Balsareny per l'Estat Propi

EDITORIAL

 

Temps de reivindicacions.  Catalunya s’ha pronunciat massivament i de forma rotunda en favor de la independència. Balsareny hi ha estat present. El dilluns, dia 10, el tradicional acte d’ERC, de canviar la senyera del serrat del Maurici que presideix el poble, es va convertir en una gran festa popular compartida per diverses entitats, amb bastoners, gralles i tambors i una nombrosa representació de balsarenyencs de totes les edats, que van pujar al serrat per hissar-hi una estelada.

L’endemà, diada de l’Onze de Setembre, un milió i mig de persones es van aplegar a Barcelona per manifestar-se cívicament i pacífica en un gran acte d’afirmació popular, reivindicatiu i clar, sota un lema clar i català: “Catalunya, un nou Estat d’Europa.” Balsareny hi va ser també present, amb un autocar i molts cotxes particulars. S’hi respirava un aire nou de llibertat, d’il·lusió i esperança enmig de tanta crisi econòmica, de tanta incomprensió política i de tant menyspreu. 

Queda molt camí per fer, i no serà fàcil. Un camí polític, que els polítics hauran d’obrir amb claredat i sense mitges tintes; però també un camí ciutadà, que ens implica a tots plegats a no desanimar-nos ni tenir por i a eixamplar tenaçment la base social de l’independentisme. En paraules de Jordi Pujol: «Fer que cada cop més ciutadans prenguin consciència del que tots plegats ens hi juguem» Som, en efecte, en un terreny nou, però hi continua vigent l’ ideal de fidelitat als valors del país i l’esperit de convivència en pau i llibertat. I, com ha dit també Pujol: «No tinguem por, per gros que sigui ara el repte: fa segles que ens han dit que ens anorrearien, i encara hi som.»

Mentrestant, la vida quotidiana a Balsareny continua com sempre. S’ha celebrat la Setmana de la Joventut; el recital de poemes dels Pastorets a la Biblioteca; la Sardinada popular; la Trobada de Puntaires... Torna la programació teatral de Tempo, i l’Hora del Conte; i es preparen la diada familiar del casal Verge de Montserrat, la Festa de la Gent Gran a primers d’octubre i el Dia de les Entitats a mig mes... Quant a l’esport, a més del ciclisme, el bàsquet, el futbol sala i la petanca, hi ha hagut una trobada de cotxes d’època, una trobada de motos, el campionat social de partides semi-ràpides d’escacs i, en tancar l’edició, es preparava el torneig de setembre d’handbol.

Tot plegat suposa anar posant fil a l’agulla del dia a dia de les entitats, que, amb més imaginació i esforç que no pas recursos, van sobrevivint com poden per anar complint els compromisos culturals i esportius que ens mantenen actius com a poble. Segur que si ens emmirallem en els exemples d’altres poblacions, podríem de vegades pensar que ho tenen molt més bé, que fan moltes més coses; però de segur que ells saben també el que els costa. I en tot cas, per a nosaltres és important que puguem mantenir tot el que fem i tot el que tenim, i si pot ser, ampliar-ho. I això requereix l’esforç  de molta gent. En primer lloc, el dels socis de les entitats, que els donin suport econòmic i també personal; i de les institucions, començant per l’Ajuntament, dintre la limitació dels seus recursos, calibrant bé com els distribueixen per optimitzar-ne els resultats. I en fi, per als usuaris, el poble en general, acudint-hi i valorant la feina prèvia que suposa qualsevol acte públic que hom hagi tingut valor de presentar. Perquè les sales buides fan més mal que no pas les retallades de pressupost.

CCB, setembre 2012