Parenostre del temps en què vivim

LA VEU DEL CAMPANAR

 

Pare nostre, que esteu en les flors, en el cant dels ocells, al cor bategant; que esteu en l’amor, la compassió, la paciència, i en el gest del perdó.
      Pare Nostre, que esteu en mi, en la meva família, en els meus amics, que esteu en aquest que jo estimo, en aquest que em fereix, en aquell que busca la veritat…
      Santifico el vostre nom adorat i glorificat, per tot el que és bonic, bo, just, honest, de bon nom i misericordiós.
      Vingui a nosaltres el vostre regne de pau i justícia, fe, llum, amor. que tot això sigui el centre de la meva vida, la meva llar, la meva família, de la meva feina, del meu estudi…
      Faci’s la vostra voluntat, encara que els meus precs reprodueixin a vegades més el meu orgull, el meu ego, que no les meves necessitats reals.
      Perdoneu totes les meves ofenses, els meus errors, les meves faltes, els meus pecats i ofenses contra vós, contra mi mateix i contra els que m’envolten. Feu que m’adoni quan es torna fred el meu cor.
      Perdoneu-me, així com jo amb la vostra ajuda perdono aquells que m’ofenen, fins i tot quan el meu cor està ferit.
      No em deixeu caure en les temptacions dels errors, dels vicis, de la crítica, la xafarderia, l’enveja, la supèrbia, la destrucció, l’egoisme…
      I allibereu-me de tot mal, de tota violència, de tot infortuni, de tota malaltia… Allibereu-me de tot dolor, de tota tristesa, angoixa i de tota desil·lusió.
      Però, si encara aquestes dificultats veieu que són necessàries en la meva vida, que jo tingui la força i el coratge de dir: Gràcies, Pare, Senyor, per aquesta lliçó!      
      Que així sigui!
 

Horaris de Setmana Santa: Parròquia de Balsareny

• Diumenge de Rams, dia 24 de març, a les 12 h: Benedicció dels Rams i Eucaristia.
• Dijous Sant, dia 28: Eucaristia a les 20,30 h
• Divendres Sant, dia 29: Celebració a les 5 de la tarda i Viacrucis a les 20 h.
• Vetlla Pasqual, dia 30: a les 22 h.
• Diumenge de Pasqua, dia 31: Eucaristia a les 12 h.

 Mn. Antoni Bonet i Trilla

El brai d’Oló (I)

 RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS
 

A dalt, el poble de Santa Maria d’Oló i a baix, la fàbrica Sauleda, amb edificis modernistes, a la vall excavada per la riera d’Oló.  

 

Què és un brai?
 
És una vall excavada en un plec anticlinal. El terme ve de la regió francesa de Pays de Bray, on hi ha un anticlinal erosionat molt extens. En realitat, el brai  d’Oló forma part d’una estructura més gran que travessa tot el Bages d’est a oest, passant per la falla del Guix de Sallent i els anticlinals de Balsareny i Súria.
 
On és el brai d’Oló?
 
Des de Balsareny, cal seguir l’Eix Transversal, sentit Vic, i trencar a Santa Maria d’Oló. Aleshores, cal travessar tot el poble i baixar pel carrer Josep Sauleda fins a baix de tot, on  hi ha la riera d’Oló. Localització: 41.87397; 2.03764 (punt A).

El cingle del Macari, amb les capes o estrats horitzontals vermellosos, d’argiles i gresos.

 
Com i quan es va formar?
 
Es va formar durant l’Oligocè (de 34 a 23 milions d’anys). En aquella època, aquesta zona era molt plana i hi passava la riera. Tanmateix, els moviments provocats pels Pirineus, que s’acabaven de formar, ajudats per la capa de sals del subsòl del Bages, que feia de “lubricant”, van fer que les capes de materials superiors llisquessin per sobre de les sals i es formés un plec anticlinal (forma de pont) ( ∩ ), com un turó.
 
Més endavant, el plec, tal com anava pujant, es va trencar en una falla. Aprofitant l’esquerda de la falla i el fet que el plec s’aixecava molt lentament, la riera, en lloc de desviar-se, es va anar emportant terres sense canviar de llera. Així es va formar el brai: la vall excavada per la riera d’Oló en un plec anticlinal. Una part del primitiu anticlinal ara és la llera de la riera (que segueix excavant); algunes cases i la fàbrica tèxtil Sauleda, fabricant de lones, encara en actiu; i la colònia tèxtil, amb edificis d’estil modernista. 

El serrat del Segimon, amb les capes molt inclinades, de calcària i argila alternades. Al turó esquerre s’observen petits plecs secundaris. 

 
El cingle del Macari i el serrat del Segimon 

Al marge dret de la riera, veurem l’anomenat Cingle del Macari. És la zona no afectada pel plegament: per això hi veurem les capes de sediments superposades horitzontalment (de gresos i argiles alternats) de la Formació Artés, molt vermelloses pel ferro que porten, que va dipositar la riera durant les moltes inundacions de l’antiga plana.
 
En canvi, al marge esquerre de la riera, hi ha l’anomenat serrat del Segimon, que es correspon amb una de les parts que queden de l’anticlinal, no excavada: per això, les capes de materials són ben inclinades, quasi verticals.
 
Miradors
 
Si des del punt inicial A seguim cap a la dreta, pel camí rural asfaltat paral·lel a la riera, al cap d’uns 350 metres trobarem a l’esquerra, en ple revolt i en pujada, un corriolet amb barana, molt empinat, que porta, en uns 100 metres més, fins a un mirador, des d’on es veu molt bé el serrat del Segimon, pel costat sud, amb les capes abruptes, molt inclinades i rebregades, de l’anticlinal; amb petits plecs secundaris. S’alternen capes grises calcàries (de quan hi havia petits llacs) amb capes vermelloses d’argiles (dipositades en èpoques més seques). Veurem estructures semblants si seguim pujant pel camí rural asfaltat, que va a Sant Joan d’Oló.
 
Per altra banda, bona part del nucli urbà actual es troba a la part alta, sobre els estrats horitzontals (al costat del cingle del Macari), on no ha arribat la riera. Des de l’església nova, per la dreta, surt el carrer de Vic, que és tot un mirador de la vall de la Riera d’Olò i el cingle del Macari.
NOTA: El contrast de colors que s’observa en les diferents estructures es veu molt millor en color a la nostra edició digital (www.sarment.blogspot.com).
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 

Tempo: ‘Desperta!’

 

El diumenge 28 de gener la Sala Sindicat reprenia el cicle d’espectacles familiars Tempo, després de la seva aturada durant les festes nadalenques. Ho va fer amb l’espectacle “Desperta!” de la companyia Jordi del Rio, correspost amb una molt bona assistència de públic, que superava el centenar d’espectadors. 

 
Dalt de l’escenari, els intèrprets Jordi del Rio i Elisa Jorba ens van mostrar un  espectacle familiar que combina l’humor i la imaginació, amb les emocions i els sentiments. A traves de cinc històries diferents, inventades, però basades o inspirades en les realitats de la mateixa companyia, van fer aflorar les emocions dels espectadors amb uns relats que ens parlen d’amor, somnis i fantasies...  com també de racisme, bullying, immigració i humanitat, sense perdre mai l’humor ni l’optimisme.

 
Del Rio i Jorba són dos còmics que es fiquen a la pell de personatges tan singulars com dues fulles que s’enamoren o uns germans que busquen el sentit de les seves vides i el troben actuant de clowns en un hospital, talment com fa el mateix intèrpret amb els Pallapupas. 

 
Desperta! és el cinquè espectacle de la companyia Jordi del Rio, des que fa deu anys va emprendre en solitari el camí de la direcció i la interpretació escèniques, després d’una sòlida trajectòria al llarg de vint anys amb companyies i artistes com ara Setrill, Teiatru, Chapertons, Toni Albà i Marcel Gros, entre altres, abans de fundar la seva companyia pròpia. Des d’aleshores, Clic!, Menuda comèdia!, Ludus i L’avi Tonet —de la qual ja n’ha fet prop de 140 funcions—, i ara aquest Desperta!, formen el bagatge d’un artista de llarg recorregut. ´

 
I què hem de dir de l’Elisa Jorba! Actriu, pallassa, dinamitzadora cultural, programadora de teatre i música, ha treballat i col·laborat amb les companyies Setrill, Teiatru, Marcel Gros i Jordi del Rio, i és la creadora i intèrpret d’espectacles de conte com La tieta Lourdes, entre altres... A més de ser professora de teatre a les escoles dels Carlins de Manresa i de Mn. Joan Bajona a Balsareny. Molts dels seus alumnes, que prou li coneixen la seva vàlua com a persona i el seu talent com a professora, van ser testimonis amb Desperta! de les seves qualitats com a intèrpret. L’enhorabona a tots dos i moltíssimes gràcies per haver-nos fet gaudir d’una molt bona tarda de teatre familiar. 

 

Amb el desig de tornar a veure la Sala Sindicat amb tant de públic, ens retrobarem el proper dia 3 de març amb l’espectacle Sopa de pedres de la companyia Engruna teatre. No hi falteu!
 
Jordi Vilanova
Fotos: Txus Garcia / Cia. Jordi del Rio 

Caminada per Alella

 

 
El dia 23 de gener es va reprendre el cicle de caminades de marxa nòrdica per a la gent gran que organitza la Diputació de Barcelona amb els ajuntaments i entitats dels diferents pobles que es visiten, en el nostre cas l’Ajuntament de Balsareny i el Centre Excursionista de Balsareny. Al novembre havíem fet la caminada a Balsareny, i després vindran les de Subirats el 20 de febrer i Navarcles el 20 de març.
 
La caminada d’Alella va estar molt bé, bàsicament entre vinyes, amb un parell de pujades bastant llargues, però per camins molt  ben arreglats i amb bones vistes; i al capdavall, tot el que puja, baixa. Així vàrem baixar per uns corriols molt bonics, sempre enmig de vinyets. En particular vam visitar una “vinya testimonial”: un recurs etnoturístic municipal gestionat en col·laboració amb el Celler Alta Alella. La vinya testimonial té una superfície de 5000 m² i està dividida en dos sectors: a la part alta hi ha plantats 630 ceps de pansa blanca, la varietat més estesa a la DO Alella, i a la part baixa hi ha una representació de ceps de 29 varietats diferents de raïm. Es tracta d’u n espai natural singular, que divulga i posa en valor la cultura vitivinícola de la zona.
 
Cal agrair la feina dels monitors que ens acompanyaren, que ens en van fer unes explicacions molt interessants, així coma l’Ajuntament d’Alella per l’organització de la caminada. A diferència del que és habitual, aquesta vegada el grup de Balsareny no ens vam quedar a dinar, perquè molts dels caminants varen voler acomiadar en Ramon Magem, que havia participat activament en les nostres passejades des del primer dia. Expressem, en nom de tot el grup, el nostre condol a la seva família.
 
Text i fotos: Alfred Selgas 

Felicitats, Angelina Pujol

 

Oració del fer-se clar
 
De la joia matinal
cada dia faig ofrena,
i mantinc l’ànima plena
d’aquest fet habitual
que em colpeix i m’asserena.
 
Finestrons de bat a bat,
esparpillo la mirada,
contemplant bocabadada
el perfil del Montserrat 
amb color de serralada,
 
i els conreus, i el cel tan bell
amb l’aurora matutina,
o el desfer-se la boirina
o el piular del passerell,
to selecte que ens refina.
 
Si el record d’un bell matí
és per mi font d’energia,
desterrant la melangia
ben segur podré seguir
donant gràcies. Així sia.
 
         Angelina Pujol
 
L’Angelina Pujol i Massana va néixer el 31 de gener de 1924 i acaba de complir cent anys. De cal Por1tella i casada amb el Josep Casas i Bartomeus de cal Casas, forma part d’una dinastia de músics, entre els quals destaca el seu fill, Carles Casas i Pujol, i la seva neta, Mariona Tuset i Casas. L’Angelina és autora d’una notable obra poètica, de la qual ens hem fet ressò en diverses ocasions en el Sarment (vegeu, per exemple, el número 512, de maig de 2021); ara ens ha fet arribar, amb motiu d’aquest aniversari tan rodó, un poema seu que amb molt de gust compartim amb els nostres lectors. Gràcies, Angelina, i moltes felicitats en companyia de tota la vostra família.
 
Sarment
Foto: Arxiu (Angelina Pujol

Imatges de Balsareny

 

La fotografia que veieu correspon a un indret del nostre terme municipal o dels termes fronterers, però en tot cas molt a prop de Balsareny. Sabríeu dir què és i on és? Publicarem la resposta més endavant en aquest mateix lloc. 
 
Text i foto: Isidre Prat Obradors 

Solució a ‘Imatges de Balsareny’

 
La fotografia correspon a la resclosa de Sant Esteve, d’on surt el canal d’aigua des del riu fins a la fàbrica, i que encara avui serveix per moure l’antiga turbina que genera electricitat, com una petita central hidroelèctrica.
 
Com veiem, és una resclosa molt ampla: passa dels seixanta metres d’amplada. Per altra banda, té un desnivell d’uns quatre metres. Actualment (a primers d’aquest febrer) hi salta molt poca aigua, mostra de la gran sequera que patim. Esperem que plogui ben aviat. Si algú no hi ha estat, sàpiga que ha d’anar cap a la part nord de la colònia i passar pel costat i per darrere de la fàbrica. Després cal continuar cap a l’esquerra, per un camí d’uns 150 metres, que transcorre entre el canal esmentat a l’esquerra i una filera de vells plàtans a la dreta (una quarantena aproximadament), fins arribar a la resclosa.
 
Mentre s’aixecaven les parets de la fàbrica, ara fa 140 anys i escaig, es va començar a construir també la resclosa i el canal, per donar energia per moure les màquines tèxtils. El balsarenyenc Josep Forasté Roca, en el seu llibre Història de La Rabeia i Sant Esteve, editat pel Cercle Cultural i l’Ajuntament de Balsareny, ens parla que no té referències que hi hagués una màquina de vapor per complementar la turbina, en èpoques de poc cabal d’aigua. Segurament era suficient, o bé aviat hi arribaria la xarxa elèctrica; a més, al principi hi havia poques màquines.
 
Segons el mateix Forasté, cap a 1927 la resclosa va tenir un problema important, ja que la caiguda de l’aigua en soscavava els fonaments i es podia trencar en cas d’una forta avinguda. Per solucionar-ho, a  la part baixa s’hi va afegir un empostissat horitzontal, de 6 o 7 metres d’amplada, que va esmorteir l’erosió que fa l’aigua, obra dirigida pel fuster Riba de Balsareny.

Isidre Prat Obradors 

Si mirem el vas mig ple

 

Són, de fet, dues veritats. Dues maneres de ser en el món i de percebre’l: d’un vas podem posar la mirada en tot el contingut que conté, o bé en tot allò que faltaria per tenir-lo a vessar. El vas, certament, és mig ple i amb la mateixa certesa també és mig buit. Habituar-nos a posar davant la primera de les dues mirades ens sembla millor que posar-hi la segona.
 
Ara apliquem aquesta consideració a la dinàmica cultural, esportiva i recreativa de Balsareny:
 
Si mirem el vas mig ple hi trobem, entre altres, una Coral potent, amb una història de dècades; un Cercle Cultural amb un Sarment de gairebé mig segle; uns Traginers, amb una capacitat de mobilització extraordinària; Pastorets, Reis, Geganters, Bastoners, Escacs... Però, també: Futbol, Unió Ciclista, Natació, Centre Excursionista, Centre Instructiu i Recreatiu, Centre cívic, ADF, Escoltes..., i totes les excel·lents activitats de la Biblioteca, l’Escola de Música i de Teatre..., i un Ajuntament tripartit amb un funcionament més que correcte. I un munt de gent que posa la seva disponibilitat de manera altruista, ben al marge d’interessos econòmics, al servei d’allò comú.
 
I, a més, des d’aquesta mirada positiva, veurem també que no és cert que siguin sempre els mateixos, els qui participen en totes aquestes activitats: no són els mateixos els qui participen en l’escoltisme, els escacs, el futbol, la coral, els geganters, els reis, el centre cívic, Càritas... Seria bo, desactivar aquest tòpic.
 
Hi ha experts que han alertat del plaer que pot generar una mirada negativa de la realitat: les distopies atreuen. Sense negar-nos a reconèixer les pròpies febleses, seria un bon hàbit enfortir la mirada que emfasitza el vas mig ple. Aquella mirada que ens permet millorar la nostra autoestima com a poble, com a comunitat que fa coses. Que reconeix que som capaços de moure tantes iniciatives diferents i enriquidores, durant tant de temps, en benefici de tots. El repte, en tot cas, passa per crear una cultura que, sense girar la cara a les debilitats, posi l’èmfasi en les fortaleses. Com diria Aristòtil, és més bell, és més bo i sobretot és més útil. I és més sa.
 
Si pensem Balsareny des d’aquesta perspectiva, veurem sens dubte que les activitats culturals, esportives i recreatives són ben riques i variades, i mostren una fortalesa que seria bo de reconèixer. Veurem un poble amb una riquesa associativa, cultural, esportiva i recreativa de nassos. Perquè prendre’n major consciència pot servir-nos d’alçaprem per omplir el vas encara més.
 
Balsareny Educa