Cal insistir!

PUNTA DE BRAU

Estem a punt de cloure un altre any. Fer tot un resum del calendari mensual del Sarment seria llarg. Sí que, dins d’aquesta secció, em plau recordar uns darrers esdeveniments els quals amb goig i reflexió personal intentaré transcriure-us.  

Balsareny va culminar els actes commemoratius dels 50 anys del Concili Vaticà segon i dels 40 anys de les causes d’en Pere Casaldàliga Pla a la selva del Mato Grosso al Brasil. Aquestes causes em donaren l’oportunitat de poder conèixer en Jaume Reixac (capellà i escriptor que segueixo a les columnes que escriu a El Punt Avui), el qual va ser present a les xerrades del Forum, i coincident com sóc amb les seves reflexions, vull dir-li: gràcies!

El títol, una vegada més, me l’ha suggerit en Martí Gironell a partir de la seva columna «Són faves comptades» que, a l’esmentat diari el dimecres 17 d’octubre de 2012 —dia de tardor—, va titular «El temps i l’espera». Davant la incertesa —quan escrivia aquestes línies encara no s’havien celebrat les actuals eleccions al Parlament— del gir que haurà de prendre el nostre país, transcric uns paràgrafs de la columna esmentada. Doble satisfacció, amic lector, ja que giren sobre els raonaments del nostre Pere de Balsareny.

«Som soldats derrotats d’una causa invencible. Són paraules del bisbe Pere Casaldàliga. Em limito a reproduir-les  per compartir-les amb aquells que no les conegueu. Les causes són els drets humans i els soldats som nosaltres. Unes altres paraules d’en Casaldàliga, aquestes en vers, que tenen una lectura en clau catalana pel temps que vivim:

Es tarde,

pero es todo el tiempo
que tenemos a mano
para hacer futuro.

Es tarde

pero somos nosotros
esta hora tardía.
 
Es tarde,
pero es madrugada
si insistimos un poco.

Sí, doncs, cal insistir!»

Josep Gudayol i Puig