Balsareny tindrà un Centre Cívic

EDITORIAL

El Ple de l'Ajuntament de Balsareny, reunit el passat 29 de març, va aprovar per unanimitat la proposta del grup municipal d'ERC de crear un centre cívic al poble a l’antiga escola de la plaça de les Monges. És una bona notícia, que tots els grups presents al consistori s’hagin posat d’acord per tirar endavant un acord que posarà fi a una mancança important que teníem. Aquest nou equipament sociocultural serà molt útil per a les entitats locals i per pal·liar la tradicional mancança de llocs on reunir-se la gent que té ganes de fer coses. Caldrà ara veure com es gestiona aquest nou equipament, com es distribueixen els espais i els temps i en funció de quines necessitats; mentrestant, aplaudim la creació d’aquest centre cívic.

Subvencions i pressupostos. En aquell mateix Ple municipal es va aprovar també per unanimitat una altra proposta del grup d'ERC: la d'exigir a la Generalitat de Catalunya el pagament urgent de la subvenció que li correspon a l'escola bressol de Balsareny. La proposta incidia en la responsabilitat del Govern de la Generalitat de garantir el manteniment de les llars d'infants de titularitat pública; caldrà esperar una solució que eviti que els costos no recaiguin únicament sobre les espatlles de les famílies. Però això pot no ser fàcil, atès l’escanyament de les finances catalanes a què ens estan portant els pressupostos del PP. Uns pressupostos que incompleixen els deutes, legalment reconeguts, amb Catalunya, dels anys 2008 (759 milions d’euros) i 2009 (219 milions), més els derivats del fons de competitivitat (1.450 milions); i que rebaixen en un 45% les inversions de l’Estat a Catalunya alhora que ignoren les prioritats en infraestructures, mentre amb els impostos d’aquí es financen TGV absurds en altres territoris. I mentrestant, el qui no ens paga els deutes ens exigeix que rebaixem (com?) el dèficit públic, ens acusa d’insolidaris i ens fa culpables del seu descontrol financer de tot l’Estat.

Independència i reforma laboral. En aquesta línia, és important de subratllar que en aquell Ple balsarenyenc de març també va haver-hi acord en l'adhesió a l'associació de municipis per la independència —com demanàvem des d’aquestes pàgines fa mesos— i una moció en contra de la reforma laboral acordada pel Govern central. Una reforma que el Consell de Garanties Estatutàries ha considerat vulneradora de la Constitució i de l’Estatut, per la destralada contra el dret al treball, a la negociació col·lectiva, a la tutela judicial efectiva i al marc competencial de la Generalitat. La reforma consolida la injustícia permanent de fer recaure tot el cost de la crisi a les espatlles dels pocs que encara treballen, ampliant dràsticament les causes d’acomiadament objectiu i reduint la indemnització per acomiadament, restringint la vigència dels convenis col·lectius vençuts si no hi ha nou acord, donant preferència als convenis d’empresa per damunt dels sectorials, facultant les empreses per modificar les condicions de treball i salarials... Un enorme pas enrere, una ruptura del model de relacions laborals basat en el diàleg i la concertació, i que no es veu com pot contribuir a generar nous llocs de treball, ni que fossin encara més precaris.

És bo que l’equip de govern de l’Ajuntament sigui receptiu a les idees dels altres grups municipals per tirar endavant acords que objectivament són bons. Massa vegades s’han ignorat propostes enraonades, només pel fet d’haver estat presentades per un grup diferent del que governa. És evident que el que governa decideix, però no era intel·ligent rebutjar per sistema les aportacions alienes sense valorar el seu interès objectiu.

Peatges. En aquest Ple hem vist uns exemples d’aquesta bona actitud de buscar acords, que tanmateix no es va fer extensiva a una altra proposta, rebutjada en aquest cas per la majoria: la de demanar la gratuïtat de l'autopista Manresa-Terrassa. Bufen mals vents també en això, ara que el Ministeri de Foment vol compensar les pèrdues de les autopistes radials de Madrid (inviables perquè hi ha vies gratuïtes paral·leles) a base de prorrogar la concessió dels peatges de les nostres autopistes.

A Catalunya, a cada bugada perdem un llençol, i ja aviat no ens en quedarà ni un. Hauríem de reflexionar seriosament sobre quin avantatge real hi tenim, en el fet de pagar el gran peatge de ser espanyols. L’espoli fiscal, oficialment fixat en una xifra escandalosa i inaudita a Europa, continua sense fre. A final d’any, Catalunya arribarà als 900,000 aturats, el PIB haurà caigut un punt i mig més i el deute serà de 6.000 milions més. I CiU, constreta pels equilibris derivats de la matemàtica parlamentària, vota a Madrid a favor de la reforma fiscal i laboral mentre a Catalunya dóna al PP la vicepresidència de la Corporació catalana de mitjans audiovisuals. Fóra bo que el Parlament convoqués ja una consulta vinculant sobre si el poble català vol o no vol la independència (merament fiscal per començar, o ja directament política) respecte d’un Estat que ens maltracta pertot arreu.

No, no anem bé. S’acosta un altre juny i hauríem d’anar pensant a esmolar ben bé les eines. Les eines democràtiques de l’expressió lliure i ferma de la voluntat popular, de la desobediència cívica, del vot conseqüent, del suport a forces transversals com l’ANC, que tenen com a objectiu final la solució a un problema secular: la manca d’Estat propi.

Bona Festa Major. Mentrestant, gaudim de la Festa Major. Una Festa Major marcada per la crisi econòmica i per l’atur, però que celebrarem com cal amb els Bastoners, el Ball de la Faixa i els Geganters amb el grup de Tambors i Grallers, i amb les entitats culturals i esportives del poble col·laborant-hi com sempre amb ànim constructiu. Bona festa!

CCB