Muntanyes de blat

COL·LABORACIÓ

 

El vent fred baixa del cim, de la muntanyes més altes del país. Es perd per les valls, per entremig dels arbres mig despullats amb perles de neu a les branques. Entre ells conversen esperant el demà, parlen del fred que hi fa en aquest bosc del nostre estimat Empordà. Es fan carícies amb les branques per aguantar aquesta fredor propera que entra per la porta de fusta sense trucar amb la mà, es disfressa de convidada i passa amb un ritme ràpid i deixa els membres de la família sense alè. Tot just un racó del bosc trobem una catifa de blat, preciosa tota ella d'or sense bocins de perles de neu, es manté intacta, ha nascut del no-res, i aquest hivern fred la farem brotar. El blat és solitari, alhora és una persona tendra, petita papallona s' acosta a l'espiga i l'encanta amb un petó amb moviment lent de parpelles. Els arbres despullats amb perles de neu conversen plegats que l'hivern és l'època més dolça i bonica de l'any, tan familiar, amb el fred tan proper, tanta plenitud. L'hivern és un bocí de pa, algú el troba i l'acarona amb la fredor de les mans i el guarda familiarment a la seva butxaca, la màgia de l'hivern, l'escalfor de l'estimació.

Aina San Nicolàs