Galdós any nou

EDITORIAL

Ha començat l’any nou amb mala pinta. Apujades d’impostos que durant la campanya electoral eren explícitament descartades, més retallades en perspectiva, més atur i més endeutament en un cercle viciós que es mossega la cua... Un govern convergent a la deriva d’una caòtica geometria variable que sempre acaba tendint en una mateixa direcció; una oposició socialista que encara no s’ha aclarit en l’etern debat de saber qui vol ser i cap on vol anar; un espai nacionalista que s’emmiralla en Escòcia però que continua com de costum desunit i barallat; i a sobre un govern central que nega els recursos a les comunitats autonòmiques i que les culpa del descontrol, amb la qual cosa pretén legitimar el seu objectiu explícit d’harmonitzar les autonomies i acabar amb els fets diferencials: la llengua,  la cultura, el model d’ensenyament i els mitjans de comunicació públics a base d’escanyar-ne els pressupostos amb el pretext d’una crisi real, però gestionada amb el cul des de l’Estat —i d’algunes comunitats també, però no pas precisament les que en sortiran més malparades. Ja s’endevina prou que qui més ha contribuït, per força, a pagar els excessos dels altres serà qui més garrotades i menys ajuts en rebrà.

A Balsareny, també són temps de vaques magres. Amb una taxa d’atur del 15,7% (287 persones, octubre 2011; de fet, coincidint amb la mitjana de Catalunya i una mica per sota de la mitjana del Bages), amb el comerç local estancat igual que l’escassa indústria, no sembla que al poble estiguem tampoc per gaires alegries. Pel que fa a les coses de la Casa de la Vila, el tarannà no sembla haver canviat del d’èpoques anteriors: a jutjar per les sessions dels plens, l’equip de govern —que té majoria absoluta i està, per tant, legitimat per governar com vulgui— no sembla gaire interessat a escoltar i valorar les propostes dels altres grups, ni de vegades tampoc les de la societat civil. I tanmateix, tothom té coses a dir, tothom té aportacions que podrien ser interessants d’analitzar, per poder prendre en cada cas la decisió més bona, independentment de qui l’hagi formulada primer. Seria bo, i més en èpoques de crisi, mantenir una actitud més oberta i dialogant, i posar-hi el coll tots plegats —govern, oposició i ciutadania— a fi de fer rutllar la cosa pública amb el màxim d’eficiència i transparència possible. Això és el que el poble demanaria sempre als Reis, però els Reis només ens han portat carbó, i encara poc i del barat. Això sí, amb molt bones paraules, que tanmateix seria bo que anessin acompanyades dels gestos adients per fer-les creïbles. Esperem que les coses millorin durant l’any.

La societat es va movent en les inèrcies consolidades: s’han fet els Pastorets i altres activitats culturals del cicle nadalenc, han passat els Reis de l’Orient amb una lluïda participació de gent gran, i ara toca preparar els Traginers, el Carnestoltes, la Festa Major... L’esforç de les persones supleix la manca de recursos, la il·lusió fa moure la vitalitat d’un poble —d’una part del poble— que no es resigna a quedar-se quiet. Aquesta és l’actitud que cal tenir i conservar. Moltes de les activitats socials de Balsareny presenten aquest tret característic que es va veure també en la cavalcada del Reis: la col·laboració desinteressada de moltes persones sacrificant comoditats, la voluntat de cooperar en un tasca comuna, les ganes de fer coses sense cap altre guany que portar una mica d’il·lusió a les mirades dels infants. Sort que en això almenys anem bé. Per molts anys i que duri.

CCB, gener 2012