divendres, 31 de març del 2017

La Garsa: Festival de l'Humor


Coincidint amb l’entrada de la primavera, La Garsa vam celebrar el Festival de l’Humor. Des de feia ja molt de temps que dúiem al cap la idea de fer una jornada de música humorística, però com que requeria molta infraestructura i recursos degut a la nostra forma de treballar (l’autogestió), sempre l’havíem anat deixant de banda. Fins que fa uns mesos vam decidir fixar un dia i dur-la a terme. Així que el passat 25 de març, a dos quarts de set de la tarda vam disparar el tret de sortida d’una jornada que ens va sorprendre als organitzadors per la bona acollida de públic que vam tenir.


El primer acte va ser l’obra de teatre “Fan moltes gràcies de res” de la Cia. Lacetània Teatre de Solsona. Aquesta obra és una adaptació al català de l’obra del mateix nom dels músics i humoristes argentins Les Luthiers. Ens va sorprendre gratament la gran qualitat musical dels solsonins i, sobretot, la forma en que el guió solucionava la infinitat d’acudits del llenguatge que els argentins fan servir en castellà i que els solsonins adaptaven al català.

Sortint del teatre, qui volia es podia quedar a la botifarrada per fer temps per a la segona part de la jornada. Havent sopat i amb les butaques del Sindicat ja retirades, va començar una llarga nit de rialles. 



El primer a sortir a l’escenari per escalfar l’ambient va ser el nostre amic i col·laborador de La Garsa Jordi Vilanova, amb la seva imitació de l’Eugenio. Durant tres quarts d’hora va anar explicant acudits, sense oblidar les reivindicacions socials i la lluita per les llibertats.



Tot seguit vam gaudir del duet Divide & Wenceslao, vells amics de La Garsa que havíen actuat a La Garsotada de l’any passat. Divide & Wenceslao, amb tres discs al mercat, són dos professors de física que els caps de setmana treuen la seva part més gamberra i ofereixen concerts on poden arribar a combinar les lleis de la física de Sir Isaac Newton amb música reggaeton o reivindicar l’actor Chuck Norris com a creador de l’univers. 



El següent a oferir el seu show va ser l’artista barceloní El Serio. El Serio es va fer famós pels seus vídeos a la plataforma Youtube, on retrata a ritme de hip-hop i amb molt d’enginy les noves tendències: des dels hipsters fins als aficionats a córrer. Un espectacle trencador amb la col·laboració de dos PD’s i projeccions d’imatges. Una sorpresa va ser quan El Serio va cedir l’escenari al seu professor de guitarra —que és cantautor— perquè interpretés un parell de temes.

I per acabar, un clàssic a les nits balsarenyenques: la festa final amb els PD’s locals d’Arradio Rossita, amb qui el públic va poder ballar temes clàssics de gasolinera fins a ben entrada la matinada.

Per acabar, volem donar les gràcies a tots els col·laboradors que van ajudar a fer possible la vetllada: des dels companys que van cobrir els torns de barra de bar, fins als que van ajudar en els aspectes tècnics. També als que van pujar a l’escenari a fer-nos riure, una feina molt dura amb els temps que corren. I sobretot a tot el públic que va omplir de gom a gom el Sindicat, fent que les previsions més optimistes d’assistència quedessin curtes. Si vau riure i us ho vau passar bé durant una estona, ens donem per satisfets: aquesta era la nostra intenció.

La Garsa
Fotos: Txus Garcia

diumenge, 26 de març del 2017

Francisco Garcia presenta ‘Nuestra familia’


La Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny s’ha omplert de balsarenyencs que no s’han volgut perdre la presentació del llibre ‘Nuestra familia’, original de Francisco Garcia, recordat al poble com el “senyor Garcia”: el mestre que va regir el Col·legi Parroquial Sant Josep entre els anys 1963 i 1974.

El llibre, un volum de 784 pàgines en format A4, profusament il·lustrat amb fotografies en blanc i negre i en color, compta també amb nombrosos arbres genealògics i diagrames que visualitzen els vincles familiars de la gran quantitat de persones que hi són esmentades. S’hi troben també infinitat d’anècdotes que ajuden a fer entenedor el context social, històric i cultural d’un temps i d’un país; un temps que abasta els últims 80 anys —els que Garcia té actualment— i un país que cobreix tota la Península Ibèrica, des de Vélez Rubio, on va néixer l’autor, fins a Catalunya, on ha viscut bona part de la seva vida, amb ramificacions envers Galícia, l’Argentina, on els seus avis van ser emigrants, el Brasil, França i Algèria. Per esmentar tan sols una de les anècdotes, Garcia explica que l’any 1963 va escriure una carta al papa Joan XXIII demanant-li que intercedís davant el govern de Franco per evitar l’execució de Julián Grimau; una intercessió pontifícia que es va produir, en efecte, però malauradament sense èxit.


Aquest és un comentari fet sense haver pogut encara gaudir amb deteniment de tots els detalls de les vivències d’una família tan extensa. Anant directament a Balsareny, s’hi parla, és clar, del col·legi de Sant Josep, amb esment de les inquietuds pedagògiques d’aquella època: les conferències de Marta Mata i altres membres de l’escola de pedagogia Rosa Sensat a Balsareny; el convenciment dels valors educatius de l’esport; la coeducació, tolerada per la Inspecció oficial, amb el col·legi de les germanes Dominiques de l’Anunciata; l’intent no reeixit de crear un “col·legi lliure adoptat” que impartís ensenyament secundari al poble... També es recorda la recuperació de l’Esbart de Balsareny, a iniciativa de la Josefina Sánchez i d’ell mateix davant les monges Dominiques; i, és clar, la fundació, amb Joan Lluís Chávez, del Club Handbol Balsareny —que en un primer moment, per raons legals i estatutàries, va néixer emparat pel ja existent Club Natació Balsareny. Són nombroses les persones del poble que el llibre recorda (moltes, presents o representades per familiars, presents a l’acte); dedica, però, sengles esments especials a mossèn Lluís M. Xirinacs i al petit Francesc Sabaté, que va morir en un tràgic accident de cotxe.  


Un llibre molt interessant en tot el seu contingut, que convé llegir a poc a poc; i que ens ha permès poder tornar a abraçar, tants anys després, un mestre que va deixar una empremta inesborrable a Balsareny, tant entre els seus deixebles com en tothom qui el va conèixer i tractar. En el col·loqui, el Dr. Josep Ordeig, antic alumne seu, li va demanar que escrivís un altre llibre centrat en la seva estada a Balsareny i en les innovacions pedagògiques que va promoure o intentar aplicar: la creació d’un consell escolar amb la participació de pares i mares d’alumnes, la gestió d’un hort escolar, l’adequació d’un pati del mas Martí com a pista esportiva a prop de l’escola, la coeducació, les classes de català a càrrec de Josep Calmet, la llibertat de pensament, l’escola activa i el foment de l’esport com a valor educatiu. Garcia no s’hi va comprometre, però va semblar que els seus ulls no ho veien pas del tot impossible; i penso que estaria molt bé, que escrivís una memòria de com era l’escola, la societat i la gent de Balsareny durant els onze anys que ell s’hi va estar. Mentrestant, li agraïm que hagi tingut tant interès a venir a presentar-nos el llibre de la seva família, que és el d’ell, el seu pensament i la seva obra. Una obra que, com la de tots els bons mestres, perdura en el dia a dia dels seus alumnes. Moltes gràcies, senyor Garcia.



Text i fotos: R. Carreté

ERC-Balsareny informa



Benvolguts,

Després de la comissió informativa de dijous volem fer arribar la nostra decepció i el nostre desconcert en veure com l’alcalde una vegada més perd les formes i no és capaç de liderar i presidir un òrgan creat per informar dels temes que es portaran a aprovació del Ple.

Aquest dijous la comissió es va allargar fins a 2/4 d’una de la matinada, ja que GdB no havia acordat el pressupost municipal amb el grup de Convergència. ERC va haver d’esperar que s’arribés a un “acord”  entre els dos grups, tot presenciant faltes de respecte, sortides de to i fins i tot moments on l’alcalde abandonava la reunió. En algun moment ERC va haver d’intervenir per demanar calma i respecte entre els dos grups municipals. Considerem que l’alcalde, com a president d’aquesta comissió i persona que marca l’ordre del dia, hauria de tenir més planificació i organització, i sobretot una actitud responsable adulta i educada.

En aquesta ocasió es volia arribar a un acord d’aprovació del pressupost municipal sense un bon treball previ que s’ha de portar a terme, primer des del propi equip de govern i després amb l’oposició majoritària que hi ha a l’Ajuntament.

Aquesta situació, però, no és nova. Des de l’oposició ja hem manifestat en diverses ocasions que no hi ha una bona direcció per part de GdB, i lamentem que la gestió municipal es faci sempre a corre-cuita.

Atentament,


Grup municipal d’ERC - Balsareny

Una nevada vista i no vista



Després d'una nit de molta pluja, llamps i trons, el matí del 25 de març Balsareny s'ha despertat amb una nevada prou intensa, amb borralls grossos que han pres de seguida. Però al cap de ben poc, la pluja ha començat a fondre la neu i a mig matí el sol ha fet acte de presència i no n'ha deixat ni rastre.




Fotos: A. Selgas

Una Nit de Primavera


Els propers 8 i 9 d'abril. No us ho perdeu! 




Anna Obradors, més de 30 anys de mestra a Balsareny

ENTREVISTA

L’Anna Obradors i Calsina va néixer a Balsareny l’any 1954 i va estudiar Magisteri a la U.A.B. Li agrada llegir quan el temps li ho permet de manera generosa (“Ara, per exemple!”, diu). Quan una novel·la li agrada, llegeix tres o quatre títols del mateix autor; ara està llegint les obres de Juan Marsé. També li agrada viatjar, tot i que fa anys que no ho fa gaire. Gaudeix de participar en esdeveniments que tenen a veure amb el teatre. No li fa mandra de parar una taula gran per la família o els amics. I pel que fa a l’esport, reconeix que no és gaire bona esportista, però si ha de triar una modalitat es decanta per la natació. I sovint surt a caminar.
—Parlem del teu treball com a mestra. Per què, magisteri?
—Vaig tenir l'oportunitat de tractar amb mestres que en aquell moment treballaven a Balsareny. Ells em van oferir de fer classes de reforç, fer substitucions, anar de colònies. Prèviament, havia estat a l'escoltisme fent de cap de llobatons. Aquestes experiències em van fer adonar que em sentia bé amb la canalla, que hi tenia bon tracte, que sabia interpretar les reaccions i els comportaments i que em produïa satisfacció constatar que progressaven en els objectius que ens fixàvem amb els mestres.
—A quins cursos has treballat?
—He treballat gairebé sempre a l'educació infantil (alumnes de 3,4 i 5 anys) . Només un curs a l'escola Puigberenguer i dos a l'escola de Balsareny, vaig estar amb alumnes una mica mes grans, 1er i 2on (alumnes de 6 i 7 anys).
El meu primer destí, l’octubre del 81, va ser a Castellet i el Gornal (Penedès), una escola unitària que tenia 20 alumnes, des de primer fins a vuitè. La segona substitució d’aquell mateix curs va ser a l'escola Renaixença de Manresa, fent de mestra de català i educació especial. Els dos anys següents,vaig tenir la sort de participar en el començament de l'escola Puigberenguer de Manresa; va ser una experiència molt il·lusionant, la creació de la primera “escola pública en català a Manresa”. Les famílies que formaven aquella escola eren la majoria de la barriada Mion, una gent molt revindicativa pel seu barri; la resta eren  famílies de tot Manresa que volien una escola pública i en català per als seus fills. El curs 84-85 vaig començar a treballar a l'escola de Balsareny.
—Com valores la teva estada a Balsareny?
—A Balsareny, com que l'estada ha estat tan llarga, hi he viscut anys bons i altres no tant. Hi ha hagut moments de molta reivindicació, que tinc força presents. Al començament, l'educació infantil no estava gaire valorada; fer adonar a tothom de la importància d'aquesta etapa –la construcció de la personalitat dels alumnes i els aprenentatges socials i escolars que fan– ha sigut difícil; ni alguns pares ni alguns mestres entenien del tot la nostra feina.
Recordo moltes altres reivindicacions de tipus més pràctic; per exemple, en un moment donat, disposar d'una màquina de ciclostil a l’edifici de les Monges era tot un repte. Havíem d’imprimir els materials de treball dels alumnes i no ens anava gens bé traslladar-nos contínuament a l’escola Guillem. Recordo també d’haver demanat millores importants per al pati de Sant Marc. Encara avui dia, les mestres d’Educació Infantil insistim  en la millora del pati, ara el de l’escola Guillem. El pati té molta importància per al desenvolupament personal dels alumnes i, a vegades no es tracta amb prou cura. No m'ha agradat mai l'opció de sortir al pati municipal, de sobre l'escola, perquè no hi ha lavabos, la font mulla els peus i la qüestió de ser un espai fora del recinte escolar dóna inseguretat. En aquests moments caldrien unes bones reformes al pati de l’escola. El nombre d'alumnes que hi ha l'escola actualment ha de permetre adequar uns espais nous, més acollidors per als més petits. En altres escoles de Catalunya, que l’espai ho permet, es fan aquestes millores. Bé, això seria un tema llarg a parlar!
També recordo haver apostat fort en els debats per altres temes, com la repartició de les hores de forma equitativa per a tots els cicles, la distribució d’especialistes, la compra de materials, la creació de nous espais, per exemple, per fer motricitat i altres igualment de funcionals; i d’altres que, al meu entendre, responien al projecte que desenvolupàvem amb els nostres alumnes.
Per altra banda, recordo moments memorables de treball intensiu, però de satisfacció total, quan fèiem activitats en comú tota l'escola, activitats que ens feien entendre el veritable sentit del grup escola: festes amb els alumnes, festes amb mestres, sortides de tota l'escola, festivals de Nadal, jocs de final de curs, col·laboracions entre petits i grans, com per exemple els padrins de lectura, preparació d'activitats per part dels grans per als petits... També recordo amb il·lusió els grans moments d'entesa per aconseguir millores en la qualitat de la docència, millores en la introducció de la lecto-escriptura, en l'avaluació, en les matemàtiques, en l'acolliment dels nous alumnes, propostes de sensibilització de diferents temes: viaris, de bones maneres, de fer-se gran i autònom...
—Ara que et jubiles, com ho veus? En tens ganes?
—Ara em sap greu jubilar-me. L'escola està en un moment de canvi que em sembla molt interessant. Em dol no ser-hi. A Balsareny, les mestres d'educació infantil fa temps que treballem per a fer-ho possible.
Fa uns 15 anys, el claustre de mestres de l’escola Guillem vam fer un curs de formació sobre la escola inclusiva amb en Pere Pujolàs, de la Universitat de Vic; d’aquest curs, i del treball paral·lel amb el Projecte de la Millora per a l’Èxit Escolar va néixer la coordinació de l'equip de mestres de l’escola bressol i l'educació infantil. Aquestes dues actuacions vam ser la llavor d'un canvi important en la manera d'entendre i treballar en el cicle d'infantil. Les mestres vàrem fer diferents visites a escoles que treballen a partir d’organitzacions diferents, vàrem fer cursos en les teories d'en Gardner sobre intel·ligències múltiples i ens vam posar a treballar en l'organització dels grups d’alumnes, de les matèries, de la manera de conèixer l'alumne, d'aprofitar les relacions que s'estableixen entre ells, els seus coneixements, els seus errors, les seves interpretacions; és a dir, intentar desenvolupar totes les capacitats possibles dels alumnes.
Aquest canvi va fer que l'equip de mestres d'infantil es cohesionés molt. Les qüestions, tant de l’alumnat, com de l’organització del treball i de l'avaluació, es fan sota la mirada de tot l’equip. Estem contentes amb el treball que fem i els resultats que obtenim.
No cal dir que a l’inici vam tenir dificultats per a fer entendre aquesta nova forma de treballar. Al principi va ser una novetat per a tothom, però vull donar les gràcies  als pares, que van dipositar molt aviat la seva confiança en l’equip de mestres d’infantil i ens van permetre tirar endavant el nou projecte, a més a més amb la seva implicació.
I per acabar, al meu entendre, m’atreveixo a dir que una escola ha de ser revisada contínuament perquè forma part d’una societat canviant i s’han de moure plegats, els claustres de mestres, d’escoles, de llar d’infants i d'instituts, les associacions de pares, els ajuntaments... per tal de crear una escola més ajustada a la realitat. Vull ressaltar que hem treballat de valent, i que aquest últims anys han estat molt satisfactoris personalment. Estic molt agraïda a tots els que hem caminat junts.
Ha sigut gratificant, l’esforç per una feina que m'ha fet dubtar, m’ha fet gaudir, m’ha fet estar alerta, m’ha fet repensar, canviar, entusiasmar, entendre, estimar… Fent-la, he sigut feliç.
Josep Gudayol i Puig

Foto: Arxiu

dissabte, 25 de març del 2017

Nota dels Treballadors de les Mines


Els representants dels treballadors d’Iberpotash SA / ICL Iberia de Balsareny, Sallent i Súria, davant de la preocupació que comporta l’endarreriment de les obres del Pla Fènix:

Hem mantingut reunions amb els alcaldes i regidors de Medi Ambient de les poblacions de la conca minera, consells comarcals del Bages i Berguedà.  Per tal de transmetre les nostres inquietuds i poder coordinar accions conjuntes per al compliment del PDU (Pla Director Urbanístic dels municipis mines del Bages) i presentar al·legacions de millora.

Considerant l’informe tècnic del Pla de restauració de les instal·lacions d’Iberpotash SA a l’àmbit de Balsareny/Sallent, demanar que se’n doni compte a la Direcció General de Qualitat Ambiental, amb les dades complementaries al programa de restauració.

Proposar les mesures de gestió necessàries dels materials salins produïts durant el període transitori del cessament progressiu de l’activitat a Sallent, les quals han de formar part del programa de restauració.

L’aplicació del programa de restauració hauria de tenir en compte que l’objectiu del territori és la reducció i eliminació progressiva dels runams salins, en terminis raonables que permetin compatibilitzar l’activitat minera i la restauració ambiental dels espais afectats, inclosos els aqüífers que s’hagin pogut salinitzar com a conseqüència de l’activitat.

Aquests són en resum els acords amb el Consells Comarcal del Bages i Berguedà i la delegada del Govern de la Catalunya Central. Aquest acords han sigut comunicats amb amplitud i tota mena d’estudis al Departament de Territori i Sostenibilitat.

Les reunions i contactes amb partits polítics, sindicats i agents socials seguiran sent intensos durant aquest pròxims mesos, a fi de poder donar respostes en positiu al territori.

Es durà a terme una recollida de signatures per donar suport  a una sortida de futur i sostenible a la mineria al Bages.

Nosaltres, representants del col·lectiu de treballadors de les factories de Balsareny, Sallent i Súria, donem les gràcies per el suport rebut de totes les institucions, partits polítics, agents socials i a tota la ciutadania en general.

Andreu Fernández  (text i foto)



Balsareny avui

Nova informació, seguretat i neteja a Balsareny
Darrerament l’Ajuntament de Balsareny ha apostat per fer actuacions per a una millor informació i netedat del poble. Fa un temps que s’han col·locat nous punts d’informació en diferents indrets, amb notícies de fets i activitats polítiques, culturals, festives i socials que es duen a terme al poble. ‘Balsareny Avui’ creu que personalment ens hi hem de fixar.

També ens podem adonar de què en determinats punts viaris hi ha nous elements de seguretat, com ara miralls retrovisors o rètols informatius per tal que els ciutadans tinguin cura de la neteja (intentant conscienciar els amos d’animals domèstics), així com punts de llum nocturna en indrets amb perillositat vianant evident. També darrerament s’han rehabilitat ferms en alguns passos de vianants de les carreteres de Manresa i Berga, els quals a dia d’avui estaven molt deteriorats i eren un perill per a vianants, sobre tot per a la gent gran.

Ben segur que hi ha altres coses més, i cal dir que no tot pot ser positiu, però siguem realistes i no busquem els aspectes negatius que, com a éssers humans que som, tenim.

De Francesc Soler i Fàbregas a Jordi Soler i Soler

El balsarenyenc Francesc Soler i Fàbregas va ser el responsable des dels primers anys de Sarment (anys 1975-76) de la secció informativa de ‘La Pluja’, que tants anys ha format part del butlletí, i que més recentment es va transformar en la ‘Meteorologia’. Soler i Fàbregas va ser, per dir-ho d’alguna manera, l’home del temps del Sarment. Amb un aparell rudimentari mesurava i ens informava dels litres d’aigua de pluja caiguda.

Si no recordo malament en Francesc va signar la secció de la pluja des del número 1 del Sarment fins al 109, del febrer de 1985. A partir d’allà va agafar el relleu el seu fill Jordi Soler i Soler, qui ens diu el següent: «El meu pare era pagès d’ofici, com tants altres pagesos d’aquell temps. Pagesos que, als matins quan es llevaven, el primer que feien era posar la vista al cel, ja que eren homes seguidors fidels d’aquelles sàvies informacions extretes del Calendari del Pagès, encara avui vigent: la lluna, els vents, la pedra i naturalment la pluja eren i són signes significatius per a les feines del camp. Al costat de casa teníem un veí paleta que també tenia l’afició de mesurar els litres de pluja caiguda. Tots dos competien cordialment en la determinació de les quantitats. Recordo, jo era molt petit encara, que tant l’un com l’altre recollien amb un plat l’aigua de la pluja. El plat era, però, com un termòmetre, ja que hi tenien uns senyals marcats. El bon veïnatge feia que es diguessin: “ei, tu, a mi em marca més quantitat que a tu!” Molt més endavant, ambdós aconseguiren aparells mesuradors més fiables».

Recentment, i després de continuar amb la secció deixada pel pare, en Jordi ha deixat de donar les dades pluvials per la secció de ‘Meteorologia’ del Sarment, de la qual ara és responsable en Francesc Camprubí. Sarment vol donar les gràcies al Francesc i al Jordi per tants anys de col·laboració amb el nostre butlletí.

Josep Gudayol i Puig

Meteorologia - Febrer 2017




Febrer de 2017

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)             9,0
Mitjana (min.+màx.)        9,9
Mitjana de mínimes         2,4
Mitjana de màximes      17,4
Mínima                           -4,2; dia 9
Màxima                         23,9; dia 22
Mín. més alta                10,4; dia 13
Màx. més baixa            11,4; dia 2

Vent (km/h)
Ventada més alta          49,0; dia 5
Velocitat mitjana              6,7
Recorregut del vent  4.475,6 km

Pressió (hPa)
Màxima                     1.028,0; dia 15
Mínima                         998,8; dia 5

La pluja (litres)
Dia 2                  2,9
Dia 5                  1,1
Dia 8                11,9
Dia 13              18,0
Dia 14                2,0
Dia 24                1,4
Total                37,3 litres

Francesc Camprubí



dilluns, 20 de març del 2017

Caminada 2017

REPORTATGE DE LA CAMINADA 2017


El passat diumenge 12 de març va tenir lloc al nostre poble la tradicional Caminada Popular en la seva trenta-unena edició, tot i que es compliran ara al juny els 30 anys justos des que es va celebrar la nostra primera caminada, sorgida de la il·lusió d’uns quants balsarenyencs que volien portar endavant aquesta nova activitat al poble. Doncs bé, ens congratulem que, després de 30 anys, encara continuem i donem les gràcies a totes les persones que al llarg de tot aquest temps ho han fet possible i als que, esperem, ho continuaran fent. I a totes aquelles persones del poble i de comarques que hi participen sempre que els és possible i que, any rere any, ens acompanyen en els recorreguts pel nostre entorn.

Enguany hi van prendre part 295 persones, algunes menys que l’any passat, que van ser 330. No feia tant fred com l’any passat però, en canvi, no vàrem veure el sol en tot el matí, al contrari del 2016. De fet, el temps ennuvolat anava bé per caminar i, en canvi, no feia pas fred; per altra banda, ens vàrem escapar de la pluja.

A quarts de vuit començaven les inscripcions a la plaça de l’Església, al preu acostumat de 8 € en general, i de 6 € per als socis del Centre Excursionista de Balsareny, organitzador de l’activitat; i al voltant de les 8 es començava a caminar.

El recorregut va ser de 15,5 quilòmetres, si fa no fa com l’any passat; però, és clar, transcorria per una ruta força diferent: al costat est del terme municipal, travessant dos cops el Llobregat; primer, pel pontet de la Rabeia i, després, pel pont del Riu, poc abans de l’arribada.

A la sortida, es marxava en sentit nord, començant pel nostre famós Repeu; seguint per l’aqüeducte de Santa Maria, de la síquia, i vorejant aquesta gran obra d’enginyeria del segle XIV fins arribar a la Resclosa dels Manresans, on hi havia el primer control, amb coca i moscatell per a tothom. S’acabava així el primer tram, d’aproximadament 1,5 quilòmetres.

Endavant, que no ha estat res! Els caminants van continuar, si volien, donant una mirada, just a sobre de la caseta de la Resclosa, a les conegudes “dames coiffées” (“dames amb barret”), una formació geològica que tenim al poble, desconeguda per alguns, que de tant en tant visitem en les nostres caminades; surt a tots els llibres que parlen d’aquest fenomen que és degut a l’erosió diferencial, sobre diferents tipus de roques, que han fet les aigües al llarg dels temps; cal preservar-la, perquè pot desaparèixer en els temps geològics; de fet, el procés culmina, de forma natural, amb la caiguda dels “barrets” a causa del soscavament de la columna Així, podem veure que en parla la Guia d’espais naturals del Bages i es pot trobar fàcilment, i veure’n fotos, a Internet. També s’anomenen, en català, pilars coronats.


Per un corriolet enmig de la vegetació que ja començava, a mitjan març, a revifar-se després de l’hivern, amb força plantes que ja brotaven i algunes eren florides més que altres anys, pel fet que el febrer d’enguany ha estat força càlid i les ha fetes avançar, la gent seguia l’itinerari marcat; després, un camí més ample els portava fins a les primeres cases del nucli de la Rabeia. Un cop travessat el pontet, al punt més al nord del recorregut, i, arribats a la Masoveria,  calia enfilar-se des de la vora del riu cap a l’interior, pel mig del bosc i a la vora d’uns camps, fins a la casa abandonada del Vilar. Des d’aquí es continuava cap a la font del Vilar, una font molt nostra en què, com a mínim, encara hi raja un bon gruix d’aigua.

Tombant a l’esquerra del camí principal, la ruta seguia per dintre del bosc i, pujant per un corredor, enmig d’una gran boixeda, ja visitada en alguna altra ocasió, s’arribava a un punt en què calia travessar amb compte la carretera d’Avinyó i, de nou passant uns quants metres dintre del bosc, s’arribava ben bé a la masia dels Plans de Cornet (sí, en terme de Sallent, però molt “nostres” també). Allà, a uns 7,5 quilòmetres de la sortida, hi havia el segon control i avituallament, amb el típic entrepà de botifarra i un trago de vi per esmorzar.

Bo i tips, els caminants van continuar enfilant-se de ple per les costes de sobre els Plans fins arribar a l’altiplà conegut popularment com a “Serrat del Repetidor”, des d’on s’albiren sovint molt bones vistes del Prepirineu, però aquell dia estava molt tapat per poder-ne gaudir gaire. Continuant per aquesta zona de les més altes del nostre terme municipal, la ruta anava ara en sentit sud i es ficava, justet, però de nou en terme de Sallent, prop de Serra-sanç, sense acabar d’arribar-hi, perquè, abans, hi havia un desviament a la dreta, per dintre d’un alzinar molt bonic, que menava cap a una pista ampla que baixava fins arribar al tercer control i avituallament: les esperades taronges i aigua, per refrescar la gola.

A partir d’aquí, a uns 13 quilòmetres de la sortida, s’arribava als plans de Puigdorca, amb una bona panoràmica del poble, i es travessaven camps i graveres, prop de la casa de les Planes, per baixar cap al riu, travessar-ne el pont i acabar passant altra vegada pel tram del Repeu, sobre la riera del Mujal, que portava finalment fins al davant de l’església parroquial.

Allà els participants varen poder fer un petit aperitiu i, un cop passat el control d’arribada, rebien el tradicional obsequi com a record, consistent enguany en un potet de melmelada ecològica; n’hi havia de diferents gustos, a triar si era possible.

La tradició d’aquest popular esdeveniment anual ens va portar de nou a visitar, com hem vist, molt topònims balsarenyencs (cases, fonts, la síquia...) i també a revisar la nostra vegetació, amb prop de 140 rètols d’espècies d’arbres, arbustos i herbes, amb molta més varietat al primer tram, prop del riu, i coincidint amb l’espai d’interès natural de la Resclosa dels Manresans, que també inclou les fites geològiques, com les dames coiffées, de què hem parlat, i el gran meandre que fa el Llobregat en aquella zona, el meandre de la Rabeia; a més, la varietat d’ànecs, bernats pescaires i altres aus, que ja consten al plafó de l’aguait que es creua amb el camí per on es passava, just arran de la resclosa.
A la tarda d’aquell diumenge, a dos quarts de 7, per completar el dia, tenia lloc, com de costum, a la sala gran del Sindicat, una projecció de fotografies tirades, durant el matí, als diversos àmbits de la caminada. Tot seguit es va oferir també l’audiovisual del CEB sobre l’expedició al Pic Robiñera, al Pirineu d’Osca, de 3.003 metres, que es va fer el juliol passat. L’acte es va cloure amb coca i beguda per a tothom. Fins un altre any!

Petita estadística sobre la procedència dels participants

A la Caminada 2017 hi van participar, com hem dit, 295 persones, de les quals just la meitat, 150 eren de Balsareny, un nombre bo però que podria ser una mica més alt, com havia estat anys enrere. De la resta, 76 eren del Bages: de la capital, Manresa, el grup més nombrós, 23 persones; seguit de la veïna Navàs, amb 11 (molts menys que anys enrere); Sallent i Sant Joan de Vilatorrada, amb 7 cadascun; Súria i Navarcles, amb 6 cada poble; Sant Fruitós i Artés, amb 5 cadascun; Santpedor, amb 4; i després, amb un participant, Canet de Fals i Sant Vicenç de Castellet.

A continuació, la comarca més concorreguda, com sol ser habitual, va ser el Berguedà, amb 7 participants de Gironella, 6 de Berga i 6 de Puig-reig; a més d’un de Bagà. En total, 20 persones.
La tercera comarca amb més participació, curiosament, ja no és tan propera: és el Barcelonès: amb 7 barcelonins, 2 badalonins i 1 hospitalenc; en total 10 persones.

Darrere ve una comarca d’on quasi cada any rebem visitants, com és el Vallès Occidental, amb 9 persones més: 4 de Terrassa, 4 de Ripollet i 1 de Matadepera. I en cinquè lloc, la comarca d’Osona, propera a nosaltres, amb 6 participants: 4 de Prats de Lluçanès i 2 de Torelló.

Finalment, hi va haver participants, si bé amb quantitats més baixes, de comarques molt diverses: de l’Alta Anoia (Calaf); el Baix Llobregat (Sant Feliu); el Garraf (Sant Pere de Ribes); i algunes, molt llunyanes, com la Selva (Cassà de la Selva) i l’Alt Camp (el Pla de Santa Maria).


Com veiem, podem estar contents que gent de llocs molt diversos, alguns fent molts quilòmetres, ens visiten per la Caminada de Balsareny. Que continuï així!

Isidre Prat
Fotos: I.Prat / A.Selgas
























dilluns, 13 de març del 2017

L'Ajuntament informa


L’Ajuntament informa – març de 2017

Al març arriba la fi de l’hivern, i el despuntar de les flors al camp dóna inici a la primavera. Amb l’arribada del bon temps arriben, també, les ganes de sortir a caminar, especialment al nostre poble, molt actiu en aquesta matèria i que posseeix un entorn natural esplèndid per a aquesta pràctica. Durant aquest mes de març, a Balsareny ja n’hem celebrat unes quantes de caminades, com ara la 33a edició de l’esperada Transèquia (5 de març, 26 km de Balsareny a Manresa), organitzada pel Parc de la Sèquia en col·laboració amb els municipis per on passa el canal de la Síquia i diversos grups de voluntaris/es, i també hem celebrat la 31a edició de la tradicional Caminada Popular (12 de març, 15 km pel terme municipal de Balsareny), organitzada pel Centre Excursionista de Balsareny. Aquest mes també hem dut a terme, conjuntament des de l’Ajuntament i el Centre Excursionista, la tercera de les sortides del Cicle de Passejades Adreçades a la Gent Gran (7 de març, 8,5 km per les costes del Garraf). Prèviament, també dins aquest cicle, vam visitar Collserola i la Serra de l’Obac, i el proper 4 d’abril visitarem el Montnegre. Com cada mes, el Centre Excursionista prepara una caminada que recorre el terme balsarenyenc o una sortida a un altre municipi, i també prepara, en col·laboració amb l’AMPA de l’Escola Guillem de Balsareny, la segona sortida de la nova iniciativa, oberta a tothom però, sobretot, pensada per a famílies i per als més menuts, anomenada “Descobrim Caminant!”, una sèrie de passejades que pretenen mostrar i fer conèixer el patrimoni i la història de l’entorn balsarenyenc des d’una perspectiva didàctica. Durant la primera sortida es va visitar el Fortí Carlí del Serrat del Maurici, i en aquesta ocasió es visitarà el Forn de Calç i les Tombes de Sobirana. Sens dubte, el març és un mes de caminades, i que per molts anys segueixi aquesta bona salut i constància de què gaudeixen les caminades dins el nostre municipi quan arriben aquestes dates en què, a poc a poc, deixem enrere el fred.

Més enllà de l’arribada del bon temps i les caminades que acompanyen aquest mes de març, el mes vinent, per sant Marc, torna, un any més, la Festa Major de Balsareny (del 21 al 25 d’abril). Aquest any, la Festa Major arriba amb la idea de seguir creixent com creiem que va aconseguir créixer l’any passat, sempre amb les limitacions pressupostàries de què disposem però sobretot creant sinergies i col·laboracions entre institucions i entitats, mirant de fer-la més participativa i oberta a totes les edats i a tots els gustos del municipi, implicant-hi el variat teixit associatiu local de què disposem, potenciant els actes que es van encetar per primera vegada l’any passat però mantenint aquells que, històricament, tenen un pes més rellevant dins aquesta celebració, amb la idea de no perdre el sentit i l’esperit de la tradició que Sant Marc té al nostre poble. Amb aquest eix com a idea principal, s’està confeccionant una Festa Major amb la voluntat que sigui encara més oberta i participativa que l’any passat, de la qual ben aviat rebreu els programes a casa vostra, i que omplirà el poble d’actes per a tots els públics durant els cinc dies de durada que tindrà. Prèviament a la festa, tindrem el Concurs de Pintura a l’Aire Lliure (dissabte 8 d’abril, del qual enguany celebrarem ja la 38a edició) i el Concurs Literari de Sant Marc (amb l’entrega de premis que tindrà lloc dijous 20 d’abril a la biblioteca), i ja en context de la festa pròpiament dita tindrem espectacles itinerants i pirotècnics, balls i concerts per a totes les edats, la segona edició del Cercatapes, homenatges a entitats que enguany fan anys, la Diada de Sant Jordi amb la participació de la Biblioteca i les parades de roses, teatre al carrer, entrega del Panet de Sant Marc, mostres de balls tradicionals, cantautors, obres teatrals, trobades de gegants i, no cal dir-ho, tots els actes que, any rere any, les nostres entitats i associacions duen a terme durant aquestes dates tan assenyalades al calendari local. És evident que la Festa Major té, històricament, un impacte menys rellevant per al municipi si la comparem amb la Festa dels Traginers, sobretot pel que fa a implicació, desplegament, infraestructura i impacte, i també pel que significa per a la gent del poble, però no per això té un valor menys important. Cada diada té el seu valor propi, i la Festa Major de Balsareny n’és una que, any rere any, celebrem al nostre poble amb sentiment, alegria i ganes de passar-ho bé. Doncs fins a l’abril, quan arriba la nostra altra gran celebració, la Festa Major!

Albert Otero Bonet. Regidoria de Comunicació i Informació de l’Ajuntament de Balsareny