─Iaieta, jo no se què passa. No ho entenc. Resulta que en Pepe Luis em va preguntar l’altre dia si volia ser la seva nòvia. Jo li vaig dir que sí, i ens vam agafar de la mà a l’hora del pati. Després, quan arribem a la classe, va i em diu que no, que ja no vol ser mai més el meu nòvio. I jo li dic: però si ja t’he dit que sí. I el Pepe Luis: no hi fa res, que no vull. I ara no sé què fer ni que dir. Ell es creua de braços i s'enfada molt.
─Doncs, si en Pepe Luis no vol ser el teu nòvio, no passa res. Et busques un altre nen i ja està.
─Sí, però és molt difícil, no en tinc més. En Juan no estudia prou; en Xavi té un amic i no s'ajunta amb mi, i no em parla gens; i els altres nens només volen jugar a futbol, i alguns em donen puntades tota l’estona i cops de puny algunes vegades.
─Doncs caldrà esperar un temps, bonica. Ara no tens ni set anys. El millor que pots fer és jugar amb els teus amics. Quan siguis gran ja serà una altra cosa, segur que trobes un xicot que t'agradi més.
─Em pots explicar un conte mentre no sóc gran, Iaieta? Per exemple, el de la granota verda que no trobava el seu bassal.
─És clar! T'explicaré aquest conte, bonica. Una vegada...
─Iaieta...
─Què?
─Iaieta, les granotes verdes tenen nòvio?
Mireia Caballero Estruel
6 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.