Imatges de Balsareny

 

Comencem aquesta nova temporada amb la imatge d’un lloc ben conegut pels balsarenyencs. Es troba dins del nostre terme municipal. Sabeu on és i una mica la història d’aquest indret? Publicarem la resposta d'aquí a uns dies, en aquest mateix lloc. 

 
Isidre Prat Obradors
Foto: Isidre Prat 

Resposta a Imatges de Balsareny
 
Es tracta de la masia de Fucimanya, que a la imatge està mig camuflada per un cedre. És molt a prop del poble i s’hi pot anar molt bé a peu. El camí més curt és agafar la carretera de Súria (BP-4313) i, cent metres després del cementiri i del pont per on passa l’autovia, s’agafa el camí que hi ha a l’esquerra, que comença amb una pujadeta. Cal seguir-lo durant un quilòmetre, per sota de la Baga Fosca, i llavors agafar un trencall a la dreta, que travessa el torrent de la Font de la Roca, i  que puja fins arribar a la casa (uns 600 metres més).
 
La masia es troba a una altitud de 409 metres, força més alta que el nucli urbà (327 m.). També s’hi pot anar agafant un trencall a l’esquerra que hi ha al punt quilomètric 45,2 de la carretera de Súria. Coordenades: 41.87033,1.85685. Cal dir que la majestuosa casa té una vista magnífica durant el quilòmetre abans de creuar el torrent; en canvi, després, quan ens hi acostem, es veu molt poc, perquè tot el voltant de la casa està tancat i els arbres impedeixen veure-la bé. Cal, en tot cas, enfilar-se en algun punt del mur sense arbres, fins a la tanca.
 
És un dels masos més antics de Balsareny. L’indret ja és esmentat el 1007 (serra de Fucimanya) i el 1011 ja es parla de l’alou de Fulcimania. El nom, d’origen germànic, deu venir d’un personatge, suposadament dit Fulcimann, que també va donar nom a un altre mas a Sallent i era potser el mateix, o bé algú altre que es deia igual, que va donar nom a altres llocs d’Osona —com ara a Roda de Ter— i l’Empordà; i encara possiblement a Fumanya (Fígols). Com a mas, Fucimanya està documentat el 1368, entre els masos del terme del Castell de Balsareny. S’hi van trobar restes d’una necròpolis medieval. Després va pertànyer al mas Martí de Balsareny, ubicat a l’actual casa Torrents de la plaça de l’Església (per això l’espai de darrera, ran del Repeu, s’anomena avui Era del Mas Martí). Sembla que l’actual masia de Fucimanya és una reconstrucció feta al segle XIX i, en èpoques més recents, ha estat rehabilitada; ara està molt ben conservada.
 
Com podem veure, és una casa força gran i molt alta, encarada cap al sud, on hi ha la porta d’entrada. Té planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, a més d’un cobert adossat al costat de ponent. Està rodejada de finestres en els tres pisos, protegides amb tanques, i les dues grans finestres centrals de la façana podrien ser fruit d’una remodelació recent. Les parets estan fetes amb pedra sorrenca de la zona, amb carreus ben escairats que reforcen les cantoneres. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra picada o amb maó.

La casa es troba al Mapa del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. 

Isidre Prat
 

Balsareny celebra l’Onze de Setembre

 
Balsareny va celebrar, com cada any, la Diada Nacional de Catalunya. Els actes van començar dijous dia 10 a la tarda, amb la renovació de la senyera del Serrat del Maurici, organitzada pel grup local d’ERC.
 
Diumenge a dos quarts de dotze del migdia hi va haver el pregó oficial de la Diada. L’alcalde, Isidre Viu, va llegir el manifest de l’Associació Catalana de Municipis, defensant la importància del municipalisme per combatre les desigualtats i construir pobles inclusius i cohesionats des de la proximitat. Va dir que, quan arreu del món l’extremisme promou discursos d’odi que divideixen la ciutadania i afebleixen la democràcia, cal reivindicar la convivència i la cohesió social. I va defensar el paper vital de la llengua catalana, la cultura i l’educació per consolidar un país més just, més sostenible i més lliure. Després de cantar Els Segadors, els presents a l’acte van fer els honors a l’aperitiu que l’Ajuntament havia disposat.

 
A la tarda, com de costum, una colla de balsarenyencs es van traslladar a Barcelona per participar en la manifestació unitària de la Diada.
 
A la plaça de l’Església hi va haver la tradicional Sardinada popular, que es celebra des de fa més de quaranta anys. L’acte va ser amenitzat amb cançons a càrrec del grup musical Els Xirois. I al vespre, a la plaça de l’Ajuntament, hi va haver un ball popular a càrrec de Joan Vilandeny.

Sarment
Fotos: Alfred Selgas / Isidre Prat / Jordi Vilanova

 

La Torre del Breny de Castellgalí

RACONS DEL BAGES

La Torre del Breny, amb una porta d’entrada, pel costat sud

On es troba?
 
La Torre del Breny es troba al veïnat de Boades, prop de la confluència del Llobregat amb el Cardener i limítrof amb el terme de Sant Vicenç de Castellet.
 
Des de Balsareny s’hi pot anar per l’autovia C-16, després la C-55 i sortir a Sant Vicenç. Un cop passat el pont sobre el Llobregat, cal trencar a l’esquerra i rodejar el nucli urbà fins als afores; i seguir una carretera estreta (carrer Llobregat) durant un quilòmetre, fins a Boades, ja en terme de Castellgalí, on hi ha la torre. Coordenades: 41.6781,1.8548. En total hi ha 28 km. També s’hi pot anar passant pel Pont de Vilomara, amb un trajecte un mica més curt. 

Dipòsit annex, al costat oest, on probablement es guardava oli

De quina època és la torre i de quin material es va fer?
 
La Torre del Breny era un edifici funerari romà (o sigui, un sepulcre), del segle III, del qual actualment només en queda una part. Es va construir amb carreus grossos, molt ben tallats, procedents dels afloraments de gresos que hi havia a la zona, pertanyents a l’anomenada Formació Igualada, de l’època de l’Eocè (de 56 a 34 milions d’anys enrere), d’origen marí. Part dels carreus es troben lleugerament afectats pel conegut “mal de la pedra”, provocat per la pol·lució.
 
Què es conserva de la torre i com era originàriament?
 
La part que avui es conserva té una base de 10 x 10,5 metres, i prop de 4 metres d’alçada. Els seus costats estan orientats seguint els quatre punts cardinals. A la part superior i exteriorment hi ha encara unes motllures i dentells, força deteriorats. A l’interior hi ha dues cambres rectangulars que estaven cobertes per dues voltes de canó; però actualment no hi ha cap sostre.
 
Sembla que originàriament per sobre de la base hi havia una cel·la, coberta segurament amb una volta de canó de mig punt; i a la part superior, una cornisa amb un fris ornamental amb relleus escultòrics a sota. 

Un envà de pedra seca que divideix l’interior en dues estances; es veu traient el cap entremig de les varetes de ferro de la porta

Quines transformacions ha tingut la torre?
 
La construcció es va mantenir íntegra fins a finals del segle XVIII, quan s’hi va adossar una masia. Més endavant, el 1870, es va desmuntar la part superior de la torre i els carreus es van fer servir per construir una resclosa al riu, per portar aigua a una fàbrica important de Sant Vicenç de Castellet; alhora, la casa adossada es va ampliar per sobre de la torre i aquesta va quedar “ofegada”. Al costat oest, com veiem en una foto, hi ha un dipòsit cilíndric de pedra, on probablement en algun temps s’hi guardava oli.
 
Com a curiositat, Manuel Torres i Torrens, el 1872, dona, amb indignació, la notícia de la destrucció del monument en la seva publicació Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y el Castillo de Balsareny.
 
El 1975 la Diputació de Barcelona va restaurar la torre (ja no hi ha la casa adossada), va enjardinar el seu entorn i hi va posar una tanca protectora. Actualment forma part del Patrimoni Cultural d’aquesta institució; i, des del 2022, és considerada també Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat.
 
A la comarca se la coneix també com la “Torre dels Dimonis”. Si la visiteu, veureu en un plafó el dibuix de la torre íntegra, que era molt més alta; i la foto de quan hi havia la masia. Si es conservés tota la torre, seria el monument sepulcral més important de la Península Ibèrica; i, de fet, és el principal monument d’art romà del Bages.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 
PEUS DE FOTO:
FOTO 1.- 
FOTO 2.- 
FOTO 3.- 

Tempo: N’imPORTEquoi, de Leandre Clown

 
“Tempo”, el cicle d’espectacles per a tots els públics va encetar una nova temporada el dia 7 de setembre, i amb aquesta ja suma divuit anys posant en escena al nostre poble tota mena d’obres d’estils ben diferents.

 

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Balsareny vol agrair la bona feina de la dinamitzadora cultural del municipi, Elisa Jorba, al capdavant del Tempo, així com la de totes les persones que l'han fet possible tots aquests anys, com ara el responsable i tècnic de la sala Sindicat, Francesc Boltor, i evidentment les companyies que hi participen, que ens porten excel·lents treballs, a càrrec de persones meravelloses i compromeses amb la cultura, capaces de fer fluir infinitat d'emocions, transformar el nostre univers i fer d'aquest mon un lloc millor, almenys per uns moments. I sobretot, no ens n’oblidem, el públic que n’és destinatari, que en gaudeix i que hi aporta caliu.

 
La temporada actual va començar amb l'espectacle N'imPORTEquoi, un treball de poesia infinita amb una tendresa sense límits, creació de la companyia Leandre Clown. Teatre gestual. sense paraules, sense límits ni ordre, desbordant de situacions absurdes on tot sembla possible: al carrer hi plouen claus; cinc pallassos truquen al timbre, la solitud s'escapa pel forat del pany; l'humor i la poesia es creuen al llindar de la porta; una invasió d'absurda intimitat, de bogeria i de rialles, on les portes, obertes, ballen. 

 
Leandre Ribera, director artístic i protagonista de l'espectacle, és un referent reconegut del teatre de carrer, considerat un dels millors pallassos contemporanis en l'àmbit internacional, i col·labora habitualment amb altres artistes i espais com Cia La Tal, la pallassa Cristina Solé, Dirk & Fien, Tortell Poltrona (Circ Cric) i Teatre Circ Price, entre altres. 

 
Després de més de trenta anys passejant pel món el seu humor carregat d'una poesia inspirada en el cinema mut, el mim, el gest i l'absurd, ha rebut diferents distincions, com ara el Premi de Circ Ciutat de Barcelona 2014; el Premi de Circ Zirkolika 2013 a la millor posada en escena; el Premi de Circ de Catalunya 2010 pel millor espectacle de carrer; el Coup de Pouce al Festival Coup de Chauffe de Cognac 2007; o el Premi Nacional de Catalunya al millor espectacle de Circ 2006. 

 
Va descobrir el teatre de carrer el 1993 viatjant a Austràlia. En tornar, el 1996, va tenir un gran èxit amb Streettease, el seu primer espectacle en solitari. El 1999 va fundar la companyia Leandre & Claire amb l'artista Claire Ducreux. Els seus espectacles Fràgil i Madame et Monsieur van fer la volta al món. Amb Leandre Clown, companyia fundada el 2003, ha creat Desbandada, Démodés, Play, No sé, Rien à dire i De nada. El 2020 produeix Home, 21 cadires i Fly me to the moon.
 

A N'imPORTEquoi es rodeja d'altres quatre destacats artistes: Laura Miralbés, clown, ballarina, coreògrafa i trapezista; la clown Cristina Solé; l'animador-clown Pere Hosta i el polifacètic actor-clown Andreu Sans. Impecables tots cinc, amb una sincronia perfecta que dona espai a cadascun per tenir els seus moments de lluïment personal, dintre un magnífic treball d’equip. L´espectacle està ple de moments memorables. L’escenografia la conformen diferents portes, que conviden a un joc quasi vodevilesc d´entrades, sortides i sorpreses contínues, i el públic participa de les diverses emocions que senten els protagonistes.
 
Per molts anys més, Tempo! Gràcies per omplir de cultura i de grans espectacles la nostra sala Sindicat.
 
Jordi Vilanova
Fotos: Leandre Clown / Txus Garcia / Elisa Jorba 

Preestrena de ‘Conhort’, d’Hotel Iocandi

 

 
La sala Sindicat va ser testimoni escènic, el diumenge 31 d'agost, de l'obra en construcció Conhort, de la companyia Hotel Iocandi. L'espectacle, teixit a la Residència d'Artistes de Cal Gras d'Avinyó, es va assajar també a Balsareny, com a poble que pertany a la Xarxa de Pobles Creatius. 

 
La companyia Hotel Iocandi va mostrar el seu espectacle al poble on l'havia estat creant, tal com va fer a Navarcles i a Cabrianes. L'espectacle Conhort va atraure un centenar de persones, de totes les edats, a la sala Sindicat. A pista, enmig d'unes lones de color negre, la companyia havia preparat un acollidor escenari format per unes grades d'estructura de ferro i seients de fusta a banda i banda. Enmig, un espai des del qual els artistes, Griselda Juncà i Tomeu Amer, connectaven amb el públic amb una mirada entre tendra i irònica i amb el circ com a llenguatge.

 
L’espectacle, que serà presentat a la Fira de Tàrrega els dies 13  i 14 de setembre, convida a transitar des de l’àmbit més íntim fins al més universal, explorant la idea de consol però també la por, la caiguda i la fragilitat que compartim. Una oda a les misèries que ens igualen, i una oportunitat per somriure amb allò que ens fa vulnerables.

 
Des de Sarment felicitem la companyia Hotel Iocandi per aquest gran treball, que estem segurs que assolirà un munt d'èxits; mentre Balsareny, que també hi ha posat el seu granet de sorra, haurà tingut la sort de gaudir d'aquesta magnifica preestrena. Enhorabona!
 
Text i fotos:  Jordi Vilanova