Balsareny
va celebrar novament l’aniversari de la
mort del bisbe Pere. Va ser el dissabte 8 d’agost. A la plaça Pere Casaldàliga,
la presidenta de la Fundació que porta el seu nom, Glòria Casaldàliga, va dir unes paraules i es va dipositar un ram
de flors davant del monòlit commemoratiu. Marisa Cabellos, de la mateixa Fundació, va
llegir uns versos fets expressament per a aquesta ocasió, un dies abans, per
Maritxu, religiosa i companya de la missió d’en Pere, dedicats a ell. Hi van
assistir unes vuitanta persones.
Després,
els actes van continuar a la sala Sindicat amb l'acte "Una llum per l'esperança", organitzat per la Fundació Pere Casaldàliga i el Cercle Cultural de Balsareny amb la col·laboració de l'Ajuntament de Balsareny i l'assistència d'un centenar de persones.
En primer lloc, hi va haver una
ponència dirigida per la periodista i editora artesenca Mar Valldeoriola, i l’historiador i arxiver surienc Jordi Algué, amb el títol “Pere
Casaldàliga i Arcadi Oliveres: radicals a favor de la vida”. Els dos ponents
també van ser presentats per Glòria Casaldàliga.
Els
comentaris i reflexions de Valldoriola i Algué van anar dirigits al fet que,
tant Casaldàliga com Oliveres —economista i pacifista, que va morir poc després
de Casaldàliga, l’abril de 2021–, posaven l’esperança sobre la taula, amb un
seguit de coincidències de pensament, tot i que no es van arribar a trobar mai.
Els dos ponents van editar el llibre Papers
de pau, en què van recollir textos del llegat pacifista d’Arcadi Oliveres.
També van esmentar el conte il·lustrat sobre el pacifisme Arcadi al país de les Oliveres, escrit per Mar Valldeoriola i
Bernat Oliveres, fill de l’Arcadi.
La
relació entre l’Arcadi i en Pere es va posar de manifest, per exemple, el 9
d’agost de 2020, l’endemà de la defunció del bisbe, quan Oliveres va fer un
escrit destacant la personalitat i les causes del bisbe.
Valldeoriola
i Algué van ressaltar que no podem ser neutrals: moltes coses (la pobresa, les
guerres...) són evitables i cal prendre-hi partit. En aquest sentit, van llegir
fragments de manifestos coincidents entre Casaldàliga i Oliveres: temes com la
pau i la no-violència els acostaven. L’Arcadi era molt antimilitarista i,
segons en Pere, no hi ha pau si no va lligada a la justícia social.
Els dos
ponents també van fer notar que moltes de les situacions de què ens parlen,
continuen essent molt actuals, com és el cas de les guerres. El darrer llibre
d’Arcadi Oliveres, Paraules d’Arcadi,
publicat poc abans de morir, fa reflexionar, per exemple, sobre les enormes
despeses en armament de l’Estat espanyol. Sembla com si amb ells dos s’hagués acabat
una època: de fet, la pandèmia que hi va haver pel mig va fer canviar moltes
coses i, des del 2020 i 2021, s’han desencadenat noves guerres. En aquell
llibre, Oliveres deia que la pandèmia podia ser una oportunitat per al canvi,
però que s’estava aprofitant per fer més repressió. Els dos conferenciants van
coincidir que en Pere i l’Arcadi eren radicals, però amb respecte, sense
sectarisme —“radicals” vol dir que anaven a les arrels dels problemes del món—;
i també van destacar que tots dos eren partidaris de l’educació.
Com a
conclusions de la xerrada, Mar Valldeoriola i Jordi Algué van dir de nou que
cal prendre partit, no tenir por (Pere deia que “l’enemic de la fe és la por”)
i buscar eines que ens ajudin a fer allò que pensem. També cal estar ben
informat per poder ser coherent. Finalment, Glòria Casaldàliga va afegir que,
per un costat, tant el Pere com l’Arcadi, tenien un bon sentit de l’humor; i,
per altra banda, amb tots dos —amb els quals ella havia estat en contacte— notaves
que et senties escoltat, i això és molt important. Després d’alguna intervenció
més del públic, es va tancar el col·loqui, d’una hora de durada, amb forts
aplaudiments per als dos conferenciants.
Tot
seguit, com a cloenda, Fina Farrés,
de l'associació Araguaia, va presentar els músics Celeste Alías, de Sant Joan de Vilatorrada, i Santi Careta, d’Avinyó; tots dos formats a l’Escola Superior de
Música de Catalunya. Celeste va estudiar clarinet a Manresa i a Badalona, abans
de descobrir la seva vocació de cantant; i Santi és guitarrista, compositor i
productor, que compta amb una extensa discografia, tant en el mon del jazz com
en pop-rock; en el concert va acompanyar Celeste amb la guitarra.
El seu
repertori, que va durar gairebé una hora, va ser: una versió del Cant dels Ocells feta per Joaquim
Pecanins, de Prats de Lluçanès, ja fa molts anys; Duerme negrito, popularitzada per Víctor Jara; Todo cambia, versió de Mercedes Sosa de la composició original del
xilè Julio Numhauser, amb participació del públic; una peça recitada i musicada
amb la guitarra, titulada Espero
meravelles, que recull quatre poemes de Montserrat Abelló; la cançó Sovint diem, de Meritxell Gené, sobre un
altre poema de Montserrat Abelló, amb acompanyament de la gent; Abril 74, de Lluís Llach; Solo le pido a Dios, himne de l’argentí
Leon Gieco, que és un crit contra la guerra; i per acabar, dues peces que reten
homenatge al mar i a la natura: la popular brasilera Peixinhos do mar; i El
pescador, popular de la cúmbia folklòrica colombiana, de José Barros, amb
participació del públic. Amb la llarga ovació dels assistents, els músics van
interpretar el conegut bolero Angelitos
negros, que va fer famós Antonio Machín.
Passades
les 9 del vespre, al vestíbul del Sindicat, un refrigeri per a tots els
assistents va posar punt i final a la celebració.
Isidre Prat
Fotos: Jordi Vilanova
