Història d'un ratolí literari

COL·LABORACIÓ

En Firmin, mascota de la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny.
Foto: Susi Rodríguez, del bloc Biblioteca Pere Casaldàliga

«Altres vegades, quan em sento especialment proscrit i estrambòtic, estic convençut que el culpable és el Quixot. Escoltin això: « En resolució, ell es va embrancar tant en la seva lectura, que se li passaven les nits llegint de clar en clar, i els dies de sol a sol, i així, del poc dormir i del molt llegir, se li va assecar el cervell de manera que va venir a perdre el seny.» 


Qui recita aquest paràgraf de l'obra de Cervantes és un animalet del qual algú en fugiria, com si fos un monstre carnívor, i al qual algú altre perseguiria armat amb una escombra forta per destruir-lo. Es diu Firmin: el ratolí més enciclopèdic de qui hi ha notícia literària, recollida negre sobre blanc pel senyor Sam Savage, una mena de trinxeraire ordenat, ex professor de Yale, i escriptor de boca a orella.

I la que va començar així aquest tema i la història que explico és Cecilia Alameda. Una amiga periodista molt estimada per tots aquells que seguim el seu esplèndid bloc, on explicava històries viscudes, entrevistes a gent molt important, com escriptors o científics, i moltes vegades ens recomanava llibres com aquest.

I aquest és el comentari que jo li vaig deixar el dia 30 d'octubre de 2008 sobre aquest tema: «Cecilia, és clar que els humans sempre el veurem com el que és: un ratolí, i mai no arribarem a comprendre fins a quin punt ens aprecia i cerca la nostra comprensió i afecte, sense arribar a aconseguir-los en cap moment. La propera vegada que vegi un ratolí, me’l miraré amb uns altres ulls».

A casa de la Susi

(La Mireia, quan era més petita, es pensava que la Susi vivia a la Biblioteca.)

Ara veureu com al cap de dos dies la història va canviar d'un bloc a una biblioteca.

—Mireia, anem a casa de la Susi?

—Sí, avi!

—Hola, Susi, veníem a veure-us, i de passada a preguntar si tens el llibre Firmin.

—Firmin, el ratolí que viu a la biblioteca?

—Sí, aquest, aquest!

—Sí, és aquí!

—Avi, aquí viu el Firmín?

—Sí, és clar, bonica.

A partir d'aquell moment totes les energies d'una nena de tot just 4 anyets estaven única i exclusivament al servei de trobar en Firmin per qualsevol racó, prestatgeries, darrera d'un llibre, amunt i avall, aquí i allà... Ella havia de trobar el foradet per on entrava i sortia. Fins que un dia el va trobar. Estava molt amagat darrere d'una tarima molt bonica on els més petits s’ajeuen per mirar els contes en les posicions més incòmodes que us pugueu imaginar. Al cap d'uns minuts totes les seves amiguetes i amiguets ja sabien on vivia o, més ben dit, on encara viu. Perquè, afortunadament per al nostre Firmin, continua sortint només de nit sense que ningú el molesti. Busca un nou llibre i se'n va.

Un dia, la Susi va tenir una idea feliç:

—Josep, la Mireia no la podem deixar només amb això. Cal crear el Firmin.

La notícia es va difondre per tot arreu. El Santi Fornell, que entre una dotzena de coses, o més, també dibuixa, va fer uns dibuixos del petit rosegador que es van repartir pertot arreu a la biblioteca. La Susi va escriure un conte molt bonic del nostre Firmin, i un dia per fi es va celebrar la inauguració. La Biblioteca ja tenia una mascota. Amb el permís del senyor Sam Savage, naturalment. L'últim dimecres de cada mes la biblioteca fa per als nens "L'hora del conte". És una tarda que els petits s'ho passen d'allò més bé.

Josep Estruel i Filella

En Firmin de Balsareny. Dibuix de Santi Fornell