Declaració de Sobirania

L’ANC celebra la Declaració de Sobirania

El dimecres 23 de gener de 2013, el Parlament de Catalunya va aprovar, amb 85 vots a favor per 41 en contra i 2 abstencions, el text, que reproduïm, de la Declaració de Sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya. Minuts després, convocats per l’ANC local, una trentena de balsarenyencs es van reunir davant la Casa de la Vila, van fer una estelada amb espelmes. El coordinador de Balsareny per la Independència, Josep Sanmiquel, va llegir un manifest de suport al Parlament. L’acte es va cloure cantant Els Segadors.

Sarment
Fotos: R. Bessa / Angie Rovira


Declaració de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya

D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret de decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d'acord amb els principis següents:

-Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

-Legitimitat democràtica. El procés de l'exercici del dret de decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d'opcions i el respecte per totes, a través de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular, que serà el garant fonamental del dret de decidir.

-Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tinguin tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del dret de decidir i se'n promogui la participació en el procés.

-Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l'estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.

-Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada moltes vegades per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.

-Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

-Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret de decidir.

-Paper principal del Parlament. El Parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s'hauran d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

-Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local, i el màxim nombre de forces polítiques, agents econòmics i socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

El Parlament de Catalunya encoratja el conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés democràtic de l'exercici del dret de decidir del poble de Catalunya.

Palau del Parlament, 22 de gener de 2013

Bon any 2013

EDITORIAL

Hem començat l’any 2013, un any més de crisi econòmica, amb 6,1 milions d’aturats a l’estat espanyol i sense perspectives de millora a curt termini. Amb l’economia nacional escanyada, i l’estatal escanyada i escanyant, cosa que no ajuda gaire. I amb un procés sobiranista obert, que pot afegir un punt d’il·lusió i esperança a la ciutadania, però també d’incertesa i fins de temor per a molta gent. Caldrà fermesa i idees clares, i saber-ho explicar molt bé, i mentrestant buscar alternatives per no esmicolar el que ens quedi d’un Estat del Benestar que pot acabar essent poc més que el record llunyà d’un paradís perdut que, com les orenetes del poema, no tornarà.

Balsareny va fent. Ens vam concentrar per donar suport al bisbe Pere Casaldàliga, obligat a marxar lluny de casa per les amenaces rebudes, i comencem l’any amb la bona notícia del seu retorn a São Félix. Una molt bona notícia: ens en congratulem i li expressem la nostra simpatia.

Han arribat els Reis d’Orient amb vestuari nou i una caravana lluïda. S’han fet Pastorets i la Coral Sant Esteve ha iniciat els actes del seu cinquantenari. Cada entitat va preparant les seves activitats. A més, el programa «Divendres» de TV3 ens visitarà finals de gener. I començarem febrer amb els Traginers, i tot seguit el Carnestoltes. Tot va girant! No hem de perdre el fil de les petites coses quotidianes. 

S’ha presentat la Revista de la Festa dels Traginers d’enguany, ja amb 15 edicions a l’esquena, i com sempre d’excel·lent factura. Comença, molt encertadament, amb una salutació de Pere Casaldàliga, que inclou un poema seu. El bisbe fa un esment del Traginer d’Honor d’aquest any i el que ve, Francesc Maya i Comas, que substitueix en el càrrec honorífic l’anterior, Josep Rodergas i Font. Una entrevista a en Quico Maya  li permet rememorar la seva trajectòria al Rebost i a la Festa, de la qual destaca la «molta riquesa humana» que hi ha trobat. Segueix una entrevista al Banderer d’enguany, Pere Villagrasa i Villanueva, que substitueix l’anterior, Abel Artigas i Garcia, i que encapçalarà la cavalcada amb els cordonistes, els seus fills Jorge i Alberto Villagrasa Pulido. Després d’un detallat programa d’actes, amb profusió de fotografies antigues i modernes, se’ns recorda que fa 70 anys de la mítica reunió a ca l’Arep, el 1943, on es va refundar la Festa després de la guerra, i que fa 30 anys de la botiga de ceràmica. L’habitual secció d’entreteniments «El Traginer petit», un nou capítol de l’interessant Diccionari Traginer (que tot just passa per la lletra C) dóna pas a la convocatòria i bases del concurs de fotografia, per acabar amb una selecció dels premis de l’any 2012 i imatges de la passada edició de la Festa. Esperem que la d’enguany sigui un èxit, i que faci bons els esforços de tanta gent que hi participa. Només per això ja s’ho val.

Sarment

Rocktime

WITKO

Dimarts 29 de gener de 2013 tindrem el plaer de parlar amb Emilio José Ponce, ànima del grup WITKO. Aquest artista va editar l'any passat un interessant àlbum ple de bon rock, del qual parlarem.

ROTTEN ÄPPLES 

Dissabte 19 de gener de 2013 tindrem als estudis de Ràdio Balsareny els nois de ROTTEN APPLES. Es tracta d’una banda de gent que porta molts anys al món del rock i que en aquest passat 2012 han editat "So wild so crue", el seu primer LP. Vindran amb els seus instruments en mà per oferir-nos el millor rock en directe.

ASHES 2 *ASHES

I dimarts 12 de febrer de 2013 tindrem l'enorme plaer d'entrevistar ASHES 2 ASHES, una formació establerta a Huelva, que ha tret un fenomenal LP anomenat "Soul 2 soul". Un treball ple de hard rock, melodies i passió.

RADIO BALSARENY 107.1 FM

Meteorologia

Mes de desembre de 2012

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)   4,6
Mitjana (min.+màx.)   6,4
Mitjana de mínimes  -1,7
Mitjana de màximes 14,5
Mínima           -6,9; dia 2
Màxima           22,7; dia 23
Mínima més alta            5,7; dia 15
Màxima més baixa   9,7; dia 12

Vent (km/h) 

Ventada més alta  37,8 dia 5
Velocitat mitjana             5,1
Recorregut del vent 1.998,8 km

Pressió (hPa) 

Màxima 1.020,1 dia 28
Mínima   993,7 dia 1

La pluja (litres)

Total          0,0



Resum de l’any 2012

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut) 14,0
Mitjana (min.+màx.) 14,8
Mitjana de mínimes   6,3
Mitjana de màximes 23,4
Mínima -10,7; 5 de febrer
Màxima 40,1; 20 d’agost
Mínima més alta 21,5; 28 d’agost
Màxima més baixa   1,8; 2 de febrer

Vent (km/h) 

Ventada més alta   66,2; 4 de febrer
Velocitat mitjana     3,5
Recorregut del vent 17.437,6 km

Pressió (hPa) 

Màxima 1.024,0; 19 de gener
Mínima   980,2; 28 de novembre

La pluja (litres)

Gener    1,3
Febrer    6,5
Març  57,0
Abril 104,5
Maig  37,7
Juny  20,2
Juliol  11,5
Agost  13,3
Setembre  67,5
Octubre 101,8
Novembre  23,8
Desembre    0,0
Total 445,1


Jordi Soler i Francesc Camprubí

Club Handbol Balsareny

ESPORTS

El CH Balsareny ha finalitzat la 1a volta de competició al Grup A de la 3a Catalana. L’equip entrenat per Pedro Miralles ha completat un inici de temporada irregular, però que tot i així l’ha deixat en posicions de fase d’ascens.

Un fet diferencial respecte d’altres temporades és el compromís dels jugadors, que permet a l’equip treballar amb normalitat als entrenaments i que comportarà de ben segur que s’assoleixi el principal objectiu, que no és altre que formar un bloc sòlid i seriós que sigui capaç de competir en tots els seus partits. No cal dir que en l’horitzó hi ha l’assoliment de l’ascens. És una fita complicada i serà l’esforç i el compromís de l’equip el que determini si s’aconsegueix o no. 

Pel que fa als partits, el Balsareny els ha resolt bé davant rivals assequibles, però ha patit força davant rivals d’un nivell similar. Cal destacar un partit per sobre del altres, i que demostra el potencial real de l’equip: davant La Llagosta, líder invicte del grup, una defensa impecable durant tot el partit i un gran joc combinatiu en atac van permetre al Balsareny dominar tot el partit i assolir avantatges de fins a 6 gols en la 2a part, però una defensa 4-2 asfixiant dels de La Llagosta va permetre al líder endur-se el partit. També igual d’intens va ser el partit al camp del Cerdanyola, una defensa enorme va permetre descentrar als locals i tot i patir en un final d’infart el Balsareny va aconseguir uns punts davant un rival directe en la lluita per la Fase d’Ascens.

A continuació es mostren els resultats obtinguts en tots els partits de la 1a volta i la classificació general.

Resultats
PAU CASALS 21 BALSARENY 24
BALSARENY 30 RUBÍ                 32
SANT SADURNÍ 16 BALSARENY 36
BALSARENY 25 LA LLAGOSTA 29
AGRAMUNT         19 BALSARENY 30
BALSARENY 24 SANTPEDOR 28
CERDANYOLA 27 BALSARENY 28
BALSARENY 29 RIPOLLET         27

Classificació
Equip           J G E P GF GC DG Punts

1 LA LLAGOSTA 8 8 0 0 267 176 91 16
2 SANTPEDOR 8 6 0 2 200 176 24 12
3 CERDANYOLA 8 5 0 3 234 214 20 10
4 BALSARENY 8 5 0 3 226 200 26 10
5 RUBÍ           8 5 0 3 236 203 33 10
6 RIPOLLET         8 3 0 5 212 229 -17   6
7 PAU CASALS 8 3 0 5 165 185 -20   6
8 SANT SADURNI 8 1 0 7 198 249 -51   2
9 AGRAMUNT         8 0 0 8 150 256 -106   0

Rafa Andreu

Josep Massana, de l'Associació de Veïns Sant Josep

ENTREVISTA

Josep Massana i Planas va néixer a Fals a finals de l’estiu de 1944. Arribada l’edat escolar va seguir els estudis primaris a Fals, i posteriorment a Sallent i a Manresa. Actualment és pensionista, i prèviament  va treballar a una empresa de la població d’Igualada. Pel que fa a la seva vocació de lector, «us he de dir que soc més lector de diaris i revistes que no pas de llibres, però, actualment estic llegint els Cantares gallegos de Rosalia de Castro». En esports es decanta pel futbol i el tennis. Massana és un gran transeünt: li encanta caminar pels boscos i vora els peus dels ports de mar.

En Josep, per raons de treballs, coneix ciutats i pobles dels cinc continents. «Els països que més m’han impressionat han estat Sud-àfrica, els Estats Units d’Amèrica i Austràlia; allà tot és d’una altra dimensió. Però he de dir-vos que tinc un estima especial per a Portugal, per la seva senzillesa i amabilitat de la gent. Desitjaria anar-hi més sovint».

Massana forma part de l’Associació de Veïns Sant Josep, de Balsareny, i actualment n’està al capdavant de la direcció amb responsabilitats administratives. Tal com ens diu, aquesta associació va néixer arran d’una antiga mútua. Amb l’actual nom començà a donar servei l’any 1987 i té prop de 300 associats.

—Quines gestions i tràmits administratius segueix actualment l’Associació per donar servei als seus associats?

—D’acord amb el seu compromís, l’Associació té cura de recaptar les quotes dels associats i a l’ensems abonar els serveis prestats, actualment concertats amb la Funerària Fontal. Cal deixar clar que els socis no han de preocupar-se d’haver de fer cap més tràmit que avisar, en el moment d’una defunció, la Funerària o, en el seu defecte, al telèfon responsable de la direcció administrativa.

—Com va anar tot això d’assumir la responsabilitat directiva i administrativa d’aquest col·lectiu d’associats?

—En Josep Maria Comellas, responsable durant molts anys al capdavant de l’Associació, ens va deixar, i en nom de tots i també en el meu nom propi deixeu-me donar-li les gràcies. Aleshores, reunits en assemblea, calia trobar qui n’assumís la continuïtat dins el dia a dia associatiu, i davant d’aquesta incertesa vam oferir-nos a agafar-ne les regnes la senyora Carmen Fernández i jo mateix. Ambdós pensant en aquesta continuïtat per un servei a Balsareny i tots els associats més grans, els quals fa anys que formen part d’un llistat que dóna dret a l’atenció del servei.

—En la geografia catalana i espanyola, en general existeixen en el mercat diferents entitats que presten els seus serveis en relació als anomenats «decessos». Per què hem de ser socis de l’Associació Sant Josep?

—Mireu, la nostra Associació és una entitat sense ànim de lucre. Els diners de les quotes van íntegrament a l’abonament del servei funerari per a l’enterrament. Puc dir-vos que no som nosaltres sols, ja que hi ha associacions semblants a Sallent, Navarcles i Manresa. Pel que fa a les companyies d’assegurances (decessos), podríem dir que per a elles és un negoci que els permet pagar representants, oficinistes, maquilladors, material, etc., i, per aquesta raó, les quotes són molt més cares.

—Després de 26 anys, podeu dir-nos quina és la identificació que hom ha de tenir per justificar que és beneficiari de l’entitat?

—Tots els associats tenen un carnet de soci i per justificar la condició de beneficiari és necessari tenir al dia les quotes corresponents emeses per l’associació.

—Finalment, quin procediment se segueix per tal de tenir el contacte pertinent amb associats i junta directiva?

—Anualment se celebra una assemblea, normalment a l’octubre, i a més a més la junta sempre està a disposició dels socis als telèfons 938 396 375 i 938 396 370. I per acabar, deixeu-me donar les gràcies a Sarment per l’oportunitat de poder oferir i donar a conèixer un servei que és ben bé de casa nostra. Voldria animar tots els balsarenyencs a formar part d’aquesta nostra i vostra entitat associativa que ofereix un bon servei a l’hora de l’enterrament.

Josep Gudayol i Puig

Balsareny Avui

Descalç sobre la terra vermella

Vaig rebre dels "Amics de Pere Casaldàliga" la carta núm. 72, de novembre que explica com va néixer aquesta associació el 1989 i com, deu anys després, a petició d’en Pere, va passar a dir-se "Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga”. A les pàgines interiors hi llegeixo que la Universitat Pontifícia de Goias, al Brasil, ha nomenat en Casaldàliga Doctor Honoris Causa, títol que ell ha acceptat dient que el pren com a "Passionis Causa". També hi un article molt interessant referit a “Descalç sobre la terra vermella”, la sèrie que s'ha rodat sobre el nostre bisbe Pere, i de la qual Francesc Escribano va parlar a Balsareny durant el Fòrum Casaldàliga. No cal dir que em deleixo per poder-la veure ben aviat a la pantalla, i que celebro, com tothom, que el malson que ha viscut en Pere aquest mes hagi acabat, ja que ha pogut començar l'any tornant a casa seva, a Sao Félix de Araguaia.

Podeu trobar més informació al web de l'Associació Araguaia: http://araguaia.pangea.org/  


26 anys de l’Escola de Música Municipal de Balsareny

Recordant el lema que Catalunya Ràdio ha llençat en antena en les darreries de l’any 2012 Avui Catalunya Ràdio més que mai!, avui, amb motiu de la celebració del concert nadalenc de l’Escola de Música Municipal de Balsareny, es fa un crit reivindicatiu dient «avui, Balsareny i educació musical més que mai!»

Fidels a la cita de Nadal els professors i, prop de la trentena, els alumnes van tornar a vestir l’escenari de la sala Sindicat amb un recorregut coral i musical amb desitjos de Bon Nadal i Feliç 2013. Va ser el passat 20 de desembre de 2012 als voltants de les 18:30 hores, quan es va posar en pràctica l’educació rebuda en les especialitats de piano, violí, clarinet, saxo, bateria i guitarres, amb una veu en off entre cançó i cançó que deia una reflexió sobre el tema posat en escena.

Cal ressaltar el nivell assolit per tot el grup d’alumnes, que en finalitzar l’etapa balsarenyenca podran continuar, si decideixen tirar endavant en la seva educació musical, a nivells d’esferes més altes. També volem felicitar la direcció i professorat per la inquietud educativa portada a terme any rere any.

Tornarem

I tant que tornarem. Aquest Nadal, el Col·legi Guillem de Balsareny tornava a viure la seva celebració nadalenca, mostra d’educació i de felicitació per a l’any nou 2013. L’experiència és un grau molt important que ens dóna als homes el fenomen de no ensopegar amb una mateixa pedra. Dic això perquè enguany el Concert de Nadal, a la Sala Sindicat, va ser molt diferent del que fou el del passat 2011. En aquesta ocasió l’aforament va estar controlat, respectant així el de la sala i evitant el col·lapse que hi va haver en l’anterior. 

L’espectacle va tenir un gran èxit gràcies a la coreografia musical i interpretacions de l’alumnat, el qual va ser capaç de posar en escena les pautes interpretatives de direcció que donaren el missatge d’educació que reben les nostres futures generacions.

“Balsareny Avui” vol fer especial atenció a l’Enriqueta (Enri) que, des de les notes musicals del piano, va donar color d’oïda a una felicitació en general. La tasca de presentació, sempre difícil, va ser a càrrec dels alumnes del Cicle Superior, orientant els assistents entre acte i acte. I cal ressaltar l’actuació en playback de la cançó del CD de la Marató de 2012 “Tornarem”. I tant que tornarem.


Guarnim l’arbre a la carretera

Un any més, tot just començat aquest hivern, hem deixat enrere el que anomenem “Festes blanques”. I un any més, també el veïnat i comerciants de les carreteres de Manresa i Berga van tenir a bé el plantar el tradicional arbre al bell mig de la plaça Onze de Setembre.

Fa uns anys que des de la nit a un nou dia l’arbre acull un farciment de desitjos en format de postal nadalenca, que fan arribar tots els nens i nenes, adreçats per a un any molt millor. Va fer goig viure una fresca matinal gaudint d’unes matines de xocolata i bones pastes de xurreria. Enguany, les postals que han vestit l’arbre han tingut una plàstica diferent, amb un petit gran art marcant l’esperança d’un nou any 2013 millor.

Josep Gudayol i Puig

Leucèmia i donació del moll de l'os

Míriam Garcia, treballadora social del CAP Balsareny









«Tot va començar farà poc més d'un any, quan després d'un cap de setmana a la platja, va començar a anar coixa. Què havíem de pensar nosaltres? Acabava d'estrenar unes sandàlies i se li va fer una butllofa al turmell. Passaven els dies i la nostra petitona coixejava cada cop més. Després d'immobilitzar-li el turmell dues vegades sense notar cap millora, la seva pediatra ens va enviar a la traumatòloga, i en aquell moment va començar tot: proves i més proves, analítiques, etc. A partir d'aquell moment vaig comprendre que alguna cosa no anava bé. Li van haver de repetir l'analítica perquè la van trobar una mica anèmica i la mateixa tarda que li van repetir l'analítica ja ens van trucar de l'hospital. Així va arribar la notícia que mai no hauríem volgut sentir. D'allà ens van enviar ràpidament a l'Hospital de Sant Joan de Déu. Un cop allí, li van fer la primera punció per saber-ho tot sobre la malaltia que tenia la nostra filla: la leucèmia de la Mar. 

Hem passat mesos durs de tractament, veient els estralls de la “quimio” en el cos de la nostra petita: anades i tornades a l'hospital, ingressos per tractament, altres per infeccions, aïllaments,  i algun ensurt.

En aquests moments, encara ens queda camí per recórrer. Estem en manteniment. Tenim controls periòdics i tractament (que, si Déu vol, a partir de l'agost es reduirà). Ha pogut començar l'escola, i gairebé pot fer una vida normal, la d'una nena de la seva edat.»

Aquesta és un historia real d'una pacient de leucèmia, d'una nena amb moltes ganes de viure i de lluitar. 

(http://www.fcarreras.org/ca/els-plans-dels-pacients-testimonis_45806)


                                             * * * 

Què és la leucèmia?

La leucèmia és un tipus de malaltia maligna de la sang que comporta un creixement descontrolat de glòbuls blancs en la medul·la òssia. De leucèmies n'hi ha de diversos tipus, però tots tenen un denominador comú: necessiten un tractament per aconseguir una curació i millorar la qualitat de vida de la persona que ho pateix, ja sigui nen, jove o adult. 

Per desgràcia, la leucèmia, avui dia, no és una malaltia evitable, no es pot prevenir, tots estem exposats a patir-la. El seu diagnòstic surt a partir de diferents símptomes  i proves realitzades per diferents metges i especialistes.
El diagnòstic de la leucèmia és un cop dur no només per a la persona afectada, sinó també per a la gent que envolta el malalt. Quan una família rep la noticia de la leucèmia el món s’enfonsa; generalment aquests diagnòstics van units a la por, l’angoixa, neguits.. i una pregunta: per què a nosaltres, per què a mi?

Cal tenir en compte que el tractament de la malaltia és molt complex i molt dur, no tan sols a nivell físic, sinó també a nivell psicològic, emocional i social. 

A nivell psicològic, la família veu com pateix el malalt i el malalt veu com pateix la família. A nivell emocional, l’angoixa del no saber què passarà, el neguit de què caldrà fer i com anirà tot, la por al tractament... són sentiments que no només pateix el malalt, sinó que afecten totes les persones que l’envolten:, pares, avis, parella, fills, amics... És una malaltia de família, que la pateix i la malviu tothom.

A nivell social, el canvi de vida és radical: entrades i sortides d’hospitals, visites mèdiques, despeses econòmiques no cobertes per la seguretat social... En el cas dels joves, no es pot fer una vida adolescent com la resta de companys: no es pot “sortir de marxa”, cal estar-se a l’hospital, cal deixar els estudis de banda potser durant una bona temporada... En el cas dels infants, generalment un dels pares ha de deixar de treballar per poder atendre l’infant afectat. En el cas dels adults, la baixa laboral que comporta fer aquest tractament... Són alguns entre altres aspectes socials que es poden veure afectats per la convivència amb aquesta malaltia. 

Si parlem del tractament mèdic, hem de tenir en compte que, a part de dur, també és complex. Primer de tot cal tenir clar de quin tipus de leucèmia estem parlant. Els tractaments poden variar segons la persona, però poden ser quimioteràpia oral o intravenosa; radioteràpia, transfusions sanguínies, antibiòtics.... i també el trasplantament de medul·la òssia o sang del cordó umbilical.

Com funciona el trasplantament de medul·la òssia?

La medul·la òssia del malalt, que produeix cèl·lules malignes, és destruïda amb diferents fàrmacs i es substitueix per medul·la sana procedent d'un donant sa, ja sigui procedent d'un familiar directe o d'un desconegut.  Així doncs, el més important per poder fer un trasplantament és tenir un donant, persona que vol i pot fer aquesta donació. Els donants han de ser persones d’entre 18 i 55 anys amb un bon estat de salut (no patir malalties com hipertensió arterial no controlada, diabetis mellitus insulinodependent, malalties cardiovasculars....) i sobretot, i principalment, tenir clar que es vol ser donant.

Com em puc fer donant?

És molt fàcil, però cal tenir-ho clar, podem fer-ho a través la de la pàgina web de la Fundació Josep Carreras o bé al telèfon gratuït 900 32 33 34, on haurem de donar les nostres dades personals i ens faran arribar a casa un consentiment informat i un document d’inscripció al Registre, junt amb un kit per reenviar a la Fundació amb una mostra de saliva que analitzaran i introduiran a la base de dades REDMO. En el cas que es trobés un pacient compatible, s’avisaria al donant per fer un estudi més complert a través d’una anàlisi de sang per poder estudiar més concretament alguns paràmetres a fi de confirmar que, efectivament, és compatible amb el receptor. Cal tenir en compte, i és molt important recordar, que en qualsevol moment del procés el donant pot canviar d’opinió i no continuar amb la donació, però sense oblidar tampoc que la no donació significa l’empitjorament de la salut, o fins i tot la mort, del receptor.

L’extracció de la medul·la òssia és pot fer de dues maneres, o bé amb puncions a l’ós del maluc en un quiròfan amb anestèsia local o epidural, o bé a través de la donació de sang perifèrica, que consisteix a fer circular la sang obtinguda de la vena del braç a través de màquines separadores cel·lulars on es recullen les cèl·lules mare, i la resta de la sang es retorna al donant per la vena de l‘altre braç; aquest procés sol durar entre 3-4 hores i no cal un ingrés hospitalari.

Finalment, un altre tipus de donació és la donació de sang del cordó umbilical, un procés molt senzill —però, malauradament, no totes les maternitats estan preparades per la recollida d’aquest tipus d’unitats de sang—. La sang del cordó es recull després del naixement del nadó i després de la secció del cordó, fent una punció al cordó i extraient la sang necessària. 

Les donacions, actualment, estan emparades pel Reial Decret 1301/2006, on es destaquen temes com la confidencialitat, la gratuïtat, la finalitat terapèutica i que els transplantaments només es podran fer en centres degudament equipats i autoritzats; per altra banda, que la donació sigui gratuïta no vol dir que el donant hagi d’assumir els costos que li poden sorgir (trasllats, dietes...), sinó que aquests són assumits per la Fundació Josep Carreras.

En resum, la leucèmia és una malaltia greu que no té en compte ni edat, ni sexe, ni raça. No mira ni la professió, ni el nivell d'estudis, ni el poder adquisitiu, ni l’orientació sexual, ni ideals polítics. Tampoc no és una malaltia que afecti només a nivell individual, sinó que “emmalalteix” les persones que envolten la persona afectada, ja siguin pares, avis, fills, amics....  Per desgràcia, avui per avui no és previsible, però en moltes ocasions pot tenir cura, i el principal medicament és la donació i la solidaritat de les persones sanes que vulguin donar una petita part de sí mateixos, que vulguin ser donants fins a la medul·la. 

I si llegim una estona?: 

Un intruso en mi cuaderno. David Fernandez Sifres. Ed. Ala Delta.

Pura Sang. Ada Castells. Edicions 62, Col. El Balancí.

Te puede pasar a ti (E-book). http://www.bubok.es/libros/216549/Te-puede-pasar-a-ti-Cuentos-para-la-concienciacion-Leucemia

Una mica de cinema: 

Un paseo para recordar (A walk to remember). Director: Adam Shankman.

Elegir un amor (Dying young). Director: Joel Schumacher.

Més informació: 

Fundació Josep Carreras http://www.fcarreras.org/ca/
Bone Marrow Donors Worldwide http://www.bmdw.org/

Un poble nou

DE MEMÒRIA (21)

Quan jo era petit, Balsareny era un poble, per dir-ho així, de quatre carrers. N’hi havia més, és clar. Mirem-ho. Bàsicament, el carrer Vell (Guimerà), el carrer Nou (Sant Domènec), el carrer de Baix (Castell), el Raval (Verdaguer), el de la Creu (principal carrer comercial aleshores) i el de l’Estació (Sant Marc). Quatre cases al carrer Trencat (Ponent) i Melissa (de la Mel) i, naturalment, la Carretera (mig de Manresa, mig de Berga), amb moltes menys cases que actualment. Als extrems, quatre cases a la Coromina, enmig de vinyes i camps. Cal Batista, a l’altra banda, queia ja als afores. Com la casa de l’Era, camí del Pla de les Fonts, que encara avui, integrada totalment al nucli urbà, porta una llinda de fusta amb la data de 1861. El Callerís, lluny del poble, era terreny d’aventura per als nens del moment. Més enllà no hi havia res més que camps, vinyes i ermots.


Però va arribar la immigració que la mina atreia. En massa. De cop, a finals dels quaranta del segle passat, gent vinguda de les altres terres d’Espanya va arribar a Balsareny per treballar i guanyar-se una vida que li era negada allà on havien nascut, com vaig dir en l’últim article. El poble no estava preparat per a poder acollir amb dignitat tota aquella gent, tan diferent de nosaltres en llengua i costums. No hi havia prou cases —de fet, no n’hi havia cap— per a poder donar-los sostre. I es van haver d’espavilar, tant els acabats d’arribar, com els del poble.

I d’espavilats n’hi va haver de moltes maneres. Per part dels nouvinguts, n’hi va haver que sense perdre ni una mica de la seva dignitat, es van establir provisionalment —provisionalitat que de vegades va durar molt de temps— en barraques de vinya, que van agençar i ampliar tan bé com van poder amb comoditats ben limitades, tant que avui ens farien vergonya. I recordar-ho, també me’n fa. Però va ser així. D’altres es van establir en baixos de cases del poble que no tenien cap utilitat per als propietaris, ni cap condició d’habitabilitat. Aquests, a canvi d’un lloguer, es van anar fent un niu allà on van caure per anar tirant endavant, esperant temps millors que arribarien. Uns altres van aconseguir rellogar-se en cases del poble que tenien pisos o habitacions balderes. Se’n solia dir, recordo, habitació amb dret de cuina. Això ja era d’una relativa comoditat (si tenim en compte que la gent del Balsareny de sempre vivia en condicions força precàries en aquells temps de postguerra i de racionament i estraperlo —fred a l’hivern, calor a l’estiu, sense remei—). Els lloguers dels dos últims casos eren moderats, suposo, però ajudaven els autòctons. I no sempre eren moderats. Aquí els espavilats eren els de casa. 

Recordo especialment un cas del que avui en diríem un pis pastera: cal Francès. Allà, en un espai molt reduït, hi vivien quatre o cinc famílies amb mainada, apilotades i sense intimitat, i pagant, naturalment. Un altre cas: el Met, el de la Pista Catalònia, de qui ja vaig parlar fa temps, va reformar la seva instal·lació per fer-hi, no goso dir pisos, sinó uns habitacles minúsculs que avui no passarien cap inspecció. Allà van trobar acollida una bona colla d’actuals conciutadans nostres, a un preu força exigent que no es corresponia amb les comoditats desitjables. Però la qüestió era anar passant, fos com fos.

Fins que, no puc precisar de memòria quant temps fa, es van posar d’acord el Jacint Orriols, avi, i el Josep Torras, mestre d’obres. En un terreny de vinya a prop de l’antic camp de futbol (davant del cementiri) i del camí del Pla de les Fonts, propietat de l’Orriols, l’un cedia la terra i el Torras hi posava l’obra a preus rebentats. Van començar a construir dues cases de planta baixa. L’obra va durar un cert temps, perquè recordo que quan hi havia partit, els jugadors feien servir de vestuari aquelles obres a mig fer. Abans s’equipaven a la casa on avui hi ha la farmàcia, casa no acabada d’obrar i que pertanyia a ca l’Eugeni, si no m’erro. Així , doncs, quan es van acabar les dues cases, s’hi van instal·lar dues famílies immigrades, de castellans que nosaltres dèiem, tot i que eren òbviament andaluses. I aquí comença una anècdota que recordo i que no puc assegurar que sigui de debò. Al costat d’aquelles dues primeres cases se’n van construir de noves. No sé si els que van habitar a les dues primeres o a les que van anar seguint van batejar aquell nou barri incipient. Sí que sé que es diu com ells el van anomenar. La llegenda urbana vol que fos la matriarca de la família Caballero-Pulido, la María Pulido, una dona de molta empenta i d’enorme simpatia, qui li va donar nom. S’explica que un dia la senyora Maria, en una botiga a la qual compraven de fiar —pràctica corrent tant pels del poble com pels acabats d’arribar: eren temps difícils—, algú va demanar a la senyora Maria on vivia. Es tractava de poder localitzar els deutors, per si de cas. La bona dona va respondre amb alegre simplicitat, segons he sentit a dir: «Allà pal Norte, al lao del campo fúrbol». I així va néixer, i es va oficialitzar, l’actual carrer del Nord, eix vertebrador de tot aquell poble nou, avui ja tan diferent del seu origen, tant a nivell de construccions com de la gent que hi viu. I que no es correspon amb el nord magnètic, és clar. Però no hi fa res. Hem d’agrair a tota aquella bona gent que va venir a Balsareny a guanyar-se la vida que molts s’hi hagin quedat. Van portar sang nova a un poble vell i avui no podríem imaginar Balsareny sense ells. Sang nova i una nova llengua que, abans de la seva arribada, poca gent coneixia. Les coses com són i puc assegurar que només parlo de memòria.

Jordi Planes
Fotos: Arxiu Jordi Sarri / AFB

La nevada de Nadal de 1962, ara ha fet 50 anys

Necrològiques

Del 15 de setembre de 2012 al 10 de gener de 2013

Dediquem un record emotiu als balsarenyencs que ens han deixat en els darrers quatre mesos, i expressem el nostre condol als seus familiars.

  3-10-12   Antònia Corominas Suades, 98 anys
10-10-12 Ana López Belmonte, 85 anys
24-10-12 Ana Torres Ruiz, 77 anys
16-11-12 Josep M. Basany Comas, 84 anys
16-11-12 M. Dolores Ortega López, 86 anys
22-11-12 Castora Pastor Alonso, 95 anys
24-11-12 Juan Peña Antolin, 83 anys
31-12-12 Ambrosio Tamayo Toscano, 60 anys
  9-01-13   Josep M. Obradors Calsina, 69 anys

Sarment

Cavalcada dels Reis 2013

Els patges dels Reis estrenen vestits i porten carbó

En un vespre de fred raonablement benigne, una gran quantitat de menuts i de gent gran es va aplegar a Balsareny per rebre com cal la Cavalcada dels Reis d’Orient, que un any més arribava al poble per portar joguines i il·lusió als infants.

Aquest 2013, els patges i tot el seguici reial estrenaven vestits, i la comitiva feia goig de debò. Després de la banda de trompetes i tambors que obria la comitiva, la novetat d’aquest any era un carro dels Traginers carregat de carbó de debò, destinat òbviament a la quitxalla que no hagués fet prou bondat. Al darrere, la carrossa del príncep Assuan i tot seguit les dels reis Melcior, Gaspar i Baltasar, cadascú amb els seus patges. Tancaven la comitiva la colla de grallers i tambors local, Els k + sonen, i les furgonetes amb les joguines que cada rei portava per als seus admiradors.

Cal felicitar els organitzadors i a tots els col·laboradors per haver contribuït un any més, amb el seu esforç, per tal que el poble gaudís d’una festa lluïda.

Sarment

Fotos: Sarment 2013

'El Poema de Nadal', de Josep Maria de Sagarra

El dia 1 de gener de 2013, a l’església de Santa Maria, la Coral Sant Esteve va començar la commemoració dels seus 50 anys amb un recital de cançons nadalenques que emmarcaven la recitació d’El poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra, a càrrec dels rapsodes de l’associació Els Pastorets de Balsareny. Reproduïm el text del programa de mà.

El gran poeta català Josep Maria de Sagarra (1894-1961) va escriure El Poema de Nadal l’any 1931 i el va recitar amb gran èxit al Palau de la Música de Barcelona. Des d’aleshores aquesta obra mestra s’ha convertit en un poema emblemàtic, del qual molts catalans se saben de memòria llargs fragments i que es recita arreu del país en les festes nadalenques.

Aquest muntatge de la Coral Sant Esteve, amb rapsodes dels Pastorets de Balsareny, s’ha representat en diverses ocasions a Balsareny.

El poeta, tot evocant els pessebres de la seva infantesa, enceta un viatge interior cap als records de quan era petit, i s’imagina ell mateix, tant des de fora, muntant o contemplant les figuretes, com des de dintre, parlant amb elles i implicant-se personalment en l’itinerari des de l’Anunciata fins al Portal de Betlem, entès com un viatge existencial.

Després d’una obertura amb Joia en el món, de G. F. Haëndel i lletra catalana d’Artur Martorell, el cant primer del poema (L’estrella) ens presenta els pastors de Betlem en el seu entorn humil. La cançó popular catalana Nit de vetlla, harmonitzada per Ramon Estrada, ens introdueix a l’escena de l’anunciació, on es destaca que només aquella gent senzilla i anònima («ells, lluny de tothom, / ells no tenien nom») van ser capaços d’entendre el missatge de l’àngel. La popular El cant dels ocells, harmonitzada per Pau Casals i amb adaptació d’Olga Puigbò, clou aquest cant.

El cant segon (El rabadà) es centra en el moment després de l’anunci als pastors, i en la figura —del pessebre, però també de la vida real— del rabadà, incrèdul i insolidari. La cançó tradicional Fum, fum, fum , harmonitzada per Francesc Vila, fa d’interludi abans del famós diàleg entre el rabadà i els pastors, que ve seguit d’una reflexió sobre la vigència actual d’aquest personatge negatiu. La cançó popular El rabadà tanca el cant.

La cançó Dins una cova (Away in a manger), de W. J. Kirkpatrick, amb arranjaments de Lowell M. Dirham i text català de Manuel Cervera, obre pas al cant tercer (El camí). Els pastors es dirigeixen cap a Betlem, humilment i sense dubtar. Ells saben que «tots els camins van a Roma», certament, però també que «per anar a Betlem només hi ha un sol camí». La nadala Cap a Betlem van dos minyons, d’Antoni Pérez Moya, dóna pas a un dels episodis més lírics, l’evocació del camí que van seguir Josep i Maria i que ara segueixen els pastors nets de cor. Sagarra s’adreça al pastor del seu pessebre infantil per expressar-li el seu convenciment que «sempre es troba el camí de Betlem». La cançó El rabadà jovenet, harmonitzada per A. Cohi Grau, dóna pas al cant següent.

El cant quart (El noi de la mare) ens presenta els pastors arribant al portal de Betlem i expressa «l’alegria, la gran alegria» de sentir-se partícips del Naixement, com la mula i el bou i les figuretes de fang, que tenen el privilegi de poder contemplar l’Infant que plora. La cançó popular El noi de la mare, harmonitzada per E. Cervera, dóna pas al celebrat fragment on se’ns explica com devia ser la «dona del meu país» que, per primera vegada, va cantar aquesta cançó, i com es va estendre pel món transmetent arreu el seu missatge d’amor i de pau.

Els àngels de la Glòria, popular francesa harmonitzada per Manuel Oltra, ens introdueix a l’extraordinari Cant final, que acaba demanant que sapiguem tornar a l’autenticitat de la infantesa, procurant «ser una mica criatures» per tal que «almenys aquesta nit fem el possible / per ser homes de bona voluntat». Santa nit, de Franz Grüber, amb lletra catalana d’Artur Martorell, clou aquest gran poema sagarrià amb els nostres millors desigs per a tots els espectadors.

Coral Sant Esteve (1963-2013)

Rapsodes d’Els Pastorets de Balsareny

Foto: J. Peralta