Més sobre el magatzem de gas

Gas Natural vol fer un magatzem subterrani de gas a Balsareny

Ja tancàvem l’edició del Sarment de juny quan Balsareny, inopinadament, va ser portada a tots els informatius del país.

Gas Natural Fenosa (GNF), per mitjà del seu director de planificació energètica, José María Egea, anunciava el passat dia 19 que l’empresa havia iniciat la tramitació administrativa d’un projecte que preveu la construcció, al terme municipal de Balsareny, de vuit cavitats subterrànies a 900 metres de profunditat, que servirien de magatzem de reserva de gas natural, aprofitant les cavitats salines del terreny. La reserva serviria per poder atendre pics de demanda i eventuals talls de subministrament.

Egea va explicar que la companyia havia estat investigant des del 2009 la possible presència d'hidrocarburs a la zona. Les anàlisis han determinat que no n’hi ha, però en canvi s’hi donen les condicions geològiques apropiades per albergar una reserva de gas amb una vida útil d'entre 40 i 50 anys.

Les cavitats, de 80 metres de diàmetre cadascuna, s'ubicaran a entre 600 i 900 metres de profunditat, sense oxigen i per tant sense risc d'explosió. Egea va destacar que les reserves de gas tindran un «impacte mínim» tant des del punt de vista de seguretat com ambiental. Segons informava Regió7 el dia 20, els terrenys serien a la part nord del terme municipal.

Al món hi ha uns 650 magatzems subterranis de gas, dels quals un centenar estan ubicats en cavitats salines, amb exemples a Alemanya, França i Portugal, entre d'altres. El més proper és el de Manosque, al parc natural de Luberon, a França, i el de Catalunya serà el primer de l'Estat espanyol d'aquestes característiques.

Gas Natural Fenosa ha signat un conveni amb Iberpotash, que tenia la concessió de la zona per a la seva explotació, tot i que mai no l'ha fet efectiva. GNF va explicar que l'activitat serà compatible amb la d'Iberpotash i no comportarà entrebancs a la productivitat de la companyia minera.

El procés serà lent. Obtenir els permisos als ministeris d’Indústria i Medi Ambient, a més dels autonòmics i locals, pot durar dos anys. Si s’aconsegueix l’autorització administrativa, la construcció comportaria uns vuit anys més, tot i que la primera cavitat podria entrar en funcionament ja el 2017 i l'última el 2025, ja que es preveu construir dues cavitats cada dos anys i mig.

El director d'Energia de la Generalitat, Josep Canós, va subratllar que, en un moment en què hi ha poques inversions d'aquesta envergadura, aquest projecte és estratègic, ja que garantirà subministrament i reserves en casos d'emergència, no tan sols de gas sinó també per a les centrals de cicle combinat que generen electricitats. Va calcular que les vuit cavitats subterrànies previstes al magatzem garantiran l'equivalent a 14 dies de tot el consum de gas català i 140 dies de consum domèstic. La inversió és benvinguda perquè suposarà millorar la seguretat del subministrament no tan sols de gas sinó també de les centrals de cicle combinat que produeixen electricitat. Canós va recordar que tota la capacitat d'emmagatzematge catalana està fins ara concentrada al Port de Barcelona.

El responsable del projecte, Joan Pujol, va informar que el magatzem tindrà una capacitat de mig milió de metres cúbics de gas (3.200 GWh) i ocuparà deu hectàrees en un perímetre de 10.000 hectàrees on s'han fet els estudis. En superfície es construiran dues naus de dues hectàrees.

Pujol va afegir que caldria fer noves infraestructures, com un gasoducte des de la zona de Terrassa fins a les salines i una línia elèctrica de set quilòmetres des de Sallent.

Segons fonts de l’empresa, durant el procés de construcció es generarien 200 llocs de treball, i un cop acabada l’obra, es preveu que n’hi haurà uns 40 d’estables.

L’alcalde, Jaume Rabeya, explicava el dia 20 a Regió7 que l'Ajuntament no va rebre la notícia fins al dia abans que s'anunciés a la premsa. Rabeya va preferir no valorar el projecte fins que el consistori no disposés d’informes tècnics i mediambientals. Malgrat tot, va dir que confiava que el projecte pogués afavorir la creació de llocs de treball al poble, que té una taxa d’atur de prop del 16%. Tot i això, l'alcalde va concloure dient que «s'hauran d'analitzar moltes altres qüestions abans d'aprovar el projecte». Caldrà anar seguint de prop aquesta notícia, important sens dubte per a Balsareny.

Sarment

Utilitzant informacions aparegudes als diaris Ara, Avui, El Periódico, Vilaweb i Regió7.