El 25-N a Balsareny

 

 
Enguany Balsareny ha tornat a celebrar el Dia Internacional per l’eradicació de les violència vers les dones, el 25 de novembre, amb un seguit d’actes durant diversos dies.
 
Teatre: ‘Històries íntimes de dones’
 
El diumenge dia 23, a les 7 de la tarda, a la sala gran del Sindicat, es va representar un espectacle teatral, de prop d’una hora de durada, que portava per títol Històries íntimes de dones, de la companyia Anna Roca, que va néixer a Olot el 1996, dedicada al teatre familiar i de proximitat, que ha rebut diversos premis. 

Es tracta d’un monòleg, amb l’acompanyament de música en directe a la guitarra. La dramatúrgia està inspirada en els textos que Joan Barril escrivia a la premsa. La intèrpret, amb intervencions del mateix guitarrista que fa d’actor, explica diferents històries, amb la dona com a protagonista. D’una forma molt clara i entenedora, glossa els relats de les veïnes d’un bloc de pisos, que tenen la necessitat d’explicar-se les seves vivències. Finalment, ella mateixa es pregunta quina és el seu propi relat, quina és la seva realitat.
 
L’obra es va representar a la part baixa de la platea —no dalt de l’escenari— a fi d’estar més en contacte amb el públic, ja que està pensada per a un aforament reduït. En acabar, els intèrprets van rebre una forta ovació per part de la quarantena de persones assistents, que s’ho van passar d’allò més bé.
 
La veu de dones afganeses
 
Seguint amb els actes, el dilluns 24, a la tarda, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, hi va haver una xerrada sobre Dones en lluita: veus afganeses que trenquen el silenci, a la qual van assistir una trentena de persones. L’activitat, que va durar més d’una hora i mitja, estava emmarcada en el programa de Biblioteques Sense Fronteres, i va ser presentada per Ana Pérez.

 
Dues dones afganeses, Nadia Ghulam i Zuhal Scherzad, van donar el seu testimoni sobre la vida de les dones a l’Afganistan. L’activista Nadia Ghulam viu a Catalunya des de fa anys, on ha fundat l’associació Ponts per la Pau, a la qual també pertany la jove Zuhal Scherzad, de 22 anys, que fa prop d’un any que viu i estudia aquí.

 
Prèviament es va projectar un vídeo de la periodista Txell Feixas, elaborat entre Catalunya i l’Afganistan (amb una part feta per videoconferència, ja que no la van deixar entrar al país). Al vídeo, Zuhal expressa que Nadia Ghulam li va canviar la vida. Juntes van desafiar els talibans i van crear una xarxa d’escoles clandestines. Zuhal assistia als tallers de Nadia i va passar de ser alumna a mestra. Nadia Ghulam es va haver de vestir d’home per poder treballar, després va estudiar i va venir a Catalunya per operar-se de les seqüeles que li van deixar a la cara l’esclat d’una bomba. Es va quedar, acollida per una família, i va crear Ponts de Pau.
 
Després va venir el col·loqui i les preguntes de la gent, que foren molt nombroses, centrades sobretot en els talibans i l’opressió exercida sobre les dones. Nadia Ghulam va fer un resum de la història més recent de l’Afganistan. Després de la invasió dels Estats Units, l’enderrocament del règim talibà i l’establiment d’un govern republicà el 2001, mentre mantenien tropes al país, els talibans es van anar reorganitzant, sobretot al Pakistan. El 2021, quan es van retirar les tropes americanes, els talibans van recuperar el poder. Nadia expressava que ara les restriccions són encara més fortes que abans, sobretot a les dones, a les quals miren d’afectar mentalment i emocionalment. Per lluitar contra això, es van posar a fer classes clandestines en grups petits. Van repartir bolígrafs i llibretes arreu; i també pintaven quadres. Ho van fer a cinc províncies i se’n van beneficiar 700 dones. Així, moltes noies han arribat a tenir una graduació. Van obrir biblioteques i es van posar a fer un munt d’activitats. Un grup, per exemple, feia un taller de costura per elaborar compreses.

 
Responent algunes de les preguntes, les activistes van manifestar que molts homes les ajuden. Ells també tenen dificultats. No tots són talibans, com el pare i els germans de la Zuhal. També van remarcar que molts dels que manen són fora del país.
 
Contestant una pregunta sobre la influència de la religió, van dir que l’opressió a l’Afganistan no es deu a la religió; aquesta més aviat és una excusa. El que fan és valer-se de la ignorància de la gent. De fet, va assegurar Nadia, estan manipulant allò que diu l’Alcorà, que, per exemple, parla de la igualtat i els drets de les persones i ells no respecten.
 
Trobar solucions en el futur, ho veuen difícil, però no impossible. Elles dues i la gent que s’hi afegeix són gent de pau i estan reeducant  i fomentant als joves l’educació en valors. Tenen l’objectiu que les dones tinguin una ocupació, sobretot per salvaguardar la seva salut mental. Tanmateix, els problemes continuen. Per exemple, tot de cop venen i els tanquen una biblioteca, tot i tenir llicència.
 
Molta gent actualment viu de la diàspora, és a dir, d’altres afganesos que han marxat del país i els envien diners com poden, perquè això també està controlat. També els limiten l’accés a Internet. L’Agència Catalana de Cooperació hi col·labora, amb el finançament d’escoles.

Com a conclusió, Nadia Ghulam deia que, en certa manera, els talibans van portar la pau, però no la llibertat. Per la seva banda, Zuhal Sherzad, punt de mira dels talibans, va patir un intent de segrest, però no va voler abandonar mai la causa. Ara ha marxat del país temporalment, però més endavant hi pensa tornar.
 
Lectura del manifest
 
Els actes van continuar el propi dia commemoratiu, el 25 de novembre. Al matí, a la plaça de l’Ajuntament, es va fer lectura d’un manifest al·lusiu a la violència vers les dones, a què van assistir unes trenta persones. Va presentar l’acte l’alcalde Isidre Viu i, tot seguit, els membres de la Comissió Lila de l’Institut Escola Guillem de Balsareny van llegir el manifest que havien elaborat. 

Aquesta comissió està formada per sis noies, representants dels cursos de 4rt, 5è i 6è de primària; i 1er, 2ón i 3er d’ESO. Finalment, la regidora de Feminisme i Igualtat, Glòria Casaldàliga, va adreçar unes paraules al públic, en què va donar dades de les accions violentes contra les dones i va reivindicar que cal continuar la lluita contra aquesta barbàrie.

 
L’acte també va estar representat per la regidora d’Ensenyament, Vanessa Martínez; el regidor de Festes,  Josep Maria Soler; el d’Urbanisme i Habitatge, Jordi Selgas; el de Cultura, Jordi Vilanova; i el regidor de l’oposició  Abel Artigas; així com alguns professors de l’Institut Escola.

 
Durant l’acte es van repartir uns draps neteja-ulleres de color lila als assistents, amb la inscripció del lema "Hi ha cops que no deixen blaus. Obre els ulls!" Els alumnes de l’Institut Escola també van vendre unes polseres fetes per ells, amb el símbol del feminisme.
 
Taller de benestar, relaxació i meditació
 
El mateix dimarts, a les 7 de la tarda, i durant més de dues hores, es va fer un Taller de benestar, relaxació i meditació, a la sala gran del Sindicat, dirigit per Mònica González; una activitat que tenia com a objectiu donar eines per enfortir i empoderar les dones per tal de prevenir i combatre la violència masclista. Estava adreçat a tothom. Tot i que la majoria d’assistents van ser les dones del grup que fan ioga setmanalment, també hi van participar altres persones. Durant l’activitat es va fer un gran mandala (paraula que significa “cercle”), símbol ritual i espiritual del budisme i l’hinduisme, que representa l’univers. Al seu voltant  es va fer la meditació.

 
Al mandala hi havia espelmes que simbolitzen la llum; figures de dones; plantes, flors, fruits i pedres que representen la naturalesa; i altres símbols. A més, estava rodejat de cartolines amb missatges sobre valors humans i espirituals (solidaritat, fe, pau, amor, presència, ànima, gràcia, justícia, esperança...) i, a la part del darrera, hi havia les dades de les dones assassinades aquest any a l’Estat. Els participants van anar llegint cadascuna de les cartolines. Com a suport a la meditació, es van recitar diferents mantres (frases sagrades) i es van fer diferents cants de música oriental.
 
Taller ‘A un clic’
 
Finalment es va realitzar un taller per abordar les violències masclistes digitals, titulat A un clic. Va ser el dijous, dia 27, a la tarda, al local 1 de la plaça de la Mel, amb molt poca assistència de públic. L’objectiu del taller era reflexionar sobre les violències estructurals que es donen en l’àmbit digital i sobre les alternatives; conèixer quines conductes es consideren com a violències digitals masclistes i quina afectació tenen; i conèixer eines i exemples de resposta ciberfeministes.

 
El taller va anar a càrrec de l’entitat “Accions Fem, Feminisme en Acció”, dedicada a lluitar i defensar els drets de les dones. Aquesta entitat considera violència masclista digital qualsevol acte o conducta realitzada amb la finalitat de discriminar, humiliar, fer xantatge, assetjar o exercir domini, control o intromissió sense consentiment de la víctima, a partir de les TIC, plataformes de xarxes socials, correu electrònic, missatgeria instantània o serveis de geolocalització. Poden ser violències digitals en general o bé de caràcter sexual. Es poden manifestar en forma d’insults, amenaces, discursos d’odi, craqueig de comptes, suplantació i robatori d’identitats, pornografia no consentida, grooming (captació de menors; pederàstia), doxing (buscar informació en línia d’una dona i utilitzar-la per a fer-li mal), exhibicionisme digital etc.
 
Aquestes violències van en augment, sobretot des de la pandèmia, i especialment en noies joves, persones racialitzades i del col·lectiu LGBTI+. Al taller es van donar algunes eines d’autodefensa i de seguretat davant d’aquesta brutalitat, així com unes pàgines web d’interès.
 
Tot i la poca gent assistent, es va crear un bon caliu de conversa i participació, amb opinions, preguntes i respostes.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat / Ana Pérez / Maribel Andreu