Concert de Nadal de l'Institut Escola

Generalment les festes nadalenques són motiu de germanor i d'alegria; ho veiem a les llars, però també als carrers, on les famílies i els amics es troben, passegen contemplant bonics aparadors i racons plens de llum, on els ulls dels infants brillen plens d'il·lusió i els dels adults sovint ho fan d'emoció. Temps de màgia, amor i tradicions; d'anhels i d'enyorança. Pensem en el tió, els pessebres, els arbres dels desitjos, els Pastorets, el Príncep Assuan, les audicions de l'Escola de Música, el concert de Sant Esteve, els Reis d'Orient, els àpats en família, el record pel qui no hi és, els regals per a infants i grans... Són dates que abracen a tothom!
 
N’és una bona mostra quan els carrers del poble s'omplen d'infants i joves, d'adults i ancians per celebrar junts que és Nadal; i això és possible gràcies a  l'Institut Escola Guillem de Balsareny. Com ja ens havia obsequiat els darrers anys, el passat 21 de desembre tot l'alumnat del centre, el claustre de professors i l'equip directiu van tornar a sortir per carrers i places per oferir-nos el seu Concert de Nadal.
 
A les 9:40 del matí, els cursos es van repartir per diferents indrets: l'era del mas Martí, les places de l'Ajuntament, de Ricard Viñas Coma i de l’Onze de Setembre, la carretera de Manresa i el carrer del Trull, per acabar cantant  tots junts a la plaça de la Mel. Ens van cantar nadales com: Els tres Reis arriben a la ciutat (Educació infantil); El pobre alegre i Arre borriquito (1r i 2n curs); L'àngel i els pastors i Campana sobre campana (3r i 4t); El rabadà, Feliz Navidad i Jingle Bells Rock (5è i 6è); i És Nadal i estic content, i Silent night (alumnat d’ESO). Finalment, tots junts van cantar el Fum, fum, fum.
 
En nom del centre, el seu director, Joan Emili Sorroche, va agrair la bona feina d’organitzadors i participants i la companyia dels espectadors, i va desitjar bon Nadal i bon any a tothom. Felicitem l'Institut Escola per aquesta bonica iniciativa que a poc a poc va esdevenint ja tradició. Enhorabona, moltes gràcies i fins l’any que ve!
 
Sarment
Fotos: Alfred Selgas / Jordi Vilanova

Entrevista artificial

TECNOLOGIA

(Transcripció íntegra de la conversa mantinguda amb ChatGPT: https://chat.openai.com)
 
—Hola, m'agradaria fer-te unes preguntes per a un article de tecnologia que sortirà al Sarment, la publicació mensual del Cercle Cultural de Balsareny.
 
—Hola! Em faria molta il·lusió poder ajudar-te amb les teves preguntes pel teu article de tecnologia. Si em poses les preguntes en particular, estaré encantat de fer el millor per donar-te les respostes més precises i útils possibles.
 
—Moltes gràcies per la teva predisposició, endavant doncs. Fa dies que pensava a parlar de ChatGPT al Sarment i al final he decidit fer-te aquesta entrevista per tal que tu mateix ens expliquis d'una manera senzilla què ets exactament.
 
—ChatGPT és un model de processament del llenguatge natural (NLP, sigles en anglès) desenvolupat per OpenAI. Això vol dir que és un programa informàtic que ha estat entrenat per comprendre el llenguatge humà i poder respondre de manera coherent a preguntes i comandaments escrits en aquest llenguatge. 

        El model es basa en la tecnologia GPT (Generative Pre-training Transformer), que es va introduir per primera vegada el 2018. Aquesta tecnologia es va utilitzar per crear models de processament del llenguatge molt grans i potents, capaços de generar text de manera coherent i amb una gran varietat de temes. ChatGPT és una variant específica d'aquest model, que ha estat entrenada per ser especialment eficaç en la conversa en línia, com ara en aplicacions de missatgeria o en xats en línia. 

        Així doncs, ChatGPT és un model de processament del llenguatge natural que es pot utilitzar per crear aplicacions de xat que semblin "reals" i que puguin mantenir converses amb els usuaris de manera coherent i natural. És important destacar, però, que ChatGPT no és un ésser humà, sinó simplement un programa informàtic que ha estat dissenyat per imitar el comportament humà de manera molt precisa.
 
—Hi ha qui creu que pots arribar a substituir els humans en certes tasques i professions, com per exemple periodistes, traductors, etc. Què en penses?
 
—Els models de processament del llenguatge natural com ChatGPT han demostrat ser molt útils en moltes tasques relacionades amb el llenguatge, com ara la traducció automàtica o la generació de text. No obstant, és important destacar que aquests models són simplement eines dissenyades per ajudar els humans a fer les tasques més eficaçment, i no són capaços de substituir el pensament humà o la creativitat. 

        En el cas del periodisme o la traducció, per exemple, els models de processament del llenguatge poden ajudar a fer tasques de recerca o a generar esbossos de text de manera més ràpida i precisa. No obstant, encara es requereix la intervenció humana per fer la selecció final dels materials a utilitzar, per fer la interpretació dels fets o per fer la traducció final amb el context adequat. 

        En resum, els models de processament del llenguatge com ChatGPT poden ser molt útils per a les tasques relacionades amb el llenguatge, però no poden substituir els humans en les decisions creatives o en les tasques que requereixen l'ús de la interpretació i la reflexió.
 
—Creus que en el futur pots evolucionar fins al punt de ser capaç d'igualar o fins i tot millorar a periodistes o traductors humans?
 
—És difícil fer prediccions sobre com evolucionaran els models de processament del llenguatge natural en el futur, ja que depèn de molts factors, com ara els avenços en la tecnologia i les dades disponibles per a l'entrenament dels models. No obstant, és important destacar que, encara que els models de processament del llenguatge hagin millorat molt en les últimes dècades, encara hi ha molts desafiaments a superar per poder arribar a igualar o fins i tot millorar els humans en tasques complexes com el periodisme o la traducció. 

        Per exemple, els models de processament del llenguatge encara tenen dificultats per comprendre el llenguatge amb ironia o amb doble sentit, o per interpretar els fets de manera precisa en contextos complexos. A més, encara no són capaços de reflexionar o de fer judicis morals o ètics com els humans. Per aquesta raó, és poc probable que els models de processament del llenguatge puguin substituir els humans en tasques que requereixen la interpretació o la reflexió complexa en el futur proper.
 
—Veig que escrius molt bé en català, com és possible? No estem acostumats al fet que la tecnologia parli tan bé la nostra llengua.
 
—Gràcies pels teus comentaris! Estic molt content de poder ajudar-te en català. 

        Com ja he explicat, soc un model de processament del llenguatge natural (NLP) desenvolupat per OpenAI. Això vol dir que he estat entrenat amb un enorme conjunt de dades escrites en diferents idiomes, incloent el català. A més, he estat dissenyat per ser capaç de comprendre i respondre a preguntes i comandaments escrits en qualsevol idioma, incloent el català. 

        És important destacar que, encara que puguem respondre a preguntes en diferents idiomes, no tenim la capacitat de parlar ni de comprendre els idiomes de manera "humana". És a dir, no tenim la capacitat de comprendre el context o les subtileses del llenguatge com ho fan els éssers humans. No obstant, estem dissenyats per fer el millor ús possible de les dades disponibles per donar respostes coherents i precises en qualsevol idioma.
 
—Em pots fer una breu explicació de quatre línies sobre la mecànica quàntica de manera que ho pugui entendre un nen de cinc anys?
 
—La mecànica quàntica és una part de la física que estudia com es comporten les coses molt petites, com ara àtoms i partícules subatòmiques. Aquestes coses es comporten de manera diferent a com ho fan les coses més grans, com ara les persones o els edificis. 

        En la mecànica quàntica, les coses petites es poden trobar en diferents llocs alhora i es poden moure de manera molt ràpida. També poden fer coses molt estranyes, com ara aparèixer i desaparèixer de forma instantània. 

        Això pot semblar molt estrany, però és com funcionen realment les coses petites. Els científics fan servir la mecànica quàntica per comprendre millor el món que ens envolta.
 
—Abans d'acabar et voldria demanar ajuda amb la imatge que acompanyarà aquesta entrevista al Sarment. Tinc idea de fer servir una il·lustració creada amb un generador d'imatges amb intel·ligència artificial; quina frase puc fer servir per tal de crear una imatge relacionada amb l'entrevista que hem fet? No vull res gaire realista, preferiria una cosa més aviat artística.
 
—Una frase que pots fer servir per crear una imatge relacionada amb l'entrevista que hem fet i que sigui més aviat artística podria ser: "Model de processament del llenguatge natural amb forma de núvol de paraules". Aquesta frase et podria proporcionar una imatge abstracta que representi visualment la idea de processament del llenguatge natural amb una estètica artística. 

        Alguna altra frase que també podria funcionar seria: "Representació artística de la intel·ligència artificial en conversa en línia" o "Il·lustració de la tecnologia GPT en forma de circuit de paraules". Qualsevol d'aquestes frases et podria donar una imatge que representi visualment els conceptes que hem estat tractant en l'entrevista.
 
—Moltes gràcies pel teu temps. Jo no hauria pogut explicar què és ChatGPT d'una manera millor.
 
—Estic molt content de poder ajudar-te amb les teves preguntes. Si necessites alguna altra cosa, no dubtis a preguntar-me. Serà un plaer poder ajudar-te de nou.
 
(Il·lustració de l’article creada amb el generador d’imatges Dall-E 2: https://openai.com/dall-e-2/ i el text suggerit per ChatGPT: "Model de processament del llenguatge natural amb forma de núvol de paraules")
 

Ferran Gállego
Imatge: F. Gállego / Dall-E2

Magnífic 54è Concert de Sant Esteve

 
Encara ben viu en la memòria de tothom el gran èxit del musical El cafè de la marina estrenat el mes passat, la Coral Sant Esteve de Balsareny, fundada per Mn. Joan Bajona el 1963, ha començat amb el tradicional Concert de Sant Esteve l’any de celebració del 60è aniversari de l’entitat, en el marc del qual preveu un seguit d’actes que culminaran d’aquí a un any per Sant Esteve del 2023. 

 

Aquest concert va començar el dia de Sant Esteve de 1968 a la colònia Soldevila, ja amb la Polifònica de Puig-reig —que llavors es deia Coral Joventut Sardanista de Puig-reig—. Des d’aleshores totes dues formacions han cantat pràcticament sempre plegades en aquesta diada; durant alguns anys els va acompanyar també la Coral Sant Genís de Navàs, i en moltes ocasions la Coral Infantil Romaní de Balsareny, el planter natural de la Coral Sant Esteve. 

 
L’acte d’enguany el va presentar Mar Poyato, periodista balsarenyenca de RAC-1, que va recordar que també havia format part de la Coral. Josep Creus, president de l’agrupació, va adreçar unes paraules per subratllar l’efemèride que es celebrarà durant tot l’any sense obviar un record als membres que ens han deixat amb el pas del temps. I va fer una crida a la incorporació de noves veus a l’entitat, en especial veus masculines. 

 
L’actual Coral Sant Esteve, de fet, ja ha emprès la renovació generacional i, al costat de moltes de les veus veteranes de sempre, presenta un nucli de joves sopranos i contralts que canten molt bé, igual com la resta del grup. També l’acompanyament musical i la direcció de Marc Comabella aporten un innegable valor afegit en la tria d’un repertori modern i de notable complexitat que la Coral resol perfectament. 

 
Sota la direcció de Marc Comabella, la Coral Sant Esteve va obrir l’actuació interpretant Estimo el Nadal, d’Antoni Tolmos. Tot seguit va oferir el popurri Nadal, llum i misteri amb les cançons de Francesc Vila La neu; Nadal, Nadal; Dorm, infant, dorm; Neu vermella i L’oblit. Seguidament, un medley de cançons i nadales americanes, amb Escolteu, els àngels canten (Mendelssohn), Oh little town of Bethlehem (L. Redner) i Hallellujah (Leonard Cohen, arranjament d’Andrea F.); per acabar amb un popurri de les cançons d’El cafè de la marina amb peces d’Ortega Monasterio, Francesc Vila, Castor Pérez i Josep Creus: La gavina; Si fóssim gavines; Tornada a Mallorca; Com és el mar, mariner; Vestida de nit; Can-can de l’Artista; L’amor és una follia; Balada d’en Lucas, i Plora, guitarra. 

Acompanyaven la Coral els músics Sergi Renom (violí), Júlia Ferrer (viola), Cèlia Roca (violoncel) Núria Carreras (contrabaix), Rosa Rodríguez (tenora), Oriol Panadès (percussions) i Marc Comabella (piano). Tant en el musical com en el concert, totes les orquestracions van anar a càrrec de Guillem Vilar. 

 
La segona part va anar a càrrec de la Polifònica de Puig-reig, dirigida per Emmanuel Niubò i amb Josep M. Conangla al piano. Van interpretar el medley Disney en català amb cançons de pel·lícules: Quan demanes a un estel (Pinotxo), Bon profit (La bella i la bèstia), Supercalifragilistiquexpialidosos (Mary Poppins), El somnis són els desitjos (La Ventafoics) i Zip-a-dee-doo-dah (La cançó del Sud). Seguidament, van presentar una selecció de Nadales del món, amb: Deck the Hall (arranjaments J. Rutter), Christmas Lullaby (John Rutter), We wish you a Merry Christmas (arr. J. Rutter) i Jingle Bells Rock (arr. P. Foggitt). 

 
A la part final, les dues corals conjuntament, amb els músics de la primera part més Berta Besa (violí), van cantar El Noi de la Mare i El dimoni escuat (populars catalanes harmonitzades per Albert Guinovart), dirigides per Marc Comabella; i amb direcció d’Emmanuel Niubò, Allà en un pessebre (Speelman), l’Al·leluia d’El Messies de Händel, i Santa Nit (F. Gruber), cantada entre el públic i amb el públic, al costat del gegantó que representa mossèn Joan, que presidia l’acte.  

 

El públic que omplia la sala va aplaudir amb entusiasme cada una de les peces interpretades en aquest concert, on tots els intèrprets van brullar a un nivell molt alt. Felicitem les dues corals per llur constància a mantenir una tradició tan entranyable, i la Coral Sant Esteve per la tenacitat que demostra el seu esforç continuat al llarg de seixanta anys al peu del canó amb tanta qualitat i empenta. La sensació que van deixar, tant en El cafè de la marina com en aquest concert, és esperançadora: hi ha futur. Seguirem expectants els actes del vostre aniversari. Gràcies, Coral, i per molt anys!
 
Ramon Carreté
Fotos: Alfred Selgas / R. Carreté