Les raons de Catalunya Estat

SOCIETAT / POLÍTICA

 

Les raons de Catalunya Estat

El dia 29 d’octubre, Balsareny per la Independència, branca local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va presentar un acte de la Fundació Catalunya Estat amb la participació de Ricard Garreta, responsable de l’àrea de negocis de l’esmentada fundació.
 

Amb la sala petita absolutament plena, unes setanta persones, el conferenciant va desenvolupar una interessant exposició sobre les raons econòmiques, polítiques i socials d’una Catalunya Estat. Oferim aquí un resum, per força simplificat, de tot el que va dir.
 

• Ens faran boicot? El boicot preocupa els industrials, però no fa por. L’economia catalana és fonamental per a l’economia espanyola.

  

• Trauran l’exèrcit? No. La Unió Europea no permetria un conflicte armat en el seu si.

 

• Cobrarem la pensió? La pensió és un dret contractual individual. El ciutadà que ha cotitzat té dret a percebre la corresponent pensió, que ha de pagar qui hagi rebut l’import de les cotitzacions prèvies, amb independència d’on visqui o resideixi, i fins i tot de la seva nacionalitat.

  

• L’Estat deixarà de pagar l’atur i altres subsidis? Sense l’espoli fiscal, el nou Estat català tindria un sistema molt més sostenible que l’actual.

 

• El PIB de Catalunya s’ensorrarà? Al contrari, sense el dèficit fiscal, el PIB català augmentaria.

 

• Catalunya ha d’assumir el deute espanyol? Si Catalunya hagués d’assumir el 16% del deute espanyol, també hauria de quedar-se el 16% dels actius de l’Estat espanyol (loteries, AENA, els fons de la seguretat social, el Museu del Prado, les accions del Banc d’Espanya al BCE...). I de tota manera, mentre Catalunya continuï dintre d’Espanya, ja n’està assumint el deute!

 

• Ens faran fora de la Unió Europea? No existeix cap regulació que ho digui (tampoc que digui que no). Malgrat la pressió espanyola, la UE no es vol mullar; a títol personal hom emet opinions contradictòries, ja que serà una situació nova també per a la UE. Cal subratllar que el nou Estat continuaria complint tots els requisits que fins ara, dintre d’un altre Estat, ja complia.

 

• La Catalunya independent quedarà fora de l’euro? No passaria res, però no ha de ser així, ni ho hem de voler, ni la UE ho voldria: una Catalunya independent presentaria un perfil econòmic més atractiu que l’actual Espanya als ulls de les principals economies europees. No ens voldran pas fora!

 

• I la llengua castellana? El castellà és també un patrimoni de Catalunya i ni es prohibirà ni seria cap problema. En una Catalunya independent coexistirien totes dues llengües, amb l’aranès al seu territori, i l’anglès i altres llengües en el sistema educatiu.

 

• La independència obrirà un greu conflicte social? De cap manera! L’independentisme és transversal, interessa a tots els nivells.

 

• Jurídicament, podem ser independents? I tant. Espanya va subscriure l’any 1977 els pactes internacionals de drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de l’ONU, que afirmen que tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. I la mateixa Constitució espanyola estableix que els tractats internacionals subscrits per l’Estat formaran part del seu ordenament intern.

 

• El negoci de la independència. La fi de l’espoli fiscal generaria grans oportunitats de negoci, tant per a les empreses i persones del país (xarxes d’energia, reguladors bancaris, mercat de valors, funcionariat...) com per als inversors estrangers. Una Catalunya independent seria molt atractiva: un gran al·licient per als negocis.

 

• On seria la Catalunya Estat? L’any 2010 (ho vam veure en aquesta mateixa sala, en una xerrada del Centre Català de Negocis amb motiu de la consulta popular), d’acord amb el PIB per càpita, Catalunya independent hauria ocupat la quarta posició a la UE, per damunt d’Irlanda, Suècia i Dinamarca. Ara, però, aquests Estats ja ens han superat, i avui ocuparíem la setena posició, encara per damunt d’Alemanya, Bèlgica, Finlàndia, Regne Unit, Itàlia i Espanya. Per tant, no ens podem encantar: mentre formem part de l’Estat espanyol anem perdent posicions en l’economia internacional.

 

• Objectiu final: amb un Estat propi, els catalans decidirem el nostre futur; construirem un model de país d’èxit a l’economia global; determinarem a què dediquem els nostres impostos; serem responsables de les nostres decisions; augmentarem la riquesa i el benestar social; oferirem un futur més prometedor per als nostres fills i tindrem una millor qualitat de vida.

 

 

En acabar la xerrada hi va haver un interessant torn de preguntes amb respostes llargues i documentades. La sessió es va cloure amb una copa de cava i pastes per als assistents, que van poder continuar departint sobre els aspectes tractats.

 

R. Carreté

Fotos: ANC - Balsareny per la Independència