Editorial

 

 

El Concili i el bisbe Pere

Un grup de persones de l’àmbit cristià han escollit Balsareny com a seu del Fòrum que commemora els cinquanta anys de l’inici del Concili Ecumènic Vaticà Segon (11 d’octubre de 1962) i, amb un cert retard, el 40è aniversari de la investidura de Pere Casaldàliga com a bisbe de Sao Félix do Araguaia (23 d’octubre de 1971). El Concili va suposar un pas molt necessari per posar al dia l’Església catòlica (aggiornamento, en deien) en aspectes com la flexibilització de la litúrgia, amb misses en llengües vernacles i de cara al poble, capellans sense sotana, l’obertura al diàleg amb altres confessions, el reconeixement de la llibertat religiosa i  la pluralitat cultural... En el seu temps —i especialment a l’Espanya «nacionalcatolicaintegrista»—, va suposar capgirar moltes rutines, sacsejar moltes inèrcies i fins i tot va generar rebel·lions obertes, com la de monsenyor Lefèbvre a França. Va sorgir una nova Església —impulsada, de fet, pels capellans joves, sensibles a l’obertura conciliar— més propera al poble, que s’organitzava en comunitats de base i que feia costat a les reivindicacions obreres, socials i democràtiques (recordem les vagues de la mina o la Marxa de la Llibertat). Tot i que no va resoldre encara alguns tabús molt arrelats (doctrina sobre el control de natalitat, ministeri de les dones...), es pot dir que, en general, el Concili va suposar per a l’Església catòlica una alenada d’aire fresc, just com volia el seu promotor, Joan XXIII. 

Una de les conseqüències col·laterals del Concili va ser l’aparició al Tercer Món de la Teologia de l’Alliberament, un moviment religiós i social que propugnava que el paper de l’Església en una societat opressora ha d’estar decididament al costat dels oprimits. El moviment, titllat de marxista, aviat va topar amb les estructures jeràrquiques d’una Cúria que, un cop finat Joan XXIII, va experimentar una involució que ja es va començar a notar amb Pau VI, encara en ple Concili, i, després del brevíssim lapse («Columbi lapsus», en digueren els Joglars) de Joan Pau I, es va fer palesa amb els pontificats de Joan Pau II i ara de Benet XVI. No cal dir que un dels principals exponents de la Teologia de l’Alliberament ha estat i és Pere Casaldàliga, el nostre balsarenyenc universal, qui ha sabut defensar les seves causes amb la fermesa, tenacitat i coratge d’un autèntic profeta.

Ens agrada que el Fòrum hagi volgut lligar la commemoració del Concili amb un recolzament a les causes del bisbe Pere, i que sigui Balsareny la seu d’aquesta important trobada, de les conclusions de la qual esperem poder, en números successius, informar una mica més a fons.

La senyera al balcó

Les circumstàncies polítiques s’han precipitat amb la convocatòria d’eleccions anticipades i amb l’assumpció de postulats sobiranistes clars per part de la coalició majoritària al Parlament, CiU, a part dels altres partits que ja optaven obertament per l’Estat propi. Les eleccions es veuran en clau plebiscitària i en el rerefons hi ha la voluntat de celebrar una consulta («preferentment» dintre de la legislatura) on s’ofereixi a l’electorat català el dret a decidir. Semblaria que en una democràcia això hauria de ser una cosa normal (vegeu com el Regne Unit i Escòcia s’han posat d’acord per celebrar el referèndum escocès el 2014), però tant el Govern espanyol com diversos grups de pressió de la caverna més profunda han posat el crit al cel i estan omplint els mitjans de missatges amenaçadors, insultants i catastrofistes. Caldrà ser més pedagògics que mai, saber explicar bé les coses, tenir arguments raonables enfront dels exabruptes i continuar fent camí per la via pacífica i democràtica.

L'Ajuntament de Balsareny, en el ple celebrat el 27 de setembre, va proclamar que Catalunya té dret a decidir sobre el seu futur de manera lliure i democràtica; a una hisenda pròpia que posi fi a l’espoli fiscal que patim; i treballar juntament amb els ciutadans i les entitats per fer cada vegada més àmplia la majoria social i econòmica necessària per esdevenir un estat propi dins de la Unió Europea. El grup d’ERC va proposar que es pengés l’estelada al balcó; la resposta va ser que normalment no es posa la senyera excepte en les festes senyalades, però que ho tindrien present.

Per altra banda, ja són molts els ajuntaments de Catalunya —recentment, el de Navàs— que han acordat, no tan sols penjar als seus balcons l’estelada amb caràcter permanent, sinó també proclamar-se moralment «territori català lliure i sobirà», instant el president de la Generalitat i el Parlament que iniciïn al més aviat possible el procés de declaració de sobirania nacional catalana i convoquin els referèndums i comicis necessaris per preparar la transició cap al nou estat català.  Com que el proper ple ordinari serà a finals de novembre, ja passades les eleccions, l’agrupació Balsareny per la Independència, branca local de l’ANC, s’ha adreçat formalment al consistori demanant-li que convoqui un ple extraordinari per debatre aquestes propostes.

 

Entitats

La vida de les entitats segueix el seu camí. S’ha celebrat la festa de la Gent Gran i quan aquest exemplar surti a la llum haurà tingut lloc una vegada més la Fira d’Entitats, amb la participació de prop d’una trentena d’associacions locals i amb una interessant xerrada de Josep Maria Solé i Sabaté sobre el present i el futur de Catalunya. S’ha presentat una nova associació local (GADA), s’han celebrat assemblees a entitats com el Centre Instructiu i Recreatiu o la Penya Barcelonista de Balsareny per renovar les respectives juntes, i la dels Pastorets de Balsareny per començar a posar fil a la propera temporada. També la Coral Sant Esteve està acabant de perfilar les activitats d’un 2013 en què celebrarà el seu cinquantenari, una fita remarcable que mereix una felicitació cordial. Entre tots anem fent coses, entre tots anem fent país. Hi ha molta feina a fer, encara, però mentre hi hagi gent amb ànims de posar-hi empenta, ens en sortirem, reeixirem.

CCB