Una educació musical molt millorada. Programació de final
de curs
«Aquests dos darrers
trimestres hem dedicat una bona part dels nostres esforços a tractar cançons
que han format part de musicals. Però què són els musicals? El musical, o teatre
musical, és una forma de teatre que combina cançons, diàleg parlat i dansa. Les
paraules, la música, el moviment i altres aspectes tècnics s'integren en un tot
per tal de transmetre l'argument i el contingut emocional de l'obra. És evident
que té una semblança amb l'òpera però se'n distingeix per la importància que
prenen les parts.» Explicació que apareix a la contraportada del fullet
informatiu repartit durant l'acte de final de curs de la nostra Escola de
Música Municipal.
Des del «Cor de
Sensibilització», «Cor de nivell elemental», «Cor de nivell mitjà», «Combo A» i
«Combo B», un a un, i acompanyats amb una escenografia –vídeo- adequada al tema
musical interpretat, el respectable va poder gaudir del gran treball elaborat
pel quadre de professors: Joana Almansa, Pau Bombardó, Marc Borau, Sergi
Quirante, Joan Miranda, Berta Moreno i Núria Rotllan.
Temes com «Set núvies
per a set germans», «Somriures i llàgrimes», «El Rei Lleó», «Mar i cel» i «El
mag d’Oz», entre altres, ompliren de llum i color, el passat 17 de juny de
2012, la sala Sindicat.
Cal felicitar al prop
de mig centenar d’alumnes receptors d’aquesta modalitat educativa
sensibilitzadora i musical conformada pels diferents instruments (piano i
bateria) i cants corals.
Play Back i directe a la trobada intergeneracional
El dia 22 de juny,
aquest mes en què cada any arribem a final de curs de tots els cicles
d’activitats, vam poder gaudir de l’espectacle d’una sessió de Play Back de
música lleugera popular, i una altra en rigorós directe. Ambdues ompliren
durant prop de dues hores una gran trobada intergeneracional.
Amb un pròleg enaltint
la bona música de l’Amèrica Central, país mexicà, el grup artístic «La
Il·lusió» del casal de la Gent Gran de Balsareny va obrir la cortina del que
seria un repartiment variat amb un vestuari ple de llum i color. L’epíleg
d’aquesta actuació va ser un cant a la llibertat.
La segona part va
arribar omplint, en una actuació en rigorós directe, el grup instrumental i
vocal de l’Institut d’Ensenyament Secundari Llobregat de Sallent. Aquest grup,
sota la direcció i coordinació de Jordi Puntas, va obri la seva actuació amb la
peça «El Senyor dels Anells – In dreams», de Howard Shore. Van seguir diverses
actuacions, entre altres les del grup vocal amb Aida Silva, balsarenyenca, i
Mercè Riera, sallentina. Caldria ressaltar el balsarenyenc Marc Comabella als
teclats, així com tota la resta d’actuants. Es va comptar amb la col·laboració
d’Isidre Viu en llum i so. En resum, una jornada educativa musical per a repetir.
Sumak Kawsay, trobada 2012. Carta núm. 71 de Pere
Casaldàliga
De nou ha arribat,
puntualment, el missatge del nostre emèrit Bisbe Pere Casaldàliga i Pla, amb la
carta núm. 71. I també em plau fer-ne un resum en atenció als nostres lectors.
És aquesta una reflexió social religiosa des d’una fe eucarística.
«Deu vos guard, gent de la trobada, gent solidària. Una
trobada més, ja són moltes i al capdavall, tota la nostra vida hauria de ser
trobada, encontre, trobar-nos amb nosaltres mateixos, trobar-nos amb Déu,
trobar-nos amb el proïsme, trobar-nos amb la natura.
Aquest any el tema de l’Agenda Llatinoamericana, el tema
de la trobada, és molt estimulant enmig d’un món trasbalsat per aquesta crisi
fenomenal, que afecta tan especialment la sàvia, poderosa i històrica Europa.
Sentia unes veus noves, molt antigues, però que no les respectava, no les
considerava, unes veus plenes de saviesa, experiència, simplicitat i esperança.
El Sumak Kawsay, bon viure, bon conviure, la trobada, la
convivència és el desafiament més gran que té la persona humana al món, com a persones,
famílies, ciutats, països, continents i convivència.
La trobada que feu, que fem avui, és una celebració de la
trobada que ens ha d’acompanyar durant tot l’any i tota la vida, malgrat la
força del capitalisme egoista, dels programes dels bancs, de l’exclusió
programada cada cop més indignant. Hi ha d’haver una convivència humana,
pacífica, alegre. Hem de ser llevat d’esperança.
Ara la joventut, sobre tot, ens ha donat un missatge
d’indignació. Indignem-nos però al mateix temps cultivem, conreem l’esperança,
una indignació, no amarga, militant, lluitadora, constructora, que s’ha de
traduir en gestos i encontres i programes diaris. Cada dia ha de ser una nova
trobada.
Us vull dir al grup Araguaia i a altres grups de solidaritat, fe, justícia, ecologia: si el món
oficialment parlant va malament, hi ha molt món paral·lel, molta humanitat que
camina, que lluita, que espera. No volem ser un món paral·lel, però haurem de
ser, i amb molta freqüència, alternativa a aquest món. No haurem de ser
església paral·lela, però haurem de ser de tan en tan església que actua
paral·lelament per fer sentir de prop, per aproximar-se als crits de les
necessitats i de les esperances del món.
Jo, un bastó, la paraula de Déu, la vostra companyia i
compartint amb tots vosaltres un gran sentiment de compassió de la humanitat
que pateix, d’indignació profètica, de convivència amb l’Eucaristia prolongada,
diària. Com més som, més podrem donar, com més donem, més rebrem.
Una forta abraçada i la pau subversiva i dolça de
l’Evangeli. Gràcies.– Pere Casaldàliga.»
Transcripció de Josep
Gudayol i Puig
