dilluns, 28 de maig de 2018

L’Escola Municipal de Música informa



Història del Rock

No és objecte d’aquest article desglossar la història sencera de la música rock. Talment, és tasca impossible concentrar en poques línies tots els misteris que han conduït a aquest estil, a ser una de les mes grans revolucions mai vistes en la història de la música. Serveixi el present article, per a fer un breu recorregut a les gairebé 7 dècades d’existència de l’estil musical més rebel d’entre tots.

El rock és un gènere de la música popular configurat als EEUU a finals de 1940 i principis dels 50’s. Les seves arrels es troben, sobretot, en el blues, el rhythm and blues, el country, la música folk, el gòspel i el jazz.

Tot i que sovint, es marca el naixement "oficial" del rock&roll amb la gravació That's all right, d’Elvis Presley, per a molts historiadors, l’inici real va ser amb la cançó Rock Around The Clock, de Bill Haley and His Comets, que fou gravada el 12 d’abril de 1954.

La dècada dels 50’s va consagrar figures transcendentals responsables de la gènesis d’aquest estil. En destaquen músics com; Chuck Berry, Little Richard, Bo Didley, Buddy Holly, Jerry Lee Lewis, Fats Domino, Roy Orbison i Eddie Cochran entre molts d’altres.

A finals dels 60’s, molts d’aquests primers ídols del rock&roll van caure en decadència. El propi Elvis n’és l’exemple més flagrant. Tot i mantenir un gran índex de popularitat, la seva música va perdre la càrrega de rebel·lia i frescor amb la que es varen identificar molts joves. El rock era apunt per a sofrir la seva primera metamorfosis.

Foren els artistes de color, qui a principis dels 60’s, van fer ballar a tot el mon amb el so Motown; a ritme de R&B, soul i funk. Imprescindibles foren, entre molts d’altres; The Supremes, The Marvelletes, Marvin Gaye, Stevie Wonder i James Brown, que van donar un nou sentit a la música pop.

A mitjans dels 60’s un nou moviment, de dimensions i repercussions tan grans com les del propi naixement del gènere, va fer aparició. Amb l’anomenada "invasió anglesa", la música britànica es feia present i a partir d’aquí, sempre ha demostrat estar un pas per davant del que es creava a EEUU. El mon estava sota el domini de bandes com;  The Kinks, The Animals, The Who, The Shadows, The Hollies i òbviament The Beatles i The Rolling Stones.

Tot i així la resposta americana no es va fer esperar. Passada la meitat de la dècada dels 60’s i bona part dels 70’s el rock àcid i la psicodèlia es van apoderar de l’escena. Aquest nou moviment ha estat, per a molts, el més transcendent a nivell socio-cultural. Alguns noms imprescindibles son; Jimi Hendrix, Janis Joplin, The Doors, The Jefferson Airplane, The Greateful Dead, The Byrds,  Pink Floyd, Cream i Soft Machine.

La primera meitat de la dècada dels 70’s el rock es massifica. Arriba la parafernàlia visual i els concerts a gran escala. Led Zeppelin i Pink Floyd, en son exponents amb espectacles impressionants. El heavy metal, el hard rock, rock progressiu i el glam rock viuen moments de gloria; triomfen bandes com Deep Purple, Black Sabbath, T.Rex, Alice Cooper o Queen.  El rock cada cop està mes allunyat de les seves arrels de carrer.

La resposta a tota aquesta ampul·lositat neix als suburbis de Nova York el punk, derivat del rock que reprèn els aires de rebel·lió, amb una dosi d’anarquisme, hedonisme i politització. Els mítics The Ramones formats a Nova York són un dels estàndards del moviment però altre cop, els anglesos The Sex Pistols porten l’estil a l’extrem.

La dècada dels 80’s es caracteritza per l’àmplia diversitat d’estils i estètiques gràcies al naixement de varis subgèneres (new wave, post-punk, techno, dark, electrònica, hip-hop, hard rock, metal...). Una llista gairebé inacabable; Talking Heads, Simple Minds, The Pretenders, Public Enemy, Madness, The Cure, Depeche Mode, OMD, Pet Shop Boys, Sonic Youth, Pixies, Guns 'n' Roses, Metallica…

Als 90’s totes les produccions musicals passaven pel sedàs de la tecnologia (noves tècniques de gravació, computadores...) i esdevingueren elements bàsics de la producció musical.

La resposta, a tot això, un darrer gran moviment del rock: el grunge, amb el seu màrtir del gènere (Kurt Cobain). Amb els seus orígens a Seattle, musicalment aquest estil conjuntava la potència i força del punk i el heavy metal. Ideològicament transmetia un missatge d’indiferència i aïllament. Destaquen Nirvana i Pearl Jam.

Com no, la resposta anglesa a mitjans dels 90’s. Els britànics reviuen l’ona de Britpop dels anys 60 per mitjà de bandes com Oasis, Blur, Radiohead, Supergrass, Pulp i The Verve.

L’arribada del nou mil·lenni porta un nou ressorgiment del rock i una infinitat d’amalgames d’estils amb milers de bandes que aspiren al tro, però cap d’elles arriba a les quotes de popularitat i glamour de les gegants bandes existents en dècades anteriors. De fet, moltes bandes nascudes als anys 70’s són les que a data present, encara continuen omplint estadis, ja sigui per nostàlgia o fins i tot perquè ara es considera “cool”.  Estem a l’espera de la següent metamorfosi i revolució del rock&roll. No dubteu que succeirà. El compte enrere ha començat.
EMMB

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.