones que van passar amb la mateixa afició; i la Rosa Figuls (Rosita), que, amb els seus anys, té la gran riquesa d’un esperit jove.

—En la dedicació envers l’art de pintar, quin és el nivell que pot arribar a assolir l’alumnat?

—El llistó és molt alt. L’hem passat!

Josep Gudayol i Puig