Neus Orriols Alsina, d’ERC,
a l’atenció de les persones a l’Ajuntament
Neus
Orriols és nascuda a Balsareny el 26 de juliol de 1959 i és llicenciada en Psicologia
Clínica per la UAB, màster en Psicologia
Comunitària (UB) i màster en Direcció Pública Esade (URL). Per la seva feina es
pot dir que constantment ha hagut de fer formació per
diferents temes i procura adaptar-se a cursos de curta durada que van sorgint. Com
ens diu: “Dedicar-te a la política
també implica formació i en aquest sentit tenim bona oferta, altra cosa és poder
fer-ho tot”.
A
la Neus li agrada llegir, però ens diu que ho fa poc i ho acumula en èpoques de
vacances. Ara llegeix “La cançó dels Maoris”, que és la continuació del llibre “Al
país del núvol blanc”, de Sarah Lark. La fascinació per Nova Zelanda, la
visió de diferents cultures i personatges femenins interessants podria ser el
resum d’aquests llibres. “Potser una de les coses que m’agrada més llegir
és poesia i sempre trobo el moment per llegir un poema; en ocasions, i si
m’agrada molt, el memoritzo”.
Viatjar
també li agrada molt, encara que li falten molts llocs per conèixer. Els
viatges de què més gaudeix són els que la porten a conèixer cultures diferents.
A vegades li agrada més observar la gent, escoltar-los, que no pas veure
monuments. Aquest setembre va estar a l’Índia; bé, a una petita part, ja que
com ens comenta “allò
és immens, i la veritat que em va seduir molt!”.
“Gaudeixo del mar en
totes les seves vessants de paisatge i l’enyoro quan passa un temps que no el
veig. Sovint tinc la necessitat d’anar-hi: qualsevol punt de la Costa Brava és
recomanable. No practico cap esport en concret; camino quan puc i, quan els
horaris ho permeten, fer ioga em satisfà”.
Ha
fet teatre amateur, en concret als 14 anys va formar part de la Lluerna quan el
grup va iniciar una segona etapa. Més tard i ja passats quinze anys o més, va
participar en diferents tallers i en alguna obra de la qual guarda un gran
record; “potser
ara toca altre cop activar aquest tema, em vindria molt de gust”.
—
Com va anar això d’entrar formar part de la política municipal?
— Visc política municipal cada dia, ja que treballo en un Ajuntament, el
proper març ja farà 30 anys. El món local permet proximitat amb la gent i acció
immediata. No va ser fins al 2003 que m’implico d’una manera més activa en
política, perquè no creia oportú fer-ho abans per raó de la meva feina. El 2007
vaig formar part de la llista d’ERC a la ciutat on treballo i en aquella
legislatura vaig viure dos anys intensos al capdavant dels serveis territorials
de la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania. Més tard vaig entrar a la secció
local d’ERC Balsareny; vaig formar part de la llista d’ERC en la legislatura
passada, i en l’actual vaig repetir.
—
Per què a ERC?
—
ERC és un partit molt proper a mi per moltes raons. M’identifico plenament amb
els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat. L’objectiu d’ERC
és treballar per assolir una societat més justa i solidària, sense desigualtats
entre les persones i els territoris i que la via per fer-ho és aconseguir la
independència de Catalunya. Admiro la trajectòria que el partit ha fet durant
aquests 86 anys d’història, amb els seus encerts i errors. En sóc militant des
de fa temps, i segueixo en aquest projecte on em trobo molt a gust.
— Tens antecedents familiars
en política?
—
Francesc Orriols Basany, tiet del meu pare i nascut a Balsareny, on va viure
temps. Era d’Esquerra Republicana de Catalunya i va ser regidor a l’Ajuntament
de Manresa; més tard ocupà les secretaries polítiques de diferents conselleries
de la Generalitat, durant la Segona República. Malauradament va morir en un
atemptat. Després, el meu pare, en Josep Orriols Riera, també va ser regidor de
l’Ajuntament de Balsareny durant força temps, i diria que en uns temps molt
significatius i difícils. Recordo que ens explicava moltes coses de
l’Ajuntament, sempre des de la seva òptica, dient que el diàleg i el consens
eren imprescindibles. Políticament era just i molt inclusiu a nivell social.
—
De quines àrees ets responsable?
—
Les àrees de les quals sóc responsable són les que tenen a veure amb atenció a
les persones: Acció Social i Promoció de la Salut, Ensenyament , i Polítiques
d’Igualtat, que per la feina conec força i per tant m’hi sento còmoda. Són
regidories que et fan gestionar moltes coses diferents alhora, i sempre la persona en tot el seu cicle vital
ha de ser el centre d’atenció. Facilitar la igualtat d’oportunitats, detectar
l’exclusió i actuar, promoure hàbits saludables, recursos educatius per a tothom...
—
Com valores el treball que es fa des d’un ajuntament?
—
Els ajuntaments tenen unes competències concretes que són les que cal portar a
terme, però sempre es va més enllà i això depèn de cada equip de govern i de les
possibilitats que tingui en el seu mandat. No em refereixo a fer coses que impliquin cost
econòmic, penso en altres que impliquen crear xarxes i participació. Per tant,
valoro el treball que es fa des d’un ajuntament, molt positiu quan les seves
polítiques tenen en compte més enllà d’allò que toca i que constantment estan
atents al que passa a la comunitat.
—
Reunions, plens... Com t’organitzes?
—
Segueixo amb la meva feina, però tinc autonomia per fer-la compatible amb la
tasca de regidora; per tant, procuro adaptar-me a les reunions que comporten
les diferents regidories. També fem reunions amb el grup municipal
setmanalment. Els plens són cada dos mesos, però també impliquen un treball a
priori. Els dijous sóc a l’Ajuntament tot el dia i puc atendre persones i
entitats.
Josep Gudayol i Puig
