Cinc minuts

CINC MINUTS

Harakiri –d’honor!

Sento un corrent d’aire pels quatre pels que em queden. Amb el petit gest de girar-me d’esquena, veig que la porta de l’estança resta tancada. D’on em ve el corrent? Ah! Són les línies d’una segona pàgina del meu diari.

“No demanem que facin miracles, només que facin tot el que puguin”, diari “El Punt Avui”, Germà Capdevila.

“El primer ministre japonès Naoto Kan, va anunciar ahir [fa uns dies]  la seva renúncia, que deixa el camí lliure per al que es convertirà en el sisè líder del país en cinc anys. Kan, de 64 anys, no ha pogut resistir les crítiques per la resposta del seu govern a les conseqüències dels devastadors terratrèmol i tsunami de l’11 de març d’enguany, que va deixar 20.000 víctimes, entre morts i desapareguts”.

Harakiri —d’honor— per a aquest primer ministre japonès que ens mostra la seva valentia en assegurar que ha fet el que ha pogut.

De cara a aquests darrers temps i d’uns anys de polítiques poc convencionals, reflexiono, el gest del senyor Naoto Kan honoraria molt l’hora de plegar de certes persones responsables del nostre sistema polític actual.

Josep Gudayol i Puig, octubre 2011