'El Poema de Nadal', de Josep Maria de Sagarra

El dia 1 de gener de 2013, a l’església de Santa Maria, la Coral Sant Esteve va començar la commemoració dels seus 50 anys amb un recital de cançons nadalenques que emmarcaven la recitació d’El poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra, a càrrec dels rapsodes de l’associació Els Pastorets de Balsareny. Reproduïm el text del programa de mà.

El gran poeta català Josep Maria de Sagarra (1894-1961) va escriure El Poema de Nadal l’any 1931 i el va recitar amb gran èxit al Palau de la Música de Barcelona. Des d’aleshores aquesta obra mestra s’ha convertit en un poema emblemàtic, del qual molts catalans se saben de memòria llargs fragments i que es recita arreu del país en les festes nadalenques.

Aquest muntatge de la Coral Sant Esteve, amb rapsodes dels Pastorets de Balsareny, s’ha representat en diverses ocasions a Balsareny.

El poeta, tot evocant els pessebres de la seva infantesa, enceta un viatge interior cap als records de quan era petit, i s’imagina ell mateix, tant des de fora, muntant o contemplant les figuretes, com des de dintre, parlant amb elles i implicant-se personalment en l’itinerari des de l’Anunciata fins al Portal de Betlem, entès com un viatge existencial.

Després d’una obertura amb Joia en el món, de G. F. Haëndel i lletra catalana d’Artur Martorell, el cant primer del poema (L’estrella) ens presenta els pastors de Betlem en el seu entorn humil. La cançó popular catalana Nit de vetlla, harmonitzada per Ramon Estrada, ens introdueix a l’escena de l’anunciació, on es destaca que només aquella gent senzilla i anònima («ells, lluny de tothom, / ells no tenien nom») van ser capaços d’entendre el missatge de l’àngel. La popular El cant dels ocells, harmonitzada per Pau Casals i amb adaptació d’Olga Puigbò, clou aquest cant.

El cant segon (El rabadà) es centra en el moment després de l’anunci als pastors, i en la figura —del pessebre, però també de la vida real— del rabadà, incrèdul i insolidari. La cançó tradicional Fum, fum, fum , harmonitzada per Francesc Vila, fa d’interludi abans del famós diàleg entre el rabadà i els pastors, que ve seguit d’una reflexió sobre la vigència actual d’aquest personatge negatiu. La cançó popular El rabadà tanca el cant.

La cançó Dins una cova (Away in a manger), de W. J. Kirkpatrick, amb arranjaments de Lowell M. Dirham i text català de Manuel Cervera, obre pas al cant tercer (El camí). Els pastors es dirigeixen cap a Betlem, humilment i sense dubtar. Ells saben que «tots els camins van a Roma», certament, però també que «per anar a Betlem només hi ha un sol camí». La nadala Cap a Betlem van dos minyons, d’Antoni Pérez Moya, dóna pas a un dels episodis més lírics, l’evocació del camí que van seguir Josep i Maria i que ara segueixen els pastors nets de cor. Sagarra s’adreça al pastor del seu pessebre infantil per expressar-li el seu convenciment que «sempre es troba el camí de Betlem». La cançó El rabadà jovenet, harmonitzada per A. Cohi Grau, dóna pas al cant següent.

El cant quart (El noi de la mare) ens presenta els pastors arribant al portal de Betlem i expressa «l’alegria, la gran alegria» de sentir-se partícips del Naixement, com la mula i el bou i les figuretes de fang, que tenen el privilegi de poder contemplar l’Infant que plora. La cançó popular El noi de la mare, harmonitzada per E. Cervera, dóna pas al celebrat fragment on se’ns explica com devia ser la «dona del meu país» que, per primera vegada, va cantar aquesta cançó, i com es va estendre pel món transmetent arreu el seu missatge d’amor i de pau.

Els àngels de la Glòria, popular francesa harmonitzada per Manuel Oltra, ens introdueix a l’extraordinari Cant final, que acaba demanant que sapiguem tornar a l’autenticitat de la infantesa, procurant «ser una mica criatures» per tal que «almenys aquesta nit fem el possible / per ser homes de bona voluntat». Santa nit, de Franz Grüber, amb lletra catalana d’Artur Martorell, clou aquest gran poema sagarrià amb els nostres millors desigs per a tots els espectadors.

Coral Sant Esteve (1963-2013)

Rapsodes d’Els Pastorets de Balsareny

Foto: J. Peralta