Pàgines

dimarts, 19 de febrer del 2013

Andrea Pérez: servei al bar del Casal de la Gent Gran


ENTREVISTA


Ja fa uns dies que hem encetat un 2013 esperançador i en una d'aquestes tardes al Casal de la Gent Gran, tenim una simpàtica xerradeta amb l'Andrea, que és la responsable del que ella en diu "El Bar de los Jubilados". 

Andrea Pérez Molina va néixer a la població de Espinosa del Rey (Toledo) el dia 4 de febrer de 1951. En aquella mateixa població va seguir els seus estudis primaris. A l'Andrea li agrada llegir i, darrerament, ha llegit La Catedral del Mar, d'Ildefonso Falcones. També li agrada escoltar la ràdio, caminar, fer gimnàstica i natació. La nostra entrevistada és una gran viatgera i ens diu: "Sóc una gran entusiasta de la nostra geografia; per això us puc dir que conec Tànger, Màlaga, Segòvia, Talavera de la Reina, Navalmoral de la Mata, Mérida, Sevilla...

—Malgrat que faci ja molt de temps: quan vas arribar a Balsareny?

—Vaig arribar al poble l'any 1968, anàvem i tornàvem, i ho fèiem cada quinze dies. A Balsareny feia molts anys que hi vivien els pares del Paco, el meu home. El 2004 m'hi vaig empadronar.

—Què en recordes d'aquell Balsareny? Com era?

—Eren uns altres temps. En aquells dies, Balsareny gaudia d’una activitat comercial encoratjadora, amb moltes botigues, bars, llocs per l’esplai, etc. Avui trobo a faltar les botigues que alegraven els carrers de Sant Domènec, de la Creu, etc. Recordo amb nostàlgia l’ambient de la carretera de Manresa amb els bars: Bar Sport (cal Boter), Cal Bessa, la Fassina. Les seves terrasses invitaven al diàleg i a la tertúlia amb els amics.

—I per què Balsareny?

—En primer lloc, com ja he dit, era el poble on vivien els meus sogres, i també perquè Balsareny és un poble molt tranquil amb una bona situació geogràfica, molt a prop de les ciutats de Manresa, Berga i Barcelona.

Han passat els anys i familiarment has fet arrels a Balsareny. Et sents integrada al nostre poble?

—Bé, d’entrada et puc dir que sí, i amb més raó ara que estic molt entusiasmada amb la meva tasca laboral com a concessionària a la seu del bar del Casal de la Gent Gran. A l’entitat tots formem una gran família. Puc dir-vos que en part he recuperat aquells dies de diàleg i conversa amb els amics.

—Balsareny et coneix alegre i comunicadora, i encara més avui que regeixes un servei; hi afegiries quelcom en l’ambient del dia a dia?

—Sí, crec que aquesta entitat hauria d’ésser molt més aprofitada pels jubilats balsarenyencs i també per a persones que han passat ja la ratlla dels 52 anys. Tenim unes instal·lacions que ja voldrien tenir altres poblacions. I ara, permeteu-me una floreta per als responsables de l’entitat: són “supermajos”.

—Voldries afegir-hi quelcom més?

—Només dir-vos que tots els divendres s’hi fa ball. Faig una crida ben forta perquè tothom vingui a ballar i a participar de les moltes i bones activitats que es porten a terme a l’entitat. També voldria donar-vos les gràcies per poder-me expressar.

Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.