Concert de la Coral del Casino

 

 
El 24 de juny, dia de Sant Joan, a dos quarts de nou del vespre, va tenir lloc, al teatre del Centre Instructiu i Recreatiu, el concert de final de curs del taller de Coral que anualment organitza el Casino.

Aquest taller assajava un dia a la setmana, al vespre, durant una hora i mitja, per aprendre a cantar en formació coral. Va començar a l’octubre i va acabar el passat mes de juny.
 
Enguany, i durant tot aquest temps, els dotze membres que han participat al taller, dirigit per David Sais, van preparar cinc peces musicals que van interpretar en aquest concert de cloenda.
 
En primer lloc, van cantar Agua, en castellà, una peça de Jarabe de Palo i el seu cantant, Pau Donés. Tot seguit, una peça en anglès, When you say nothing at all de Ronan Keating, melodia de la pel·lícula Notting Hill. En tercer lloc, van interpretar, en castellà, la cançó El hombre del piano, de Billy Joel, molt coneguda per la versió d’Ana Belén. A continuació van interpretar una nova peça en anglès que porta per títol Sister Golden Hair, del grup America. I la darrera peça va ser un arranjament de Camí ral, popular catalana, amb la tornada de la coneguda By the rivers of Babylon de Boney M. Davant els forts aplaudiments del públic assistent, una seixantena de persones, i en atenció a la seva petició, van tornar a interpretar El hombre del piano.
 
Els integrants del grup i el seu director van agrair el suport del públic i van animar la gent perquè qui tingui ganes de cantar i vulgui formar part del taller empleni la seva inscripció.
 
Text i foto: Isidre Prat Obradors
 

Teresa Sallés, més llesta que la calor

 

L’any 2023, TV3 va enregistrar una sèrie de sis capítols, “Històries de la Primària”, dirigida per Pol Izquierdo,  que recollia experiències de la relació entre pacients i personal sanitari d’una quinzena de centres d’atenció primària de Catalunya, i les explicaven combinant hàbilment anècdotes simpàtiques i vivències més dramàtiques, totes amb un enorme rerefons d’humanitat. Entre els quinze centres escollits hi havia el CAP Navàs amb el consultori de Balsareny; i per tant, hi apareixien membres dels serveis mèdics i sanitaris d’aquest centre i pacients dels dos pobles. De Balsareny hi van participar, entre altres, la doctora Berta Ramis, la nonagenària Teresa Sallés Careta amb el seu caràcter optimista, i també l’Àgueda Novell Bulnes, que hi va tenir una lúcida i emotiva intervenció sobre la manera de fer front a una malaltia terminal. L’Àgueda va morir el 17 d’agost de 2023, mig any abans de l’estrena de la primera edició de la sèrie, que va ser al gener de 2024.
 
Aquest estiu, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha llançat una campanya de prevenció contra els efectes de la calor, amb el lema 'Més llesta que la calor', i ha escollit la Teresa Sallés com a personatge emblemàtic pel tremp i bon humor que va posar de manifest en la sèrie, i que ja es va utilitzar en espots televisius com a promoció dels diferents episodis.
 
Així, tant per televisió com a la premsa amb anuncis a pàgina sencera, i en cartelleres arreu de Catalunya, hom ha pogut veure aquest mes de juny el somriure de la Teresa aconsellant la gent per tal de conscienciar-nos sobre com prevenir els efectes de la calor: buscar si és possible espais climatitzats, aplicar-se protecció solar, tenir especial atenció amb els infants i amb les persones grans, beure aigua sovint encara que no es tingui set, i no sortir al carrer en hores de màxima calor; i quan calgui sortir, fer-ho portant roba lleugera i posant-se gorra o barret. En el vídeo promocional veiem la doctora Berta Ramis recordant amb la Teresa Sallés aquests conceptes bàsics, i la Teresa acomiadant-se dient “Em posaré el barret perquè no em toqui el sol. Apa, adéu, feu bondat!”. Farem cas dels seus consells.
 
Podeu veure l’espot en aquest enllaç, i els sis capítols de la sèrie aquí.
 
Sarment

L’Ajuntament fa balanç del primer any de govern

El dimecres 12 de juny de 2024, a les 7 de la tarda, a la sala petita del Sindicat, l’equip de govern de l’Ajuntament de Balsareny va fer balanç del seu primer any de mandat. Els representants del consistori, format per la coalició dels grups municipals d’Endavant Balsareny i Esquerra Republicana de Catalunya, van dur a terme un acte de transparència davant dels veïns i veïnes de Balsareny.
 
L’acte es va estructurar en dues parts, una primera de presentació i explicació sobre el que s’ha fet i s’està actualment treballant per àrees, i una segona amb la presentació del PAM (pla d’actuació municipal), document que vol marcar la pauta i línies a seguir durant aquest mandat municipal.
 
La primera va començar amb la presentació de l’acte per part de l’alcaldessa Glòria Casaldàliga, amb l’explicació de les mancances generalitzades què l’equip es va trobar a l’inici de la legislatura (entre les quals, manca de personal en diverses àrees, manca d’ordenances municipals diverses i manca de contractes en vigor de diferents serveis). Posteriorment cada regidor, començant per Casaldàliga (regidora d’Acció social, gent gran, ocupació i cooperació; i de Feminisme i igualtat), va exposar el més rellevant del que s’ha fet fins ara i amb què s’està treballant. L’acte el van conduir els components de l’equip de govern. Després va seguir Isidre Viu (regidor de Convivència ciutadana; de Comerç, indústria i promoció econòmica; i de Barris i disseminats). Posteriorment va ser el torn d’Oriol Serra (regidor de Joventut i de Comunicació i noves tecnologies), seguit per Vanessa Martínez (regidora d’Educació i infància i de Gestió d’equipaments), Jordi Selgas (regidor d’Urbanisme, via pública i paisatge urbà i d’Habitatge) i Josep M. Soler Camps (regidor d’Hisenda i de Festes). Glòria Casaldàliga va parlar de la regidoria de Cultura i Patrimoni i turisme, per absència del regidor Jordi Vilanova, que va ser excusat per motius laborals, i finalment va acabar Cristina Díaz (regidora d’Esports, de Sanitat i de Salut Pública).
 

La segona part la va exposar Oriol Serra, qui va aprofitar per parlar de futur amb la presentació del PAM, pla estratègic de mandat en el qual l’equip de govern hi ha estat treballant aquests darrers mesos. El PAM és el full de ruta de l’Ajuntament en aquesta legislatura, i és un document elaborat amb el consens dels membres de l’equip de govern juntament amb treballadors/es i personal tècnic de l’Ajuntament, amb el suport de la Diputació de Barcelona. El PAM defineix els valors identificatius de l’equip de govern i els seus principals objectius estratègics amb accions rellevants: consolidar un ajuntament proper a la ciutadania, eficaç i transparent; treballar activament per la millora social i el benestar de les persones; transformar urbanísticament en un poble pensat per les persones, sostenible i confortable; fomentar el desenvolupament econòmic sostenible del municipi; i fomentar la cultura, història i patrimoni del municipi. Possiblement, el que més va sobtar els assistents va ser l’acció de traslladar el Consultori Local als baixos de la plaça de la Mel i l’elaboració del projecte de creació de la casa cultural local a la Casa Torrents per tal d’incloure-hi la nova Biblioteca, el centre d’interpretació dels Traginers, una sala d’exposicions i xerrades i el Centre de la Cultura per la Pau.
 
En acabar es va obrir un torn de preguntes a la ciutadania assistent.
 
Sarment
Fotos: Equip de Govern

Tempo: ‘Hipstory’

 

El dia 2 de juny, el Cicle d’espectacles familiars Tempo tancava temporada amb una gran posada en escena de la mà de Brodas Bros, una companyia Internacional de hip-hop, dansa i cultura urbana, nascuda a Barcelona l’any 2006. Formada per dues germanes i dos germans, la  companyia és pionera en portar els seus espectacles urbans a grans teatres nacionals. Guanyadors del Campionat de món SDK, l’Eurobattle 2012 i Justedebout Spain en nombroses ocasions, han estat nominats als premis Max com a millor elenc el 2017, i com a millor espectacle de carrer el 2018. Han treballat amb El Tricicle, Le Cirque du Soleil, Desigual, Chevrolel, TVE, Vodafone i Rafa Nadal, entre altres.
 
Vinguts directament d’Alemanya, on van participar com a finalistes del Juste Deboute, arriben a Balsareny per oferir-nos Hipstory, un espectacle lúdic i didàctic que, com seu títol indica, explica la història del hip-hop, tant de la dansa como de la música, des de 1960 fins a l’actualitat.
 
A través d’explicacions coreogràfiques i gags humorístics cinc ballarins i un músic mostren les diferències entre diversos estils, com ara el Popping, el Locking, el B-Boying… També ens parlen del Beatbox, del Scrath, de la música Funk (artistes com James Brown, Cool and The Gang…).

 
El públic va tenir una participació molt activa durant el show i en van gaudir moltíssim. Certament vam poder contemplar un companyia virtuosa en dansa de diferents estils musicals i unes persones dalt de l’escenari que transmetien molt més. Moltes gràcies i enhorabona!

Amb això, com hem dit, es tanca la temporada del Tempo. Gràcies també a tots els espectadors que al llarg d'aquesta temporada i de les anteriors han assistit a les representacions, i esperem retrobar-nos tots passat l'estiu amb energies renovades, i que hi hagi més públic que s'animi a venir. Potser de vegades no ens n'adonem, però és una gran sort per al nostre poble poder gaudir any rere any d'una programació estable de teatre per al públic infantil i juvenil, amb la presència de companyies molt professionals que presenten muntatges de gran qualitat. La millor manera de valorar aquest esforç és anant a veure els espectacles i aplaudir els artistes, els organitzadors i a tothom qui ho fa possible. Bones vacances! 
 
Jordi Vilanova
Fotos: Brodas Bros

‘Any de Déu’: les homilies de Xirinacs a Balsareny

 
El dia 13 de juny, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, es va fer la presentació del llibre Any de Déu, recull de les homilies que va predicar Lluís Maria Xirinacs els anys 1965 i 1966 a l’església parroquial de Santa Maria de Balsareny. L’edició i el pròleg són del balsarenyenc Jordi Planes i Casals, que en aquell temps era diaca, i va ser ell qui va convèncer Xirinacs que les escrivís, i qui en va prepara l’edició ja el 1968. Llavors no va ser possible publicar-les, i després tampoc, per raons diverses; finalment, ara, la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs les ha editades i impreses, com un més dels molts textos que formen part de l’arxiu Xirinacs que la fundació gestiona. 

L’acte el van presentar Manuel Garcia, president de Randa, i Eva Franquero i Àngels Baldó, arxiveres de la fundació. Ramon Carreté, en representació del CCB, va evocar la memòria de tres dels principals fundadors del Cercle, Pere Juncadella, Esteve Díaz i Joan Soler, que van estar molt vinculats amb Xirinacs, i va explicar algunes anècdotes del seu record de l’estada del vicari que va arribar a Balsareny el 1963. 

 
Jordi Planes va emmarcar la figura de Xirinacs en el Balsareny de l’època i va explicar les vicissituds de l’edició del llibre, que el mateix Lluís, al final de la seva vida, encara li va manifestar que li agradaria que es publiqués. Planes va comentar el sentit i la transcendència dels sermons d’en Lluís, que combinaven un profund coneixement bíblic i una reflexió sobre la vida cristiana amb un punt de vista inequívocament arrelat en el context sociopolític en què vivia el país; i va subratllar el seu convenciment que la trajectòria posterior de Xirinacs, la seva evolució filosòfica, política i vital, no s’expliquen sense les seves experiències pastorals prèvies a Balsareny, Sant Jaume de Frontanyà i Santa Maria del Camí. Seguidament, Eva Franquero i Àngels Baldó van fer una projecció de fotografies comentada sobre la vida i obra de Xirinacs. 

En el torn obert de paraules hi va haver aportacions molt interessants per part del públic assistent, entre el qual hi havia balsarenyencs que van tractar Xirinacs molt de prop, com ara Josep Soler, Josefina Planes, Conxita Planes i Jaume Torras, tots els quals van aportar una gran quantitat de vivències per posar en valor el paper dels anys de Balsareny en el pensament i l’obra del filòsof, una època que està molt poc documentada en les biografies i que no destaca en el conjunt de l’obra de mossèn Lluís, com el coneixíem aquí fa seixanta anys. 

Portada del llibre amb la foto de Jordi Vilanova per al Sarment

Finalment, Antoni Aceves, musicoterapeuta i membre també de Randa, acompanyant-se amb la guitarra, va cantar un poema de Xirinacs ("Jo soc qui soc amb tu"), musicat per ell mateix, i una cançó d'Atahualpa Yupanqui ("Preguntitas sobre Dios"), que en Lluís va comentar en una carta a la seva germana quan ell estava a la presó de Carabanchel, l'any 1974.

Lluís M. Xirinacs, Jordi Planes i Ramin Carreté. Foto Rodergas (1965), Arxiu CCB

El CCB es congratula de la publicació d’aquest llibre i està content d’haver-hi pogut contribuir mínimament havent cedit la fotografia de la portada, obra del nostre col·laborador Jordi Vilanova i publicada al Sarment, més una fotografia d’arxiu en la qual apareixen Lluís M. Xirinacs oficiant una missa a Balsareny i Jordi Planes com a diaca; i agraeix a la Fundació Randa que l’hagi editat, i a la Biblioteca que n’hagi organitzat aquí la presentació. Xirinacs forma part també de la nostra història, i és de justícia tenir-ho present.
 
Sarment
Fotos: Ana Pérez / J. Vilanova / J. Rodergas 

L'Agrupament Escolta Guillem de Balsareny (1964) a l'estació. D'esquerra a dreta: a dalt, Lluís Ferrer Codina, Jordi Planes Casals, Lluís M. Xirinacs Damians (+); al mig, Jordi Comellas Novell (+), Ramon Pujol Pregonas, Joan Prat Obradors, Saixa Glatkov Alcover (+), Andreu Molina Alcalà (+), Josep Riera Casadesús, Ramon Codina Calveras (+); a baix, Josep Codina Calveras, Josep M. Badia Pons, X. Cazorla, Pedro Cazorla, José Cazorla (Arxiu, autor desconegut). 

El Parc de l’Agulla: Cinquanta anys del llac (I)

RACONS DEL BAGES I DEL MOIANÈS
 

Darrer tram de la síquia, just abans d’arribar al Parc de l’Agulla (I.Prat)

Com anar-hi?
 
Segur que tots sabem on és el parc de l’agulla: al nord del terme municipal de Manresa, al costat de la carretera de Santpedor i de l’Eix Transversal. De Balsareny estant, hi ha  uns 16,5 quilòmetres. Normalment hi anem amb cotxe, enllaçant la C-16 amb la C-25, sentit Lleida, i desviant-nos a la sortida de Santpedor centre. Ubicació: 41.74944,1.84170.
 
També hi podem anar a peu. Entre molts itineraris, un dels més bonics, des de Balsareny, és seguir totalment o parcialment el camí de la síquia, que acaba al parc.
 
El recorregut de la síquia fins al llac
 
La síquia, com en diem a Balsareny i altres pobles (el terme sèquia l’utilitzen sobretot a Manresa), comença a la Resclosa dels Manresans, situada sota el Castell de Balsareny, on agafa l’aigua del Llobregat i la condueix fins a Manresa, concretament fins al llac del Parc de l’Agulla, amb un recorregut aproximat d’uns 26 km, passant per 5 termes municipals: Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santpedor i Manresa.
 
Com sabeu, la síquia passa per sota de túnels i pontarrons, per  aqüeductes i actualment també per diverses canalitzacions, amb un desnivell total, des de la Resclosa de Balsareny fins a l’Agulla, de només 10 metres. Una bona obra d’enginyeria que va dur a terme l’arquitecte Guillem Catà (personatge que ara dona nom a un institut de Manresa), al segle XIV, i que ha servit sempre, fins ara, per abastir d’aigua sobretot Manresa, però també actualment en poden fer ús molts més pobles de la comarca (entre ells, Balsareny), tenint en compte, això sí, les restriccions que hi poden haver en temps de sequera, com ha passat recentment.
 
Quan es va construir el llac i quines dimensions té?
 
Tot i que la síquia és de l’època medieval, el llac no es va construir fins fa només cinquanta anys. L’obra, dirigida per l’enginyer manresà Josep Alabern, va començar el 1966, amb la construcció d’una presa, i es va acabar i omplir d’aigua el novembre de 1974, després de revestir-lo completament amb lloses de formigó armat per evitar les filtracions d’aigua, ja que el terreny de la zona conté molta argila, marga i vetes de guix. El llac té una superfície de 64.000 metres quadrats i una fondària màxima de 4 metres. La seva capacitat és d’uns 200 milions de litres d’aigua . De fet, és el llac més gran del Bages,  per davant del de Navarcles, que és el segon, tot i que són artificials.
 
Més endavant es va adequar el seu entorn per fer-hi un parc, on poder anar a passejar i a fer-hi activitats vàries. Avui és un espai lúdic per a tota la comarca. Aquest parc al voltant del llac ocupa uns 16.000 metres quadrats més. Es va inaugurar el 1977, per les festes de la Llum, i es va remodelar el 1986. 

Esplèndida vista del llac i la cara nord de Montserrat (I.Prat)

Amb el llac, Manresa s’assegurava tenir una bona reserva d’aigua, tenint en compte que la infraestructura de la síquia era la mateixa des de feia segles, però la població havia augmentat molt. És un bon regulador del consum d’aigua i també serveix per afrontar les adversitats: per exemple, quan hi ha algun desperfecte o reparació al llarg de la síquia, com al 2021, que es va reparar la resclosa, a Balsareny; o quan hi ha esllavissades causades per fortes pluges síquia amunt. També va bé per quan s’ha de buidar la síquia, que se sol netejar un cop l’any. L’aigua del llac assegura el subministrament d’aigua a Manresa per una setmana.
 
Qui gestiona el parc?
 
Actualment el parc de l’Agulla està integrat en una marca més àmplia, el Parc de la Sèquia, que gestiona tots els espais vinculats a la síquia, on treballen conjuntament la Junta de la Sèquia i l’empresa pública Aigües de Manresa. (continuarem el mes vinent)
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Meteorologia - Maig 2024

 

 
Maig de 2024
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	9,2
Mitjana de màximes	23,7
Mínima (dia 3)	1,4
Màxima (dia 30)	29,3
Mín. més alta (dia 28)	16,1
Màx. més baixa (dia 1)	18,2

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 16 a les 13:00h)

50

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 28)	1008,8
Mínima (dia 20)	995,4

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 14	21,0
Dia 16	4,6
Dia 17	1,8
Dia 18	3,4
Dia 23	3,8
Dia 24	24,2
Total	58,8

           
Francesc Camprubí
(dades AEMET)
Foto; Isidre Prat

Repte núm. 92

Un gat corre tres vegades més ràpid que el ratolí que persegueix. Si el ratolí corre a una velocitat de 2 metres per segon i ara va 12 metres per davant del gat, quant de temps trigarà el gat a atrapar-lo?
 
Salut i lògica!

Roc Carulla
 
Resposta al repte núm. 91: divendres.

Balsareny, capital del Món Geganter

 

Entre els dies 14 i 16 de juny de 2024, el nostre poble ha celebrat la XVI Fira del Món Geganter, combinada amb la XXIV Trobada Gegantera del Bages-Berguedà, organitzada per la colla de geganters, grallers i tabalers de Balsareny Els K+ Sonen. Tres dies intensos, amb un programa atapeït d’actes festius de cultura popular, que han omplert els nostres carrers de moviment, color, parades, música i balls, i també de molta, molta gent que formava part de les colles visitants o les  acompanyava, juntament amb els balsarenyencs, que s’hi van abocar amb una participació molt activa i engrescada.
 
Cal destacar la complexa preparació d’aquesta diada, que ja va començar fa més d’un any amb la presentació de la candidatura per esdevenir seu organitzadora de la Fira, cosa que es va proclamar en la XV Fira, celebrada ara fa un any a la Ràpita (vegeu Sarment d’octubre 2023). Després, la decisió de celebrar també la trobada comarcal (Sarment, novembre 2023). I després, una tasca ingent d’organització, davant la qual cal treure’s el barret, i que va culminar amb la publicació del programa de la Fira, on es pot apreciar amb detall la magnitud de l’esdeveniment —i la llarga llista d’agraïments a institucions i entitats col·laboradores, així com a tots els voluntaris que hi han aportat el seu suport actiu.
 
El temps va acompanyar els actes, i tots tres dies va fer molt bo, un ambient entre primaveral i estiuenc que va ajudar a fer lluir les activitats. Els actes van començar el divendres dia 14, amb una “hora del conte” a la Biblioteca Pere Casaldàliga centrada en històries de gegants a càrrec de David Trias. Després, una plantada i cercavila de gegantons i elements infantils, presidida pels gegantons de Catalunya, Pau i Alegria, que va acabar amb una ballada a la plaça de l’Ajuntament. Allà es va fer el pregó de la festa, i es va presentar la restauració de la geganta Blanca de Bell-lloc, de la colla Els K+ Sonen; una botifarrada popular, un repic de campanes pels campaners de Balsareny. Al vespre, l’espectace “Agegantats”, de la companyia Cosinart, i a la nit, ball amb DJ locals: Morgan&Co i James Goal a la sala Sindicat.
 
Dissabte dia 16, al matí, mossèn Antoni Bonet va presentar unes visites guiades a l’església parroquial. A les 10 van arribar els Gegants de Catalunya, en Treball i na Cultura, amb les autoritats locals, la pubilla i l’hereu, la Coral Sant Esteve, els Dansaires dels Pastorets amb el Ball d'Homenatge, l’ACGC i Els K+ Sonen. Una breu cercavila fins a l’espai firal de la plaça de la Mel, amb nombroses parades de tema geganter i de cultura popular. Seguidament, tallers infantils de manualitats i balls. A migdia, a la plaça Ricard Viñas, els cinc grups dels Dansaires dels Pastorets de Balsareny van oferir una selecció dels seus balls. A continuació, el capgròs del Dr. Cañellas va descobrir una placa commemorativa amb l'efígie del gegantó de Mn. Joan Bajona a la façana de l’Escola municipal de música i teatre que porta el seu nom. Tot seguit es van presentar els gegants d’Inca (Mallorca), convidats d’honor; i es va servir un vermut amenitzat per un concert dels Grallers de Campdevànol.
 
A la tarda es va presentar el 36è Aplec internacional Presov-24, que el mes d’agost portarà la cultura popular catalana a la ciutat eslovaca de Presov. Al Sindicat, una conferència sobre construcció de gegants, amb Toni Mujal, Francesc Cisa, Clara Anglada i Jordi Arnau Espuga. A les 6, plantada de gegants, gegantons i nans estrenats o restaurats els últims mesos, amb una quinzena de colles, que van fer una cercavila pel poble i balls de lluïment a la plaça de la Mel. Al vespre hi va haver un sopar popular amb 366 comensals al carrer del Cadí; després, a la plaça de l’Església, es va presentar un magnífic espectacle: “Balsareny, una història gegant”, una creació de Marc Comabella per a la Fira del Món Geganter, sobre textos de l’obra Balsareny, més de mil anys i altres, amb música a càrrec de la Cobla Berga Jove, la Xaranga de Falset i Els K+Sonen. Hi van participar les colles de l’Ametlla de Merola, Bellvís, Gósol, Sallent, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet, la Mulassa de Falset i les colles locals dels Geganters de Balsareny, Peta Fluix i Els K+Sonen. El públic que omplia la plaça els va ovacionar merescudament. Després, un Correbars amb la Mulassa i la Xaranga de Falset, i un concert amb el grup Waikiki i el DJ TDJ. Tant dissabte com diumenge es podia visitar a la sala petita del Sindicat l’exposició “Món Gegant”.
 
Diumenge dia 16 al matí, al carrer del carrilet, hi va haver la gran plantada de Gegants, amb més de 50 colles vingudes d’arreu, des del Rosselló a les Illes, a més dels tres grups locals, tot plegat prop d’un  miler de persones participants. Van esmorzar a l’Institut Escola Guillem de Balsareny, on els Bastoners de Balsareny i el Ball de la Faixa van ballar les seves danses tradicionals. A continuació, els gegants de Berga van traspassar al Bernat i la Blanca les bandes de colla organitzadora de la trobada bicomarcal, Seguidament, tots els gegants van sortir en una doble cercavila, per dos itineraris diferents que van confluir a la plaça de la Mel, recinte firal, on van ballar els gegants Reis de Manresa. Llavors, la cercavila, ja conjunta, va continuar fins a la plaça de l’Església. Allà, amb presentació a cura d’Elisa Jorba i Jordi del Rio, i amb la música dels Xigronets de Moià, van ballar els gegants amfitrions, els d’Inca i els de l’ACGC, amb el ball Nocturn Blau (dansa del Bages-Berguedà), i es va proclamar Sallent com a seu de la trobada comarcal de l’any que ve. L’acte va acabar amb una ballada general de tots els gegants. A la tarda, al Casino, un animat cafè concert amb els Xigronets va clausurar els actes de la Fira.  
 
Cal felicitar Els K+ Sonen per la molt bona organització de la festa, i de manera especial en Marc Comabella, que n’ha estat l’artífex des del començament; així com les altres colles del poble i totes les que hi han participat; i agrair el suport de l’Ajuntament i les institucions, entitats i moltes persones que, amb el seu esforç, han ajudat a convertir Balsareny, per tot un cap de setmana, en l’epicentre del món geganter dels Països Catalans. Que per molts anys puguem mantenir i acréixer les nostres tradicions i la nostra cultura amb el mateix esperit, tan eficient com tenaç i alhora tan festiu. Moltes gràcies!   

Sarment
Fotos: Isidre Prat, Jordi Vilanova, Els K+ Sonen 

'Agegantats', Companyia Cosinart

L'alcaldessa Glòria Casaldàliga amb Miquel Àngel Audí, president de l'ACGC i Núria Farlete, secretària, signant al llibre d'honor

Rebuda dels Gegants de Catalunya. Coral Sant Esteve

Gegants de Catalunya, Cultura i Treball

Inauguració de l'espai firal

Dansaires dels Pastorets de Balsareny

Placa commemorativa de la Fira

Gegants Sabaters d'Inca, convidats d'honor

Vermut concert. Grallers de Campdevànol

Conferència 

Sopar de dissabte

'Balsareny, una història gegant'

La Mulassa de Falset

Ball de la Faixa

Lliurament de records

Traspàs de bandes a la Blanca i el Bernat

Ha estat tota una festa. Moltes gràcies!